[D]
0
Política
Barcelona - 5 maig 2011 2.00 h

SECTORS (V)

Empreses i ocupació

Aguantant el cop

Barcelona ha perdut teixit productiu en els últims quatre anys i ha destruït un 10% dels llocs de treball

El 22@ ha crescut malgrat les circumstàncies i es confirma com a districte del coneixement

Tot i la nova terminal, l'aeroport encara està lluny de ser un ‘hub' mentre el port creix, però no pot aprofitar el seu potencial

- Barcelona

Aquesta legis­la­tura ha estat mar­cada per una crisi econòmica de la qual Bar­ce­lona no ha sor­tit il·lesa. La capi­tal cata­lana, però, ha resis­tit millor gràcies al turisme i als ser­veis i a l'aposta per la nova eco­no­mia del conei­xe­ment, con­cen­trada sobre­tot al 22@.

Manuel Royes

Dele­gat espe­cial de l'Estat al Con­sorci de la Zona Franca

“No tinc cap dubte que ens cal avançar cap a l'eco­no­mia pro­duc­tiva, indus­trial, vin­cu­lada al conei­xe­ment tec­nològic. Així ho hem cons­ta­tat al Con­sorci quan hem exa­mi­nat els eixos de trans­for­mació indus­trial del polígon de la Zona Franca, aquest cor pro­duc­tiu de Cata­lu­nya, al qual convé sang nova per con­ti­nuar sent potent. Hi ha tres eixos de pro­ducció sòlids i de caràcter inno­va­dor que s'han de poten­ciar: el sec­tor ali­men­tari, el bio­tec­nològic i el cul­tu­ral. Aques­tes són les bases del pro­jecte estratègic Bar­ce­lona Zona Inno­vació, una pla­ta­forma empre­sa­rial que lidera el Con­sorci jun­ta­ment amb altres enti­tats econòmiques, tec­nològiques i uni­ver­sitàries que pretén con­ver­tir 50 hectàrees recu­pe­ra­des a Seat, un espai que estava obso­let, en el ger­men del nou polígon inno­va­dor. El tei­xit indus­trial i empre­sa­rial català és molt capaç, però li cal ajun­tar esforços per ser més com­pe­ti­tius. Això és patent en camps com l'audi­o­vi­sual o l'ali­men­tari. Un parc empre­sa­rial espe­ci­a­lit­zat pot aju­dar a fer eco­no­mies d'escala i fer més ren­di­ble qual­se­vol acti­vi­tat inno­va­dora. El nos­tre pro­jecte ha tro­bat el suport d'enti­tats emblemàtiques i d'excel·lència com és el cas d'Acci­ona, l'Hos­pi­tal Clínic, la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, La Salle, Mer­ca­barna, IRTA i mol­tes altres enti­tats públi­ques i pri­va­des. Entre tots rellançarem Bar­ce­lona i Cata­lu­nya com a pol inno­va­dor. N'estem con­vençuts”.

Miquel Valls

pre­si­dent de la cam­bra de Comerç

“L'últim Obser­va­tori Bar­ce­lona, ela­bo­rat per la Cam­bra des­taca tres sec­tors dina­mit­za­dors de l'eco­no­mia de l'àrea metro­po­li­tana: turisme, indústria i ser­veis a les empre­ses. Del turisme, la ciu­tat és un refe­rent al món i un ele­ment de for­ta­lesa davant la crisi. Cal, però, pen­sar el model de turisme que volem i com plan­te­jar-ne la sos­te­ni­bi­li­tat. Quant a la indústria, con­ti­nua cre­ant riquesa encara que s'hagi tor­nat més invi­si­ble i més neta, però expor­ta­dora i inno­va­dora com mai. Tot això és pos­si­ble gràcies als ser­veis a les empre­ses que fan de la nos­tra ciu­tat un pol d'atracció de talent. Les empre­ses de Bar­ce­lona, però, neces­si­ten polítiques de suport en matèria de finançament, empre­ne­do­ria, sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva i inter­na­ci­o­na­lit­zació. Els poders públics han de resol­dre els pro­ble­mes de manca de liqui­di­tat, aju­dar els empre­ne­dors perquè creen ocu­pació i sim­pli­fi­car tràmits, també a l'expor­tació, per no difi­cul­tar més el crei­xe­ment. Bar­ce­lona té un port i un aero­port que faci­li­ten l'ober­tura de la ciu­tat al món i amb l'eix medi­ter­rani es donarà accés a Europa a les nos­tres mer­ca­de­ries. Ho té tot a favor, però cal que, entre tots, millori”.

