“Cotino em va ficar la por al cor, però no em callaran”
Assegura que Camps podria ser el primer president autonòmic en el càrrec inhabilitat per la justícia
Heroïna per a uns, brivalla per a altres, la candidata de Compromís, Mónica Oltra, no deixa ningú indiferent. El seu pas per la tribuna d'oradors de les Corts ha convertit el parlament valencià, en la passada legislatura, en un dels més mediàtics, “per necessitat democràtica”. Això no obstant, es confessa vergonyosa i també poregosa del poder que han intentat exercir alguns càrrecs del PP sobre la seua vida privada.
El primer infobaròmetre electoral del Centre d'Investigacions Sociològiques diu que no tornarà a ser l'assot del govern valencià en la pròxima legislatura.
Ja hem denunciat que l'enquesta no està ben feta, ja que en cap moment es pregunta per Compromís, es refereix solament al Bloc i a Izquierda Unida. Per tant, no té cap credibilitat. A més, estem acostumats que la realitat siga adversa i a superar-la. Ningú apostava pel nostre treball a les Corts, i ens hem convertit en l'oposició més visible al règim de Camps. Les enquestes no ens desvelen.
Sent com és la segona política més valorada i coneguda pels valencians, per què no ha sigut cap de llista?
Crec que tinc tanta visibilitat en la campanya com el cap de llista, Enric Morera. El seu tarannà i la manera que té de fer les coses han permés que Compromís oferisca una imatge coral. Pot ser que si jo haguera sigut la cap de llista, les coses i la imatge s'hauria focalitzat excessivament en mi. I nosaltres som un grup plural.
Alguns l'han acusada de convertir les Corts en un circ mediàtic. Es penedeix d'haver tingut tant de protagonisme en la legislatura?
La notorietat l'he aconseguida gràcies a una col·laboració inestimable dels mitjans de comunicació. No em penedisc de res, tornaria a fer-ho, perquè era necessari tornar la dignitat democràtica a les Corts. La indignitat i el deshonor de la cambra es produeix quan es permet que polítics corruptes i diputats que sols hi van per eixir del pas i converteixen el càrrec en una forma de vida, s'obliden que representen el poble.
En quin moment es va sentir més amenaçada, durant els disturbis del Cabanyal o quan va assabentar-se que el conseller Juan Cotino l'estava investigant?
Amb la investigació de Cotino. El que va passar al Cabanyal era un moment molt concret i va succeir tot molt ràpid. Però el cor se'm va gelar de por quan vaig saber, per persones que s'escapen del ferri control de Camps, que m'estaven investigant. No oblidem que aquest senyor ha sigut director general de la Policia, no té cap escrúpol, per a ell tot val. I jo no deixe de ser una persona que no pot fer res davant el poder econòmic, polític i religiós que Cotino exerceix. Això no obstant, he aconseguit que la por no condicione els meus actes.
L'hem vista molt a les Corts, però també al carrer. Anava allà on hi havia una protesta. Ha passat la legislatura enfadada.
Hem volgut ser rigorosos i treballadors en el vessant parlamentari, però pròxims i càlids amb la gent. No té cap sentit estar a les Corts si no és per representar el poble. He conegut gent que no sap el que passa al carrer i que ho demostra en les seues intervencions parlamentàries. Al final la cambra es converteix és una torre d'ivori. I això és el que està passant, malauradament, a molts dels qui estan ací. La gent té la sensació que la política és una cosa llunyana i que els polítics estan en un altre món, i moltes vegades tenen raó. Una de les coses de què més orgullosa estic és que la seu del nostre grup parlamentari sempre ha estat oberta a qui ho ha necessitat, ha sigut com un mur de les lamentacions.
Ha sigut una legislatura definida per l'intercanvi de querelles i denúncies entre polítics, on el tribunals han tingut un paper protagonista. Al final la gent pot pensar-se que tots els polítics són iguals.
