“Això ha estat màgia. Ara no ho esguerrem”

Estem tocant el cel amb les mans. No ens ho podíem arri­bar a ima­gi­nar. Amb els volun­ta­ris vam mar­car objec­tius com ara superar la Dia­go­nal. Ningú es va atre­vir dir un 20% de par­ti­ci­pació. Ens feia ver­go­nya. Vam comen­tar que seria impor­tant tenir el vot del pre­si­dent Mas o de Jordi Pujol, que arros­sega molta gent. Ens n'hem sor­tit amb tot. Fins i tot vam dir: t'ima­gi­nes que vota la Bozal? Tots vam riure, ens sem­blava una broma.

No ho sé. Tenir una democràcia de debò on les coses més impor­tants no esti­guin pro­hi­bi­des. Com s'hi arriba? De moment, hem de tan­car el procés de les con­sul­tes. Això ha estat màgia. Molt sin­gu­lar, únic i irre­pe­ti­ble. No ho esguer­rem, inten­tant aga­far això i recon­ver­tint-ho en qual­se­vol movi­ment. S'ha de començar de bell nou. Ha que­dat molt clar que ha de ser des del món cívic que hem d'esti­rar els polítics i les ins­ti­tu­ci­ons.

Ho dei­xem en mans de la soci­e­tat, però aquesta escull els seus repre­sen­tants polítics. Està molt bé que no sigui a la inversa perquè lla­vors es con­ver­teix en des­po­tisme. Els can­vis ger­mi­nen en el cor i el cap de la gent.

No s'ha pres cap decisió encara i no crec que es pren­gui ara mateix. S'han dit coses, però no se sap. Pot­ser Bar­ce­lona Deci­deix s'aparta i hi haurà una asso­ci­ació per al man­te­ni­ment de la flama. Després, ja veu­rem.

Diners públics zero. Cash: 80.000 euros, i ens espècies hem arri­bat als 200.000. Diners meus, dels meus com­panys i d'empre­sa­ris que no han vol­gut donar el seu nom. Quasi ningú hi volia posar diners al prin­cipi. Això fa sis mesos era un fracàs!

Teníem clar que havíem d'asse­gu­rar una bona par­ti­ci­pació. Si no, fas el ridícul. Aquí hi havíem de posar el coll, la pell... però enten­dre això no sem­pre és fàcil. En els movi­ments cívics és com­pli­cat fer-ho perquè no es mouen per objec­tius quan­ti­ta­tius.

Amb els recur­sos ofi­ci­als, qua­tre de cada deu sem­pre es que­den a casa a les elec­ci­ons. A la con­sulta, des­comp­tant els abs­ten­ci­o­nis­tes de sem­pre, els que s'han que­dat a casa i podrien haver votat són 4 de cada 6. Però, en tot cas, ningú em pot asse­gu­rar que el 80% res­tant vota­rien no. Aquí es fa engi­nye­ria malèvola. Pura espe­cu­lació.

Quan vam anun­ciar els vots nega­tius hi va haver una ovació tan­cada. Des de Bar­ce­lona Deci­deix ens emo­ci­o­nem amb ells perquè són demòcra­tes, no robots tele­di­ri­gits. Per mi, aquells que no van a votar dele­guen la decisió en els que sí que ho fan.

Falta l'hàbit. A més, hi ha immi­grants que ni s'ho plan­te­gen, perquè pot­ser no ho han votat mai aquí. Però, en canvi, hem mul­ti­pli­cat per 1,6 els vots que va tenir l'alcalde Hereu.

Doncs jo crec que cada vegada hi ha menys diferències, no són ni de bon tros l'abisme que alguns ima­gi­nen.