Política

MARGA SANZ

CANDIDATA D'EU A PRESIDENTA DE LA GENERALITAT

“No celebraria que Compromís quedara fora de les Corts”

Assegura que EU ha recuperat la visibilitat, la veu i la credibilitat davant l'electorat

Amb les enquestes i els sondejos a favor, l'única dona candidata a la Generalitat amb possibilitats reals d'aconseguir escó, reconeix que la seua formació va patir un autèntic “calvari” la passada legislatura, amb el trencament de Compromís. Però prefereix centrar el seu discurs, afable però contundent, en mesures alternatives a les polítiques neoliberals del PP i PSPV-PSOE.

En 2003 van formar part de la coalició Entesa; en 2007 van apostar pel Compromís, i ara Esquerra Unida es presenta como a formació única. Sembla que no els ha anat gens bé amb les coalicions?

Nosaltres vam entendre que aquestes eleccions requerien fixar una marca, la d'Esquerra Unida, que té 25 anys d'història i que, a hores d'ara, és l'única formació que pot oferir, enfront de l'atur i la corrupció al País Valencià, una alternativa d'esquerres. I hem volgut simbolitzar aquesta alternativa en la sigla d'Esquerra Unida del País Valencià.

Qué celebraria més, que el PP no aconseguira majoria absoluta o que Compromís es quedara fora de les Corts?

Que el PP no aconseguira la majoria absoluta.

Les enquestes els asseguren l'entrada a les Corts. És conscient que per a alguns votats EU és un “segon plat”, en el sentit que són gent que votaria pel PSPV-PSOE en una altra ocasió?

EU recuperarà els vots de l'esquerra que va obtindre en moltes ocasions, però que van anar als socialistes per diverses circumstàncies. Nosaltres no furtem espai a ningú, cada formació té el seu espai, i nosaltres tenim el de l'esquerra alternativa, que proposa eixides socials a aquesta crisi, que defén el treball, l'honorabilitat i la igualtat.

Aquests comicis s'han plantejat en clau estatal. EU es presenta com una alternativa a Camps o a Zapatero?

Ens plantegem les eleccions en clau de País Valencià i, per tant, les nostres propostes són alternatives a les polítiques de retallades socials i drets i de corrupció en l'àmbit de la Generalitat. Aquest és el nostre programa i això és el que oferim als valencians. Ara bé, en essència les polítiques del PP i del PSOE són coincidents pel que fa a les receptes que cal aplicar per a eixir de la crisi. I enfront d'aquestes polítiques i el bipartidisme, l'única alternativa és la nostra.

Vosté defén la necessitat d'una banca pública valenciana. Les fusions protagonitzades els últims mesos per Bancaixa i la CAM han convertit el seu projecte quasi en un impossible, o és possible revertir el procés?

El procés de privatització d'ambdues és reversible. La prova la tenim en el fet que la CAM ha sigut rebutjada dins del sistema integral de protecció (SIP) a què que volia incorporar-se. Nosaltres volem que la CAM i Bancaixa reben diners públics que les sanegen i es queden ací, i no posar-les en venda. I que siguen, junt amb la resta d'entitats financeres i l'Institut Valencià de Finances, la base d'una banca pública valenciana. Sense un braç financer fort, sanejat i estable, ni la Generalitat Valenciana ni el Consell tindran instruments per a modificar ni el sentit, ni el model econòmic que ens ha dut a la crisi. A més, la banca pública és fonamental, sobretot, per a atendre les necessitats socials dels que més requereixen l'assistència pública.

Amb Marga Sanz va arribar la tranquil·litat al Grup Parlamentari dels No Adscrits?

La meua antecessora en el càrrec com a síndica, Glòria Marcos, va fer un gran acte de generositat política quan va cedir-me l'escó. Ho va fer perquè tinguera la visibilitat política i institucional necessària per a fer front a aquestes eleccions en igualtat de condicions que la resta de candidats. Durant el temps que he exercit el càrrec, he adquirit una experiència importantíssima en el debat parlamentari i, sobretot, a fer front als moments més crítics per al nostre país tant per la crisi econòmica, com per l'esclat dels casos de corrupció.

Solament ha pogut exercir el càrrec dos anys, mentres que la resta de candidats han sigut visibles durant més temps. Això és un obstacle en aquesta carrera electoral?

Evidentment tinc més limitacions que altres candidats, però el meu compromís polític és de fa molts anys i sóc molt coneguda en els àmbits de l'esquerra. Per tant, el fet d'haver estat en les Corts durant dos anys, m'ha donat un grau de coneixement públic superior al que tenia abans. Però el més important és que hem recuperat visibilitat a les Corts, hem tornat a tindre una veu pròpia i hem recompost la trajectòria institucional d'EU. I el repunt de les enquestes es dóna per la recuperació de la nostra sigla, la credibilitat de les nostres propostes i també del coneixement de les persones que van en aquestes llistes, factors sense els quals seria molt difícil tindre l'augment d'expectatives de vot que estem tenint.

Abans de veure-la a la cambra autonòmica, l'hem vista com a coordinadora d'EU participar en tots els fronts que s'han obert contra el Consell.

Sí perquè nosaltres entenem que la veu de l'esquerra, que està representada en les institucions, ha de tindre un pilar bàsic, que és la mobilització social i la defensa des del carrer de les reivindicacions populars. Assistint a aquests actes, EU guanya credibilitat i, sobretot, demostra coherència amb els seus principis, que és estar al costat de les persones afectades per les polítiques corruptes i de retallades socials i de llibertats que està exercint el PP des del govern valencià.

EU ha sigut l'última formació a apuntar-se a les denúncies judicials contra la Generalitat, pel cas dels “projectes fantasma” de l'arquitecte Santiago Calatrava. No creu que els ciutadans ja estan farts de veure els seus polítics passar pels tribunals?

Hem tractat de fer un debat parlamentari on se situaren en primer lloc els problemes que preocupen els valencians, que són l'atur i els serveis públics. Però ha sigut molt difícil centrar el debat en aquestes qüestions perquè, lògicament, el PP s'ha tancat en banda, ha blindat el seu president i altres càrrecs del PP de les crítiques, no ens han deixat treballar i no han sigut capaços de donar resposta als gravíssims problemes que tenim. Per això, ha sigut poc transcendent per a la gent el debat parlamentari. Quan la gent veu que els polítics no parlem dels seus problemes és quan es desil·lusionen i es desenganxen de la política i, per això, quan apareixen els casos de corrupció diuen que tots som iguals.

I Camps, n'és culpable?

Que siga culpable o no del que ha passat, ho han de decidir els tribunals. El que jo entenc és que el president des del moment que està imputat hauria d'haver dimitit i haver deixat actuar la justícia sense implicar-hi, a través de la seua persona, la Generalitat. A més, després de la seua imputació ha vingut un altra situació més difícil encara, i és per la qual és molt possible que haja d'asseure's en la banqueta dels acusats amb els capistots de Gürtel per finançament irregular. Camps hauria d'haver deixat pas a altres candidats i candidates perquè representaren amb dignitat els propis votants del PP. El PP no ha triat la via de neteja que va fer a les Illes; al contrari, s'han blindat els càrrecs.

I fins i tot, Camps pot ser un president condemnat?

Ausades. Ells pretenen justificar el seu president amb un triomf en les urnes, però les urnes no perdonen els delictes. Camps hauria d'assumir una responsabilitat política i després penal, si n'hi haguera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.