Ataronjar el vermell

Ala federació nacionalista CiU de Palamós se li ha ficat entre cella i cella la recuperació de l'alcaldia, que va perdre fa vuit anys contra l'alcaldessa i novament alcaldable, la socialista Maria Teresa Ferrés. I el seu principal aval no és cap altre que el seu candidat, l'empresari Kelo Martí, propietari de Comercial Martí –empresa de material per a la construcció– i persona molt coneguda al municipi. Martí ha acceptat encapçalar la candidatura després d'acabar amb un problema històric del municipi, els enfrontaments entre convergents i unionistes.

I ho ha aconseguit, malgrat no que a la seva llista no compti amb l'actual portaveu del grup, la unionista Isabel Ruiz, que estava previst que anés de número dos. Martí ha fet i desfet al seu gust la candidatura i ha rebut el suport de les dues assemblees locals. Ara faltarà veure si els palamosins valoren la llista feta.

Però els convergents disposen de dos altres elements que els poden ajudar a incrementar el domini consistorial –actualment compten amb el pitjor resultat de la seva història, amb només 3 dels 17 regidors–. Per un costat, la desaparició del partit Ciutadans de Palamós, que comandava l'empresari Antoni Bachiller i que va aconseguir aquest mandat 2 regidors. Un partit amb vots provinents de diverses formacions polítiques, però, sobretot, de component convergent.

Per l'altre costat, l'absència final de l'exalcalde convergent Jordi Pallí al capdavant de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). I això complementat amb els membres de la candidatura.

Però la fita convergent no és fàcil. Malgrat tots aquestes elements que li poden ser inicialment favorables, s'enfronta amb l'alcaldessa dels darrers vuit anys, la socialista Maria Teresa Ferrés, que, tot i els problemes endèmics del municipi o el desgast d'un segon període –molt típic a nivell municipal–, es manté ferma a mantenir l'alcaldia de Palamós, que era el municipi català més gran de 10.000 habitants que quedava per ser socialista ara fa 8 anys. Ferrés, com aval, presenta el mateix equip que ha treballat aquests anys i, sobretot, la feina feta, amb un total de 64 actuacions durant aquests dos mandats, amb una inversió de 27,5 milions d'euros. Com tampoc no oblidarà durant la campanya una de les grans obres pendents: la piscina coberta, que finalment s'ha adjudicat, perquè comenci ja aquest estiu mateix. I no oblidarà, com es de preveure, que el partit de Bachiller ha format part del seu equip de govern al llarg de tot aquest mandat i el final de l'anterior. Una manera de mirar d'acostar i aconseguir incloure el nombre més gran possible del miler de vots a la seva candidatura.

Fins i tot, Ferrés, el 2007, va ser a només un regidor de la majoria consistorial. Però, de cara a aquest nou mandat, crec que caldrà buscar aliances per mirar d'aconseguir la majoria consistorial per tenir el govern i l'alcaldia. Així d'entrada, tot apunta que els socialistes no tindrien problemes importants per aconseguir el suport d'ICV-EPM o d'ERC. Ferrés va arribar a governar amb les dues formacions durant el seu primer mandat, encara que després va partir peres amb els ecosocialistes.

I després queden les altres dues llistes. La del PP, davant el canvi d'alcaldable, queda oberta. Tot i ser el fill petit de Joan Fontanet, caldrà veure si Ricard Fontanet actua com feia el seu pare, que sempre ha defensat la tasca de governar i treballar per al municipi i no pas ser a l'oposició. Durant el primer mandat socialista, Fontanet els donava la majoria consistorial quan van quedar-se sense el suport d'ICV-EPM. Però també ha format part de governs convergents, o ha restat a l'oposició, encara que sempre ha donat suport si considerava que era a favor del poble.

Respecte a la candidatura de SI, tot queda més obert. Per ideologia, és un partit que pot fer mal a Esquerra, que, a Palamós, ja li costa tenir presència consistorial. Però també podria fer mal a ICV-EPM, ja que molts dels seus militants abans havien donat suport a aquesta candidatura. Però al capdavant hi ha un exmembre de la primera candidatura de CiU a Palamós, encara que potser no pas amb el carisma del primer proposat per ser-hi. Sempau, que era independent, va arribar a ser regidor.