Política

Incombustibles i novells

Una de les trajectòries polítiques en l'àmbit municipal difícils d'atrapar és la d'Amadeu Duch, que després de 44 anys com a batlle dels Garidells vol sumar un altre mandat, al capdavant de CiU

La veterania a les urnes competirà amb alcaldables que concorren a les eleccions per primer cop i que superen de poc els 20 anys d'edat

Els batlles històricscoincideixen a destacar com un dels seus avals irrefutables “la feina feta”

Una car­rera política de fons difícil de superar. Aquest és l'impa­ra­ble currículum de l'alcalde dels Gari­dells, Ama­deu Duch (CiU), que amb 75 anys d'edat i amb 44 de man­dat con­ti­nua des­car­tant per ara el relleu i, en les elec­ci­ons locals de diu­menge, tor­narà a jugar una de les seves incon­tes­ta­bles car­tes: l'experiència, la vete­ra­nia i tot el tre­ball que ha pogut des­ple­gar sense parènte­sis al con­sis­tori. Com Duch, també són com­pli­ca­des d'atra­par les pas­ses del con­ver­gent Jaume Casas, que ja ha enca­de­nat 28 anys com a bat­lle de la Riera de Gaià on, com a colofó, sem­pre hi ha gover­nat amb majo­ria abso­luta. Quan se li pre­gunta pels secrets de l'èxit, fuig de pen­jar-se meda­lles i revela amb modèstia que en tot moment ha estat rode­jat d'un“bon equip”: “Hem llui­tat perquè el poble tingués tots els ser­veis pos­si­bles. Em con­si­dero una per­sona molt dia­lo­gant i intento tirar enda­vant els pro­jec­tes amb con­sens. Les per­so­nes no som per­fec­tes, però hem acon­se­guit un muni­cipi endreçat, mal­grat que sem­pre vol­dries fer més del que has fet”.

Sense moure'ns del Tar­ra­gonès, torna a l'acció un polític històric: Esteve Fer­ran, que va ser alcalde de la capi­tal de la Costa Dau­rada durant 17 anys i mig i fun­da­dor de la que fins ara ha estat la força majo­ritària al con­sis­tori (FUPS). Després de renun­ciar a l'acta de regi­dor el 2007 en no acon­se­guir prou suport per gover­nar, ara es pre­senta com a líder d'un nou par­tit que va impul­sar l'any pas­sat: Units Tots Per Salou (UTPS). Amb 81 anys, asse­gura que té “les idees clares i el sen­tit comú com el pri­mer dia”: “Un Ajun­ta­ment com el de Salou neces­sita algú amb experiència i com jo no la té ningú. Porto el muni­cipi a dins i a tot arreu del terme hi ha el meu senyal d'haver-hi pas­sat. A banda, el que no s'han de fer són pro­me­ses fal­ses com veig que tenen faci­li­tat d'anun­ciar alguns can­di­dats, ja que a la gent no se l'ha d'enga­nyar”. Afe­geix, a més, que fa 4 anys se'n va anar “ferit cap a casa”, però que no es dóna per vençut: “És una qüestió de tem­pe­ra­ment. No sóc dels que reac­ci­ono amb con­for­mi­tat!”. Ener­gia, per tant, amb majúscu­les, que també desprèn el bat­lle de Riba-roja d'Ebre, José Luis Apa­ri­cio (PSC), amb 8 anys a les esque­nes com a regi­dor i 24 com a alcalde, tot i iro­nit­zar que bata­lla amb l'han­di­cap que parla “cas­tellà” i que tot­hom del poble sap que és “del Real Madrid!”

“Rei­vin­di­car el canvi sem­pre ven”

L'aval de la feina feta també és del que pot pre­su­mir Josep Maria Gavaldà (CiU), que fa 28 anys que és alcalde del Cat­llar. El con­ver­gent es torna a enfron­tar a les urnes, tot i que fa 2 mesos tenia pre­vist reti­rar-se de la política muni­ci­pal en enten­dre que “són molts anys” els que du. “Aquest canvi no sig­ni­fica que ara em pre­senti de forma resig­nada ni a con­tra­cor, sinó el con­trari. Tinc la mateixa il·lusió de sem­pre. A més, com que estic pre­ju­bi­lat, em puc dedi­car ple­na­ment al con­sis­tori”. Durant el seu pri­mer any com a bat­lle el 1983, a part, diu que difícil­ment pre­veia una tra­jectòria tan a llarg ter­mini: “Hem rea­lit­zat una tasca posi­tiva. Sóc cons­ci­ent, però, que el canvi que rei­vin­di­quen alguns dels meus adver­sa­ris sem­pre és una cosa que ven. Jo, evi­dent­ment, no ho defenso perquè seria tirar-me pedres a la teu­lada!”