Josep Maria Rañé

Pre­si­dent del Con­sell de Tre­ball, econòmic i social de Cata­lu­nya

“Bar­ce­lona ha res­post millor que Cata­lu­nya i Espa­nya a una crisi econòmica glo­bal, ha per­dut menys ocu­pació. El des­cens d'afi­li­ació a la Segu­re­tat Social, entre el 2008 i el 2010, va ser dos punts infe­rior al del con­junt del país. L'expli­cació d'aquest feno­men cal tro­bar-la en l' impor­tant sec­tor ser­veis bar­ce­loní, que ocupa més del 86% de per­so­nes que tre­ba­llen a la ciu­tat, on alguns sub­sec­tors, com els rela­ci­o­nats amb l'atenció a les per­so­nes (edu­cació, salut o ser­veis soci­als) o els ser­veis avançats a les empre­ses (R+D, TIC o acti­vi­tats pro­fes­si­o­nals) han creat ocu­pació neta al llarg de tot el període de crisi. I l'últim any el comerç, l'hote­le­ria i la logística s'han afe­git a aquest grup. També la cons­trucció i la indústria han tin­gut a Bar­ce­lona un millor com­por­ta­ment rela­tiu. Un tei­xit diver­si­fi­cat i la poten­ci­ació d'acti­vi­tats de més valor afe­git és el camí emprès per Bar­ce­lona fa temps i que ha demos­trat ser una senda posi­tiva, no només per per­dre menys ocu­pació sinó per començar a crear-ne”.

Albert Recio

pro­fes­sor d'Eco­no­mia Apli­cada UAB

“La crisi també té impacte a la ciu­tat de Bar­ce­lona, mal­grat que con­cen­tra acti­vi­tats menys cícli­ques que la seva àrea metro­po­li­tana. I mal­grat, també, que el turisme ha man­tin­gut un ele­vat nivell d'acti­vi­tat. Des de l'inici de la crisi el nom­bre de per­so­nes enre­gis­tra­des com atu­ra­des a les ofi­ci­nes del SOC s'ha mul­ti­pli­cat per dos. L'impacte real és segu­ra­ment més fort, ja que molts atu­rats de la cons­trucció i de la indústria resi­dei­xen fora de la ciu­tat. Estem davant d'un des­as­tre social de nota­ble mag­ni­tud. El més pre­o­cu­pant, però, és que els dis­cur­sos econòmics domi­nants con­ti­nuen entes­tats en les matei­xes velles idees que ens han por­tat fins aquí: pri­va­tit­zar, libe­ra­lit­zar, rebai­xar impos­tos. Ningú no ens explica com reo­ri­en­tar l'acti­vi­tat, com reduir l'insu­por­ta­ble nivell de desi­gual­tats, com farem front a la crisi ambi­en­tal. Con­ti­nuem en crisi i pre­so­ners de velles idees i interes­sos. És hora que comen­cem a pen­sar com can­viar de model”.

L'impacte de la recessió

A Barcelona hi ha inscrites a la Seguretat Social 72.000 empreses i comerços i uns 114.000 autònoms. La crisi s'ha deixat notar aquesta legislatura amb un descens del 8,9% i del 6,6%, que també s'ha traslladat al mercat de treball: hi ha 668.000 ocupats, un 10% menys que el 2007, segons les dades del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Naturalment, la construcció és el sector més afectat (46%) i ha destruït un de cada tres llocs de treball. L'ocupació industrial ha baixat un 22% i els serveis han aguantat, amb un descens del 4%. En conseqüència, l'atur s'ha més que doblat en aquest període i afecta uns 108.000 barcelonins.

El teixit empresarial que ha viscut una transformació més important és el del Poblenou, que en els darrers quatre anys ha accelerat la concentració de companyies relacionades amb el coneixement, el disseny, la biotecnologia i les TIC. L'objectiu del projecte municipal nascut el 2000 era transformar 4 milions de metres quadrats. El 70% de l'espai està ja planificat i actualment hi ha instal·lades al 22@ més de 7.000 empreses i comerços i uns 4.400 autònoms.

Pel que fa a infraestructures, Barcelona ha agafat volada amb la inauguració, el 16 de juny del 2009, de la nova terminal de l'aeroport. L'any passat, el Prat va transportar poc més de 29 milions de passatgers, un 6% més que el 2009, però una xifra encara lluny dels gairebé 33 milions de visitants del 2007. Malgrat l'oxigen que proporcionen la T-1 i la recuperació del turisme, continua sobre la taula el debat de la falta de vols intercontinentals i la manca de connexió directa de la nova terminal amb el metro i el tren. Connexió amb la xarxa ferroviària també li fa falta al port, que limita el seu potencial tot i que està guanyant mercaderies i passatgers. La Fira ha hagut d'empetitir salons, però ha aconseguit mantenir certàmens de referència com el Saló de l'Automòbil i Construmat, que obren portes en deu dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides