“Sabadell ha de recuperar la centralitat comarcal”

Amb moltes ganes i gent nova i jove que s'hi ha incorporat per donar un cop de mà. Estem preparant actes amb formats diversos per explicar les nostres propostes de futur. Però també ens agradaria que hi hagués debats públics. La confrontació d'idees aporta més que les simples propostes de cadascú. Fa quatre anys, el PSC no hi va voler entrar i ara encara no sabem què passarà.

Podem defensar amb arguments l'aval de la nostra feina des de l'oposició. Hem incidit per modificar i millorar projectes del govern municipal; tenim la sensació que hem fet els deures i complert els compromisos amb les 6.000 persones que ens van votar. En principi, donem aquest electorat per consolidat.

Sabadell ha de recuperar la seva capitalitat i centralitat comarcal, perquè amb l'expulsió d'indústries de dins la ciutat continuem tendint cada cop més a ser una ciutat dormitori. Per començar, hem de definir quina indústria s'ha de potenciar. I aquí nosaltres diem que encara som a temps d'afegir-nos al tren del sector de les energies renovables i l'estalvi energètic. Però també cal apostar pel tèxtil especialitzat, en què encara tenim empreses punteres. I preparar-nos per si podem tornar a produir teixits a la ciutat, ara que el transport s'encarirà. Ens hem d'enorgullir del nostre comerç de proximitat i fomentar la preparació de professionals per atendre gent gran i persones dependents i potenciar el sector emergent de les indústries culturals. I el Vapor Llonch hi hauria de ser més actiu.

S'ha de revitalitzar completament. Hauria de ser més proactiu, mantenir el contacte amb les empreses que hi demanen suport. Revisar l'oferta de cursos laborals, fer seguiment per si la gent acaba trobant feina.

Sabadell ha de liderar una estratègia comarcal, aprofitant la potència demogràfica dels dos Vallès i aparcant rivalitats històriques amb Terrassa. Entre les dues ciutats hauríem de constituir una mena de consorci metropolità del Vallès, una locomotora en contrast amb Barcelona i pensant també en els municipis més petits, amb una visió global de mancomunar serveis. A escala local, però, també és prioritari mantenir la cohesió social amb estratègies adaptades a cada barri i recuperar la figura dels educadors de carrer, pensats sobretot per ajudar els joves que ni estudien ni treballen. També es pot educar des de l'esport, les activitats de lleure i fer més activitats en equipaments com ara biblioteques i centres cívics, seguint l'exemple del que s'ha fet amb el pla de barris. I no parlem només dels immigrats, sinó també de la població autòctona.

Caldria resoldre el dèficit d'espais per a les entitats, però podrien ser locals autogestionats i compartits entre diverses associacions, que ja són prou madures per haver d'anar demanant permisos i sales. Per això hem fet la proposta de la Casa Grau, que s'afegeix a altres ubicacions anteriors que vam plantejar per fer-hi un hotel d'entitats, com ara l'edifici que deixarà lliure Xalest a la plaça Vallès o el projecte del Pol Est, amb la reforma de l'antic Vapor Turull. També és necessari un auditori nou, perquè la Ciutat de la Música anirà per llarg.

Potser ara no és el millor moment per fer-lo, però com a mínim podríem deixar fet el projecte nou sobre la base existent. No cal començar de zero.

Cal esperar que arribi el dia, perquè tot està molt obert i ara no tenim cap idea predeterminada. En el cas que entrem en un govern, serà havent pactat condicions fonamentals com ara garanties per mantenir la cohesió, l'aposta per una mobilitat sostenible o principis d'austeritat i ètica.

Seria molt improbable, perquè haurien de canviar moltes coses. Tenim models oposats.