Pre­ci­sa­ment al Cat­llar, a més d'una tra­jectòria con­sa­grada, hi con­flu­eix un can­di­dat que s'estrena en el lide­ratge d'una for­mació. Es tracta d'Ilé Gomis que amb 21 anys con­cor­rerà a les elec­ci­ons com a número 1 d'ERC. Explica que la política sem­pre ha sigut una ves­sant impor­tant a casa seva i, de fet, el seu pare ocupa el vuitè lloc a la llista. Segur de si mateix, no li espanta com­pe­tir amb Gavaldà ni que es pugui rela­ci­o­nar joven­tut amb inex­periència i, alhora, con­si­dera de forma taxa­tiva que al muni­cipi “hi cal un canvi”: “La població és un caos ja que hi ha 30 urba­nit­za­ci­ons. Està endar­re­rida i pel jovent no es fa res, quan és un col·lec­tiu que s'ha de cui­dar. I una de les pro­pos­tes que també por­tem al pro­grama és reu­nir-nos un cop al mes amb les enti­tats locals per aug­men­tar el feed­back entre l'Ajun­ta­ment i les asso­ci­a­ci­ons”. És cons­ci­ent, però, que par­teix de zero, ja que, per dos vots, ERC no va obte­nir un regi­dor el 2007: “Alguns amics em pre­gun­ten què faig dins d'un par­tit i, real­ment, la cam­pa­nya ha sigut un estrès, però me l'he aga­fada amb ganes”.

Dins dels repre­sen­tants d'ERC al Camp hi ha una altra alcal­da­ble que no supera de massa la vin­tena. És Maria Grau, que amb 23 anys va al cap­da­vant de la for­mació als Palla­re­sos. Com Gomis, comenta que ha tin­gut una mun­ta­nya de feina, però que viu aquesta etapa amb il·lusió: “Aquest repte fa una mica de res­pecte. Diuen que l'experiència i el rodatge són un grau, però de amb vista als resul­tats elec­to­rals estic con­vençuda que aquests aspec­tes no sig­ni­fi­quen res”. I, també com al Cat­llar, cal des­ta­car que ERC no té actu­al­ment repre­sen­tació al con­sis­tori, on Grau subrat­lla que el par­tit té mol­tes ganes d'entrar-hi: “Prin­ci­pal­ment, el que volem és trans­parència econòmica i supri­mir tot allò que no sigui d'interès pel terme. A banda, hem arri­bat a tenir una de les urba­nit­za­ci­ons més grans de la demar­cació, quan no hauríem de per­dre l'essència de poble”.

“És necessària una rege­ne­ració”

Només un any més que Grau, és a dir 24, són els que té Jordi Moli­nera, que encapçala per pri­mer cop Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència (SI) a Alta­fu­lla. La vocació política, en el seu cas, no li ve d'herència: “Els meus pares són molt apolítics i sovint em repe­tei­xen que no saben pas d'on he sor­tit. Tam­poc eren gaire inde­pen­den­tis­tes, però els he anat trans­for­mant!” Si el seu grup acon­se­gueix repre­sen­tació, ofe­reix “esta­bi­li­tat política”: “És necessària una rege­ne­ració a l'Ajun­ta­ment. En aquest man­dat hi ha hagut tres alcal­des dife­rents!” Deta­lla, així mateix, que en l'ela­bo­ració del pro­grama han fet “un tre­ball de fons”: “Consta de 104 punts i, per con­fec­ci­o­nar-lo, ens hem reu­nit amb enti­tats veïnals, amb les AMPA, amb comer­ci­ants i empre­sa­ris”.

I, retro­ce­dint de nou de quinta, tro­bem la can­di­data de PxC a l'Espluga de Fran­colí, Sara València, de 21 anys. Es defi­neix com una per­sona “tre­ba­lla­dora, hon­rada, honesta i diver­tida”, i té “ganes d'aju­dar els altres”. Afirma que “la joven­tut aporta inno­vació”, que la seva prin­ci­pal pre­o­cu­pació és la cre­ació de tre­ball i sen­ten­cia que es nota amb “molta ener­gia” per encapçalar el pro­jecte que li han con­fiat.

“No em conformo amb facilitat”
Són paraules d'Esteve Ferran, l'alcalde de Salou entre els anys 1990 i 2007, que pretén tornar a la primera plana de la política local de la mà d'un nou partit que va fundar l'any passat: Units Tots per Salou (UTPS).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.