Potser perquè l'estratègia de la dreta és dir que tots som iguals. En una situació de desori, sempre hi guanyen ells. Però jo crec que la justícia ha d'actuar. Un polític corrupte ha d'acabar davant els tribunals i, si se'n demostra la culpabilitat, ha de ser condemnat. Sempre hi haurà un polítics corruptes. Però al País Valencià el problema és que hi ha un partit que està podrit perquè tots els seus dirigents estan podrits. El PP necessita tindre una davallada electoral per a regenerar-se i que la gent honrada de la formació, que és molta, ocupe la direcció. La democràcia necessita un partit conservador, però ha de ser un partit net i honrat, que defense les seues idees i no els interessos particulars. Ara el que està fent el PP és protegir els seus corruptes en lloc de protegir el seu partit dels corruptes.
L'objectiu de Compromís són els desencisats i decebuts amb l'acció del PSPV-PSOE?
Nosaltres llancem un missatge molt clar a la gent d'esquerres que la seua opció prioritària històricament ha sigut la socialista, però que en aquests moments per les renúncies de Zapatero no se sent còmoda votant per ells. El vot de la gent d'esquerres, cansada de l'acomodament del PSPV-PSOE, té una bona opció en Compromís. I també som una bona opció per als abstencionistes, sabem que els hem tornat la il·lusió per la política.
Aquests vots del desencís socialista també podrien anar a l'opció d'Esquerra Unida?
Estaria bé que Esquerra Unida aterrara en els problemes d'aquest segle i d'aquesta terra. El seu programa no té res a veure amb el País Valencià. És un programa atemporal i aterritorial.
Parlant d'EU, les enquestes diuen que el trencament del grup parlamentari, no els passarà factura. Encara resultarà que la seua coalició acabarà penedint-se d'haver forçat la situació?
La gent s'ha oblidat d'això. Fins i tot jo a vegades me n'oblide i puc assegurar que va ser personalment un moment molt difícil. No em penedisc del que va passar, però sí que em sent coresponsable d'una mala gestió, perquè el trencament va significar un fracàs de la coalició. Si diguera el contrari seria una inconsciència. Potser es podrien haver fet les coses d'una altra manera, però el trencament era necessari.
Creu que Camps és culpable del que l'acusa la justícia?
Camps és culpable sobretot d'haver pujat a un núvol, de creure's que era millor que la resta, d'emborratxar-se de poder i que l'ha fet allunyar-se de la realitat. I, per tant, és culpable que en aquest país hi haja la corrupció generalitzada i que n'hi haja també en al seu govern i en les institucions que presideix el PP. Si és culpable o no dels delictes que li imputen, ho decidiran els jutges, però políticament, ell és culpable d'haver-se ensuperbit.
Serà possible que tinguem la pròxima legislatura un president condemnat?
Sí. I fins i tot és possible que siga condemnat per una sentència que l'inhabilite. Dependrà molt de com evolucione la causa, perquè sembla que se'l jutjarà juntament amb tots els capistots de la trama de corrupció de Gürtel. Per això, depenent de quina siga l'acusació final pot ser reelegit i inhabilitat.
Seria una situació esperpèntica.
Sí, però si passa això significarà que l'Estat de Dret funciona. Si els magistrats troben que hi ha un delicte que requereix la inhabilitació, l'aplicaran, n'estic convençuda. I els valencians hauran de preguntar-se si han votat per la persona més adequada.
Però els valencians sembla que vivim en una altra realitat. La indignació i el malestar de molts col·lectius no es tradueix en un canvi polític.
Almenys en les enquestes; a veure què passa el dia 22. Jo sí que tinc l'esperança que la gent castigue la corrupció i que castigue el partit que ha col·locat en les seues llistes els corruptes.
Podria dir alguna cosa bona del president Camps?
Camps tenia un tarannà afable, conciliador, pròxim, assequible, no era gens vanitós... ara és tot el contrari.
Per què Compromís és diferent?
Perquè hem estat capaços de trencar el Guantánamo informatiu dels mitjans públics valencians; hem aconseguit fer sentir una veu que diu “prou” al règim instal·lat pel PP, on la política és una xarxa clientelar, on s'accedeix a la funció pública en funció dels coneguts, on la informació la controla un mitjà que és un altaveu del PP, on els seus càrrecs transgredeixen les lleis amb total impunitat... Hem sigut un poc David contra Goliat, i això ha possibilitat que hàgem encoratjat molta gent i ara seguisca el nostre deixant. En definitiva, hem obert noves vies, hem marcat el ritme de la legislatura i hem trencat l'agenda informativa del manipulador conseller Blasco.