Qüestions col·laterals

A només dotze dies de les eleccions municipals, les estratègies de tots els partits polítics passen per no cometre errors. Els candidats voldrien arribar al 22-M sense ser esquitxats per elements allunyats de la política municipal. Un fet difícil d'aconseguir. La majoria de candidats depenen d'unes sigles que tenen els seus avantatges pel suport que reben, i els seus inconvenients, a l'hora d'assumir els maldecaps del partit.

A les eleccions del 22-M el peix està pràcticament venut. Tot i així, estem davant de dos esdeveniments que poden influir en l'ambient i, en conseqüència, en el comportament del vot: la votació al Congrés dels Diputats pel fons de competitivitat i la manifestació convocada contra les retallades.

Al Congrés, els socialistes catalans no es desmarcaran del PSOE. No votaran a favor de la moció de CiU que “insta el govern espanyol a dur a terme tots els tràmits necessaris perquè es faci efectiva la transferència a la Generalitat del fons de competitivitat del 2011, en forma d'avançament de tresoreria”; és a dir, que insta el govern de Rodríguez Zapatero a pagar els 1.450 milions d'euros a la Generalitat.

Tampoc no hi té res a veure i pot influir en els alcaldables la manifestació sindical en contra de les retallada a l'ensenyament i la sanitat, una protesta al carrer convocada en plena campanya electoral en contra del govern de CiU.

És difícil valorar que pot influir més en les eleccions municipals. El malestar que sortirà al carrer el 14 de maig o la votació al Congrés sobre finançament, en què és probable que veiem uns socialistes catalans que no voldran portar la contra al PSOE. Tot hi influeix. Per més que les dues qüestions tinguin poc a veure amb les eleccions municipals...