CiU i PP volen evitar un tercer tripartit

Dos man­dats de tri­par­tit i en vies d'aca­bar amb un ter­cer. Així es pre­senta el pano­rama a Ter­rassa després del 22 de maig, on el PSC ha estat hegemònic durant 32 anys i on en els dar­rers vuit –després de per­dre la majo­ria abso­luta l'any 2003 amb el relleu de Manuel Royes per Pere Navarro– ha gover­nat amb ICV-EUiA i ERC, tot i tenir 13 regi­dors. El can­di­dat de CiU per ter­cera vegada, el cone­gut par­la­men­tari Josep Rull, té entre cella i cella can­viar aquesta tran­quil·litat elec­to­ral que sem­pre es res­pira en les elec­ci­ons al muni­cipi.

A la ciu­tat del bon caliu polític –bate­jada des de ja fa anys com l'oasi ter­ras­senc, a diferència de ciu­tats veïnes– Rull és l'únic que en algu­nes oca­si­ons s'ha des­pen­jat d'aquest guió qüesti­o­nant la gestió del tri­par­tit en pro­jec­tes com el del parc audi­o­vi­sual, la com­pra del tea­tre Prin­ci­pal, la manca de sòl indus­trial, els plans de bar­ris, la dupli­cació d'obres o la capa­ci­tat d'anes­te­siar i con­tro­lar les enti­tats, entre altres.

I a la ter­cera, amb el lema d'El millor canvi per a Ter­rassa, CiU vol fer créixer els sis regi­dors actu­als i treure un vot més que el PSC. Les enques­tes, fetes fa molts mesos, els donen, en el cas més opti­mista, un empat de regi­dors amb els soci­a­lis­tes, que ara en tenen 13, però s'ha de veure quina incidència té en l'elec­to­rat l'efecte reta­lla­des del govern de la Gene­ra­li­tat. En els dar­rers comi­cis naci­o­nals del novem­bre, CiU va gua­nyar a Ter­rassa, però tam­poc era la pri­mera vegada que ho feia, tot i que sí que ho era amb una diferència tan alta de vot (37,3% per als naci­o­na­lis­tes i 20,14% per als soci­a­lis­tes). El can­di­dat del PSC, Pere Navarro, com molts d'altres, no nega que el con­text gene­ral pugui tenir alguna incidència extra­po­la­ble, però en mini­mitza l'efecte, ja que la història demos­tra que el ciu­tadà té clar que vota en clau muni­ci­pal. En qual­se­vol cas el tarannà de Navarro sem­pre ha estat dia­lo­gant i bus­cant el con­sens, i té el coixí de tran­quil·litat que li dóna pen­sar que la ree­dició del tri­par­tit és molt fac­ti­ble. I més, si es té en compte que també es va esten­dre la mà tant a eco­so­ci­a­lis­tes com a repu­bli­cans quan tam­poc els era neces­sari.

Amb tot, un dels bene­fi­ci­ats per aquest con­text pot ser el PP –com també pel con­text esta­tal– que estrena can­di­dat, Gabriel Turmo, i que ha rejo­ve­nit molt la llista. És cons­ci­ent que poden ser més deci­sius que mai i vol el quart regi­dor. Però els popu­lars només ho seran si l'esce­nari és el de dava­llada del PSC i pujada espec­ta­cu­lar de CiU, una com­bi­nació no des­car­ta­ble, però sí poc pro­ba­ble.

ICV-EUiA també s'apunta al dis­curs de par­tit deci­siu, en aquest cas per garan­tir un govern d'esquer­res. El seu can­di­dat, Manel Pérez, és un veterà al con­sis­tori i un dels actors i defen­sors prin­ci­pals de la feina feta en els tri­par­tits. La coa­lició eco­so­ci­a­lista acos­tuma a tenir garan­tit el vot d'un elec­to­rat molt fidel i tot fa pen­sar que serà el que tindrà uns resul­tats més esta­bles.

I més ambigu per a alguns i equi­dis­tant per a altres és el dis­curs d'ERC, l'altre soci de govern, que enguany anirà en coa­lició amb Rea­gru­pa­ment. El seu can­di­dat, Isaac Albert, pre­fe­reix par­lar de cen­tra­li­tat política, apel·lant a la con­dició de for­mació d'esquer­res, però també a la d'inde­pen­den­tista. De por­tes enfora no es casen amb ningú, dema­nant, d'una banda, a CiU que públi­ca­ment digui que no pac­tarà amb el PP i, de l'altra, afir­mant que no ree­di­ta­ran el tri­par­tit si no s'inte­ri­o­ritza una altra manera de gover­nar. De por­tes endins la màxim pre­o­cu­pació és man­te­nir els dos regi­dors i atu­rar l'onada de des­gast que el par­tit pateix a nivell naci­o­nal.

A aques­tes difi­cul­tats dels repu­bli­cans s'haurà de sumar la presència de les CUP i de Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència (SI), que els poden treure votants. Però no són els únics dels grans par­tits que esta­ran amb la mosca dar­rere l'ore­lla. Fins a 17 can­di­da­tu­res es pre­sen­ten a Ter­rassa, nou més que el 2007. Ciu­ta­dans (Cs) vol superar els 2.547 vots que va treure fa qua­tre anys i repe­teix can­di­dat, amb Javier González, i les pro­pos­tes polítiques de Pla­ta­forma per Cata­lu­nya (PxC), Par­tit per Cata­lu­nya (PxCat) o Via Democràtica, totes amb dis­cur­sos simi­lars, poden treure vots a PP, PSC i CiU. Als popu­lars els ha sor­tit una escissió a Ter­rassa, amb la for­mació Unió de Cen­tre, i en el pano­rama muni­ci­pal també s'ha incor­po­rat a la lluita elec­to­ral el nou Par­tit Avança Ter­rassa (PAT), men­tre que repe­tei­xen el Par­tit Família i Vida (FiV) i tan­quen les can­di­da­tu­res els Escons en Blanc, la Uni­fi­cación Comu­nista de España i els ultra­dre­tans de la Falange Española de las JONS.

La capa­ci­tat de mobi­lit­zar i engres­car l'elec­to­rat en una ciu­tat tra­di­ci­o­nal­ment abs­ten­ci­o­nista, també tindrà molt a dir en la com­po­sició del pròxim ple. En els comi­cis del 2007 es va enfi­lar al 55,7%, deu punts més que el 2003, fet que va per­me­tre al PSC man­te­nir els 13 regi­dors tot i haver per­dut 5.612 vots i a CiU, gua­nyar-ne un. Ales­ho­res l'única can­di­da­tura que va créixer va
ser la CUP.