Política

La veu que els irrita

Les consultes couen al govern del PSOE i les dues formacions polítiques espanyoles

La delegació del govern estatal no va saber gestionar la d'Arenys de Munt, la va atacar frontalment i va acabar provocant un efecte bumerang

Zapatero, Fernández de la Vega, Chacón, Rajoy, Aguirre i Aznar han compartit improperis

El suport de Pujol a la consulta de Barcelonan'ha canviat el paràmetre
a Espanya: poca broma

Amb relació a les con­sul­tes, l'esquerra i la dreta espa­nyo­les es con­fo­nen; donen la raó a Josep Pla. La con­sulta d'Arenys de Munt va aga­far per sor­presa el govern del PSOE, i el dele­gat de l'exe­cu­tiu espa­nyol a Cata­lu­nya, Joan Ran­gel, hi va come­tre errors greus. Va ser tan hos­til, que va aca­bar donant relleu naci­o­nal a aque­lla sen­zi­lla però fes­tiva jor­nada par­ti­ci­pa­tiva del 13 de setem­bre de 2009. La falta de visió de l'exe­cu­tiu soci­a­lista, amb l'atac fron­tal con­tra la con­vo­catòria ciu­ta­dana, va aca­bar con­ver­tint Arenys de Munt en símbol sobi­ra­nista.

Des de la petita loca­li­tat del Maresme, fa dos anys, les con­sul­tes han aca­bat sent ava­la­des aquest mes d'abril per la con­se­llera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, l'antiga cap dels advo­cats de l'Estat a Cata­lu­nya, i per Jordi Pujol. I cal mirar cap a on apunta Pujol perquè és qui, als ulls de més gent del país, des de fa qua­tre dècades inter­preta cap a on gira la cen­tra­li­tat de Cata­lu­nya.

El govern del PSOE es va espan­tar molt amb la con­sulta d'Arenys, i no va dub­tar a llançar-la als peus dels cavalls de l'apa­rell d'Estat. Ho va fer amb mal càlcul. Arenys de Munt es va con­ver­tir en el petit poble gal resis­tent, amenaçat per la pre­potència de Roma. “La con­sulta està fora de la Cons­ti­tució i de la llei”, decla­rava aquells dies con­tra tres modes­tes urnes ins­tal·lades al Cen­tre Moral ni més ni menys que la que ales­ho­res era vice­pre­si­denta pri­mera del govern soci­a­lista, María Teresa Fernández de la Vega. “No té cap con­seqüència legal”.

L'exe­cu­tiu espa­nyol no tro­bava el des­llo­ri­ga­dor entre sobre­va­lo­rar la con­vo­catòria ciu­ta­dana pro­hi­bint-la, o dei­xar-la pas­sar negant-li tota importància. I ini­ci­al­ment va vèncer la idea d'inten­tar ofe­gar la con­sulta i impe­dir-la. Però això va des­en­ca­de­nar l'efecte bume­rang que menys s'ima­gi­nava. “És xocant, i el més relle­vant és que CiU li doni suport”, va afe­gir el minis­tre de Foment, José Blanco. Dos mem­bres més del govern van sor­tir en tromba també con­tra les tres fràgils urnes d'Arenys. “Està al marge de la lega­li­tat”, va decla­rar Fran­cisco Caamaño, minis­tre de Justícia. La titu­lar de Defensa, Carme Chacón, també va ser molt hos­til. “Cata­lu­nya està ofe­rint una imatge pro­ta­go­nit­zada pels extrems”, va etzi­bar.

L'advo­cat exmem­bre de Falange

Ran­gel va encar­re­gar el recurs con­tra el referèndum d'Arenys a l'advo­cat de l'Estat Jorge Buxadé, que curi­o­sa­ment havia estat excan­di­dat de Falange Española a la mei­tat dels anys noranta. Sem­pre que­darà com a dubte si la tria no va ser un intent per des­plaçar el focus d'atenció mediàtica cap a l'advo­cat exfa­lan­gista perquè es pre­servés amb un vel mediàtic que els soci­a­lis­tes esta­ven orde­nant el boi­cot polític a Arenys.

