Ciutat per visitar i viure

“Sort en tenim, del turisme en aquests moments. No només la restauració i l'hoteleria, sinó tota la ciutat tenim sort de la despesa que fa el turisme. Fa una sèrie d'anys que treballem en la promoció de la ciutat i competint amb altres ciutats per atraure més turistes i ara recollim aquests fruits. No fa tants anys, deu anys enrere, un dels problemes que teníem és que a l'estiu la ciutat quedava deserta totalment i molts restaurants tancaven tot l'agost per falta de clients. És un canvi brutal el que ha viscut la ciutat amb l'atracció del turisme. No crec que la convivència amb el turisme a la ciutat sigui complicada. Penso que el que s'ha viscut en els últims anys a Barcelona és l'arribada de la immigració i un creixement important del turisme. El que ha sentit el barceloní és una espècie de pèrdua d'identitat, perquè anava pel carrer i el metro i només sentia parlar en llengües estrangeres, però això no ha passat només pel turisme. Sobretot els mesos forts de l'estiu es dóna una major concentració però és una cosa que passa aquí i passa a tot arreu. Hem de veure com es pot esponjar la ciutat i descentralitzar l'atractiu turístic”.

“No es pot fer ni un pas per les Rambles de gent que hi ha i fan molt de soroll i generen brutícia, sempre tirant les coses a terra. Amb les estàtues, els turistes fan rotllana i és impossible passar-hi. Ens ho posen difícil. Al mercat, a la plaça de la Boqueria no s'hi pot entrar dels turistes que hi ha. Els bars n'estan plens. I els turistes mengen aquelles safates de fruita que després et trobes tirades pertot arreu. Jo, quan els veig, els dic, “aneu-vos-en al vostre poble”. A les botigues de la Boqueria, els fan fotos, però moltes ja no els ho deixen fer. Els emprenyen. Jo he nascut al carrer Unió i ja en tinc 83, d'anys. Ja fa temps que vivim les incomoditats del turisme. En el meu bloc de pisos hi ha quatre apartaments i som només tres veïns. De cada pis, en van fer dos, d'apartaments, i estan molt bé. La gent que s'hi allotja és gent molt educada i no en tenim gaire, de problemes. Són matrimonis o famílies i saben estar-se”.

“El turisme és fonamental per mantenir la rendibilitat del sector del taxi en temps de crisi. El que fa que es mantingui la rendibilitat del sector és aquesta sobredimensió de la demanda que comporta el turisme. Això sempre ha estat important, però en els últims tres o quatre anys ho és encara més. El turisme fa que compensem una mica els mesos més fluixos i tenim sort de les fires que es fan a Barcelona: Mobile World Congress, Construmat, Alimentaria... És la combinació de l'usuari de la ciutat, que no deixa d'agafar el taxi, tot i que potser ho fa amb menor freqüència, i els sis mesos que vivim amb una arribada important de persones de fora del nostre entorn més proper. El fet que el turisme es concentri al centre de la ciutat tampoc ens perjudica gaire. Les parades del centre sí que estan més sobreocupades però no comporten problemes de cap tipus. Sí que és cert que últimament, hi ha queixes al parc Güell. És un carrer molt estret, hi ha taxis, autobusos, molta gent que entra i surt. És un punt on hem tingut alguna queixa que intentem solucionar amb el districte i la Guàrdia Urbana. L'assignatura pendent per als taxistes és la dels idiomes. No és una obligació i no la imposem. És cert que hi ha escoles de formació de taxistes que ofereixen cursos de formació continuada en anglès però l'oferta és escassa, no hi ha gaire gent que hi
assisteixi. Sí que és cert que és un tema que ens hem de plantejar més seriosament des del mateix Institut Municipal”.

“Sembla que aquest any la demanda torna a pujar una mica però havia baixat per la crisi i des del 2007 el descens de preus ha estat important. Ara tenim els preus que teníem el 2003, estan molt continguts. Quant a la convivència, crec que és globalment molt satisfactòria. Fa 15 anys Barcelona no estava en el mapa mundial com ho està ara i tenia un nombre de visitants residuals. Les coses no es canvien d'un dia per un altre sense que impactin i és lògic que hi hagi una certa resistència al canvi que provoqui descontentament. Però crec que són situacions molt aïllades. Les enquestes ens apunten que és un petit percentatge el de gent que protesta. Hem de pensar que la gent que ens visita és com nosaltres i que som també turistes quan sortim a fora i que ens hem d'acollir bé. Cal resoldre sobretot els problemes d'inseguretat i delinqüència, els robatoris. També caldria descentralitzar l'activitat turística per no saturar el centre”.

“Barcelona actualment viu un moment molt bo en relació amb el turisme, excel·lent diria, i l'àrea de Barna Centre- Barri Gòtic com a centre històric
de la ciutat també, ja que és el referent comercial, cultural i d'oci per al turisme que visita Barcelona. El comerç depèn
en gran part del turisme, podríem parlar d'un 50% del
negoci, tot i tenir en compte la diversitat comercial que engloba el nostre sector. La convivència entre
turistes i barcelonins és gairebé perfecta, tot i què sempre s'han d'anar buscant equilibris i millorar aspectes, com per exemple l'oci nocturn. La ciutadania de Barcelona ha buscat el reconeixement internacional de la ciutat i sap la importància del turisme com a motor que genera riquesa i llocs de feina, i per tant, qualitat de vida.Ara cal pensar
a llarg termini i elaborar acurades estratègies de futur per donar continuïtat i fer créixer un turisme de qualitat que sigui
un motor econòmic per Barcelona, cuidar-lo i evitar que no
se'ns giri en contra.