Entusiasta de la pagesia

Fill del senyor Guix i de la senyoreta Dolors, que el volien mestre, a Besalú es té un bon record de Josep Guix i Feixas, com a animador cultural. Era estudiant d'enginyeria tècnica agrícola a Lleida, quan l'Escola Universitària Politècnica de Lleida encara era de la Universitat Politècnica de Barcelona. De quan la UPB encara s'havia de transformar en UPC i la Universitat de Lleida i la de Girona eren una quimera.

Després va arribar a l'Ajuntament de Besalú en les segones eleccions municipals. Era el segon de la llista del PSC, després de Roser Corominas. Els quatre anys de Pitu Guix com a número dos de l'Ajuntament de Besalú van ser importants per al llançament de la vila, com a focus de creació cultural i centre turístic. Després de la seva sortida de l'equip de govern –quan van perdre les eleccions del 1987, perquè el poble va castigar els socialistes per no haver anat en contra de la instal·lació de l'abocador comarcal al Clot de les Mules–, Besalú va perdre pistonada i va viure vuit anys de migdiada.

Des de sempre, Pitu Guix ha estat un apassionat per l'agricultura. Un entusiasta; de fet és entusiasta, optimista i engrescador a tots nivells.

Per tot plegat ha sabut conduir l'agricultura cap al seu ofici i cap a la seva afició. Oci i negoci. Des del 1985 és professor a l'Institut de Formació Professional La Garrotxa d'Olot i n'ha estat cap del departament d'Agrària i director. “El pare volia que fes magisteri i he acabat sent mestre de pagesos. Per formar els meus alumnes com a persones vam donar molta importància a les estades a l'estranger, on els nanos també van rebre ensenyament més empresarial”. Amb els seus alumnes ha viatjat per tot Europa i, fins i tot, a Califòrnia, a Davis, la meca de la I+R+D agropecuària. Ja de joves, els seus viatges han tingut un objectiu de formació agrària. Al seu web electoral ja destaca que ha viatjat en vespa per tot Europa. I que va ser a les Filipines i a Síria, gràcies a unes beques d'estudis. I que alguns estius va fer escapades a Ontario, Canadà, o a Wisconsin, Estats Units, per saber més sobre el bestiar vacum de llet. I que un any se'n va anar a Michigan, EUA, per adquirir coneixements sobre el conreu dels fesols de varietats de mata baixa i transmetre'ls a Santa Pau. Cada any munta una caminada fins a Rojà per veure pasturar mulats i va a Espinavell a la tria.

Pregunteu-li què és per ell l'agricultura: “L'agricultura és la meva vida”. Un quart de segle enrere, que aviat és dit, el 1984, va començar el programa Trenquem el Cuc a ràdio Olot dedicat al món rural i de pagès. L'emet cada dissabte, tret dels dies d'aquesta campanya electoral –per centrar-se a la campanya–, en què és cap de llista del PSC a l'Ajuntament d'Olot i passeja per la capital de la Garrotxa de la mà de Lluís Sacrest, a qui aspira a rellevar com a alcalde. El programa no el va deixar de fer en cap moment dels set anys que va ser director territorial del Departament d'Agricultura a les comarques gironines. Durant els set anys de tripartit (2003-2010), va ser el delegat d'Agricultura a Girona. Tenia el poc poder que tenen els delegats d'una conselleria, però va dedicar-se al territori i el va animar, fins a enfrontar-se a un conseller poc preparat, que mai no va entendre el que va representar el decret de sequera per als regants del Baix Ter. En la seva estada a la direcció territorial, Guix va aconseguir desencallar deutes històrics per als regants: el soterrament de les conduccions del Molí de Pals (el marge dret) i de la presa de Colomers, el marge esquerre del Ter.

Presumeix de ser alcaldable d'una ciutat d'on va haver de tancar el McDonalds i el seu lloc el va ocupar un establiment de menjar ràpid nostrat, i d'on hi ha una agrobotiga on hi havia l'Intermarché. “Olot és la ciutat de Catalunya amb més carnisseries i pastisseries de qualitat per habitant. De producte hi entenem molt”.