El PP i Ciu­ta­dans van ocu­par l'altre front de l'ofen­siva, i no cal dir que el van uti­lit­zar per ata­car l'exe­cu­tiu del PSOE. Les tres urnes d'Arenys van donar molt de si també en l'estratègia d'opo­sició del car­rer Génova de Madrid. “Sem­bla men­tida que el pre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero calli i miri cap a un altre cos­tat”, va dei­xar anar el pre­si­dent del PP, Mari­ano Rajoy. La pre­si­denta de Madrid, la també popu­lar Espe­ranza Aguirre, era més cas­tissa: “Aquests del referèndum, que ape­dre­guen els qui hi estan en con­tra, em regi­ren l'estómac i em recor­den els països tota­li­ta­ris”. El vice­se­cre­tari de comu­ni­cació del PP, Este­ban González Pons, va pre­fe­rir car­re­gar con­tra Zapa­tero. “Estan dei­xant inde­fen­sos els cata­lans no naci­o­na­lis­tes, que són la majo­ria, i estan renun­ci­ant a defen­sar la Cons­ti­tució”.

Amb l'Espa­nya política bra­mant con­tra la con­sulta d'Arenys, i com que final­ment es va poder cele­brar i es va evi­tar el parai­gua pro­hi­bit de l'Ajun­ta­ment, el tri­omf polític dels sobi­ra­nis­tes estava can­tat. La der­rota del govern soci­a­lista i dels par­tits espa­nyols va ser tan sonora al poble del Maresme, accen­tu­ada per una desi­gual cor­re­lació de for­ces, que van optar per can­viar d'estratègia. Volien evi­tar a par­tir d'ales­ho­res qual­se­vol efecte bume­rang. Madrid va pas­sar a menys­te­nir les con­sul­tes amb un nou argu­men­tari: folk­lore, urnes de cartró, silenci, i pressió política sobre TV3 perquè n'informés més aviat poc.

Dis­cret Zapa­tero

La des­a­pa­rició de l'ofen­siva de l'Estat va con­tri­buir al fet que la següent ronda de con­sul­tes no tingués el mateix èxit. La nova onada es va cele­brar el 13 de desem­bre del mateix 2009 amb resul­tats dis­crets, excepte el 41% regis­trat a la comarca d'Osona. Tot ple­gat sem­blava dei­xar en part tocada la via de les con­sul­tes amb vista al futur, encara que els seus pro­mo­tors no defa­llien. Només consta d'aque­lla època una decla­ració de Zapa­tero, feta de manera tan­gen­cial en una roda de premsa a Brus­sel·les. “Les con­sul­tes inde­pen­den­tis­tes no van enlloc”. La Mon­cloa volia evi­tar tota reacció, i tant el PSOE com el PP es van des­in­te­res­sar res­pecte del movi­ment que havia nas­cut a Arenys.

Però Cata­lu­nya havia de ser objecte d'un revés històric que can­vi­a­ria el seu mapa polític, com cada dia es veu més clar. El 9 de juliol del 2010 el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal feia pública la sentència con­tra l'Esta­tut, men­tre Zapa­tero mos­trava pas­si­vi­tat. El PP va pre­sen­tar el recurs, i els magis­trats pro­gres­sis­tes en van redac­tar la sentència. Que­dava d'aquesta manera tocat de mort l'estat autonòmic. I les con­sul­tes van esde­ve­nir un camí per reac­ci­o­nar.

El canvi res­pecte a les con­sul­tes s'ha con­so­li­dat amb l'anunci de Jordi Pujol, que ja va votar a la de diu­menge, igual que el pre­si­dent Artur Mas i diver­sos con­se­llers. “Les con­sul­tes són il·legals i faig una crida a la lle­ial­tat i a la con­fiança de Cata­lu­nya”, ha dit alar­mat l'expre­si­dent José Maria Aznar. La con­sulta de Bar­ce­lona els irrita.

El gran canvi
Les coses canvien de manera molt ràpida a Catalunya. Pilar Fernández Bozal va treballar contra les consultes per ordres del delegat Joan Rangel, i ara ha acabat votant a la de Barcelona ciutat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.