Tot recordant la Lucy de ‘Dallas'

Arri­bar a can TV3 i tro­bar, només entrar, Àngel Casas em dis­para la mito­ma­nia nostàlgica tot recor­dant l'entre­vista en què va llui­tar con­tra l'estat d'embri­a­guesa de la petita Char­lene Til­ton (la Lucy de Dallas, vaja). Ara, però, el paper de Casas com a direc­tor de BTV –coor­ga­nit­za­dora del debat amb la nos­tra– és estar pal­plan­tat amb ves­tit de rat­lles i cadena d'or –un punt cana­lla mai s'ha de per­dre– al cos­tat d'Enric Marín, pre­si­dent de la corpo cata­lana, per anar rebent alcal­da­bles. Amb una exac­ti­tud d'equip de natació sin­cro­nit­zada, cada tres minuts un dels can­di­dats acce­deix al recinte, l'arena que els ha de veure batre's tot espe­rant el dit polze enlaire de l'elec­to­rat. Quan fal­ten cinc minuts per tres quarts de nou, arriba Ricard Gomà. En taxi –un Seat mar­to­re­llenc conduït per una noia–, sense cor­bata i amb ame­ri­cana negra i camisa blau cel. I amb un som­riure tímid de qui sap que porta el regal menys ostentós a la festa, però amb la segu­re­tat de ser el millor amic del nen que l'orga­nitza. Al cap de tres minuts, un Alfa Romeo pla­te­jat –aquí can­viem Mar­to­rell per Milà– trans­porta un Jordi Por­ta­be­lla també amb tons pla­te­jats –gris i blanc, de fet, però com­bina amb el cotxe– en el mateix moment que els asper­sors de TV3 es posen en marxa per sor­presa i ens obli­guen a uns quants peri­o­dis­tes a apar­tar-nos de les jar­di­ne­res com quan el Barça fora­gi­tava l'Inter de Mou.

Tres minuts més tard, una modesta moto de 125 puja la rampa i mos­tra un Alberto Fernández Díaz –“És l'Alber­tito”, diu algú– amb ves­tit fosc, camisa blau cel i cor­bata rat­llada amb tons blaus (això sem­pre). En con­trast amb la modesta moto­ci­cleta, apa­reix un Audi 3.0 gris amb un Xavier Trias també fosc i amb camisa clara, però amb el punt ver­mellós de la cor­bata, gai­rebé cal­cat a l'estil del nen que munta la festa, Jordi Hereu, que pen­sant com superar tots els altres, ho acon­se­gueix arri­bant amb dos Audi. El punt dife­ren­cial: cor­bata lila.

I entrem a plató, ter­ri­tori Cuní, terra inhòspita i gèlida –no és un mite– on un regi­dor impla­ca­ble pateix perquè ningú no tre­pitgi cap rat­lla. Foto de grup. Som­riu­res. Por­ta­be­lla cri­tica que no tin­guin ni un bolígraf. Els en por­ten. Hereu fa broma amb Gomà dient que els seus són verds. Ter­ri­bas acluca els ulls. Fernández Díaz demana més llum. Cuní recorda als fotògrafs que ell no és can­di­dat quan el retra­ten, però som­riu pre­su­mit. No ho pot evi­tar. Comença el debat. Fred (en tots els sen­tits). Però s'escalfa. I Por­ta­be­lla sua. Pot­ser perquè ja no és tan amic del nen de la festa.