Política

ALFRED BOSCH

PORTAVEU BARCELONA DECIDEIX

“Això ha estat màgia. Ara no ho esguerrem”

“S'ha de començar de bell nou. Ha quedat molt clar que ha de ser des del món cívic que hem d'estirar els polítics i les institucions”

“Teníem clar que havíem d'assegurar una bona participació. Si no, fas el ridícul”

  • Alfred Bosch, ahir a la seu dels diaris El Punt i Avui, a Barcelona ANDREU PUIG.
  • Video: Entrevista a Alfred Bosch
Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és escriptor i expert en Àfrica i durant els darrers mesos ha estat portaveu de la consulta de Barcelona Decideix. A partir d'ara, tornarà a la seva vida “normal”. És a dir, a ser professor d'història d'Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra i a escriure novel·les. En el terreny de la ficció, és conegut per la novel·la L'atles furtiu (1998, que va merèixer el premi Sant Jordi) o per la trilogia èpica 1714, Set de rei / 1714, Sota la pell del diable / 1714, Toc de vespres (2002).
Ningú hi volia posar diners al principi. Això fa sis mesos era un fracàs!

Després de la res­saca de la con­sulta, Alfred Bosch explica que dei­xarà Bar­ce­lona Deci­deix i es tor­narà a dedi­car a escriure.

Després dels resul­tats de diu­menge... és obli­gat fer balanç.

Estem tocant el cel amb les mans. No ens ho podíem arri­bar a ima­gi­nar. Amb els volun­ta­ris vam mar­car objec­tius com ara superar la Dia­go­nal. Ningú es va atre­vir dir un 20% de par­ti­ci­pació. Ens feia ver­go­nya. Vam comen­tar que seria impor­tant tenir el vot del pre­si­dent Mas o de Jordi Pujol, que arros­sega molta gent. Ens n'hem sor­tit amb tot. Fins i tot vam dir: t'ima­gi­nes que vota la Bozal? Tots vam riure, ens sem­blava una broma.

Cap on ha d'anar el procés?

No ho sé. Tenir una democràcia de debò on les coses més impor­tants no esti­guin pro­hi­bi­des. Com s'hi arriba? De moment, hem de tan­car el procés de les con­sul­tes. Això ha estat màgia. Molt sin­gu­lar, únic i irre­pe­ti­ble. No ho esguer­rem, inten­tant aga­far això i recon­ver­tint-ho en qual­se­vol movi­ment. S'ha de començar de bell nou. Ha que­dat molt clar que ha de ser des del món cívic que hem d'esti­rar els polítics i les ins­ti­tu­ci­ons.

No creu que és arris­cat dei­xar-ho en mans dels par­tits?

Ho dei­xem en mans de la soci­e­tat, però aquesta escull els seus repre­sen­tants polítics. Està molt bé que no sigui a la inversa perquè lla­vors es con­ver­teix en des­po­tisme. Els can­vis ger­mi­nen en el cor i el cap de la gent.

Bar­ce­lona Deci­deix s'acaba?

No s'ha pres cap decisió encara i no crec que es pren­gui ara mateix. S'han dit coses, però no se sap. Pot­ser Bar­ce­lona Deci­deix s'aparta i hi haurà una asso­ci­ació per al man­te­ni­ment de la flama. Després, ja veu­rem.

Com s'han finançat?

Diners públics zero. Cash: 80.000 euros, i ens espècies hem arri­bat als 200.000. Diners meus, dels meus com­panys i d'empre­sa­ris que no han vol­gut donar el seu nom. Quasi ningú hi volia posar diners al prin­cipi. Això fa sis mesos era un fracàs!

Quins errors s'han de cor­re­gir?

Hi ha hagut poca autocrítica perquè estàvem din­tre del procés i tam­poc ens podíem tirar pedres a la nos­tra teu­lada. S'ha d'apren­dre una cosa: el procés va ser assem­ble­ari, però després cal un esca­lafó. Una de les raons que usa López Tena per expli­car l'èxit d'Osona és que ell va entrar com un maris­cal de camp i els va fer qua­drar a tots.

I han tin­gut una estratègia...

Teníem clar que havíem d'asse­gu­rar una bona par­ti­ci­pació. Si no, fas el ridícul. Aquí hi havíem de posar el coll, la pell... però enten­dre això no sem­pre és fàcil. En els movi­ments cívics és com­pli­cat fer-ho perquè no es mouen per objec­tius quan­ti­ta­tius.

Però qua­tre de cada cinc no van votar. Com can­viar-ho?

Amb els recur­sos ofi­ci­als, qua­tre de cada deu sem­pre es que­den a casa a les elec­ci­ons. A la con­sulta, des­comp­tant els abs­ten­ci­o­nis­tes de sem­pre, els que s'han que­dat a casa i podrien haver votat són 4 de cada 6. Però, en tot cas, ningú em pot asse­gu­rar que el 80% res­tant vota­rien no. Aquí es fa engi­nye­ria malèvola. Pura espe­cu­lació.

També hi ha qui ha votat no.

Quan vam anun­ciar els vots nega­tius hi va haver una ovació tan­cada. Des de Bar­ce­lona Deci­deix ens emo­ci­o­nem amb ells perquè són demòcra­tes, no robots tele­di­ri­gits. Per mi, aquells que no van a votar dele­guen la decisió en els que sí que ho fan.

Sem­bla que immi­grants i ado­les­cents hau­rien fallat.

Falta l'hàbit. A més, hi ha immi­grants que ni s'ho plan­te­gen, perquè pot­ser no ho han votat mai aquí. Però, en canvi, hem mul­ti­pli­cat per 1,6 els vots que va tenir l'alcalde Hereu.

Hi ha bar­ris de Bar­ce­lona on la inde­pendència sona a xinès?

Doncs jo crec que cada vegada hi ha menys diferències, no són ni de bon tros l'abisme que alguns ima­gi­nen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.