Després de l'Entesa

L'Entesa per Igualada –coalició formada per PSC i ICV– ha governat la capital de l'Anoia durant els darrers dotze anys, amb el socialista Jordi Aymamí a la butaca d'alcalde. ICV, però, ha posat punt i final a aquesta etapa de col·laboració i es presentarà en solitari a les eleccions del 22 de maig, amb la regidora Montserrat Mateu al capdavant. L'alcaldable ecosocialista creu que l'Entesa ha estat “un instrument per superar el fet que Igualada no feia confiança als governs d'esquerres i no volia sortir de la grisor dels governs conservadors”. “Penso que hem acabat un cicle i ens volem explicar sols”, conclou. L'última vegada que el PSC i ICV van presentar-se per separat a les municipals va ser l'any 1995 i la beneficiària va ser CiU, que va guanyar l'alcaldia. De fet, les victòries de la federació nacionalista no es van estroncar fins que l'Entesa va irrompre en el panorama electoral.

Els convergents creuen que la ruptura acordada entre ICV i el PSC indica un “desgast” de la coalició, que electoralment passarà factura als dos socis de govern. L'alcaldable de CiU, Marc Castells, encapçala la llista per segona vegada, amb un handicap: la posició de la federació s'ha anat afeblint en els darrers dotze anys i ha passat de tenir vuit regidors a quedar-se amb sis. Ara, sense l'Entesa a l'horitzó, Castells aspira a aconseguir una majoria còmoda per poder governar, conscient que aquest objectiu comporta tenir un fort increment de vots. Aymamí, malgrat tot, afronta la cursa cap a l'alcaldia amb “la il·lusió que l'obra realitzada té un resultat positiu” i està convençut que el PSC pot guanyar la confiança majoritària dels igualadins. Pel que fa a ICV-EUiA, el repte serà mantenir –i, si és possible, incrementar– els dos regidors que tenen. Mateu considera que l'Entesa han fet “una feina ingent de transformació de la ciutat” i que ha treballat “amb la prioritat que calia a un govern d'esquerres”. En tot cas, tant ICV-EUiA com el PSC deixen la porta oberta a un hipotètic pacte postelectoral.

Durant els darrers vuit anys l'Entesa ha materialitzat les seves polítiques gràcies a acords puntuals amb el PP, que també va donar suport a CiU quan era al govern i vol “ser decisiu en la definició de les polítiques que s'impulsaran els propers quatre anys”. El líder popular, el diputat Pere Calbó, defineix el suport a l'Entesa com una “col·laboració responsable”, però recalca que els acords han estat possibles perquè han permès que el PP compleixi el programa. En canvi, el cap de llista d'ERC, Joan Torras, creu que els populars han volgut tenir un “pes a l'ajuntament a qualsevol preu”. Els republicans han arribat a un acord amb Reagrupament per presentar una candidatura unitària i creuen que poden tenir un paper clau en el futur govern d'Igualada. Per aconseguir-ho, aspiren a arribar al nivell que ERC tenia el 2003, quan li van faltar uns 20 vots per assolir el quart regidor. Torras creu que l'Entesa ja “no planteja solucions de futur, sinó que està en una fugida endavant”, i li retreu que no hagi tingut “la més mínima voluntat” de fer copartícip ERC dels acords que s'han pres al consistori. El candidat confia a seduir el votant crític amb l'alcalde i s'ofereix com a alternativa: “La ciutadania ha de decidir si vol que qui continuï condicionant el futur d'Igualada sigui el PP o ERC”.

Val a dir, però, que el 22 de maig els igualadins trobaran per primera vegada als col·legis electorals les paperetes de Solidaritat per la Independència i de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), que podrien restar vots a la resta de partits. Ignasi Vich lidera la llista de la formació independentista, que no ha arribat a un acord amb ERC i Reagrupament i es presenta “amb la voluntat de ser important a l'ajuntament”. La candidatura de PxC és encapçalada per l'exconseller de l'Espanyol Robert Hernando, que veu factible obtenir dos regidors.