Tot torna

“Les elec­ci­ons per Bar­ce­lona són una cosa a banda de les elec­ci­ons muni­ci­pals”, va dir Mont­ser­rat Tura en plena pre­cam­pa­nya, només divuit dies abans de l'ofi­cial. De la cam­pa­nya ofi­cial per les elec­ci­ons cata­la­nes del 28-N pas­sat, clar. Perquè en aques­tes muni­ci­pals per Bar­ce­lona, on ella no ha pogut ser cap del llista del PSC, l'excon­se­llera ha estat des­a­pa­re­guda en com­bat just fins a l'últim moment. De fet com la majo­ria de diri­gents del Par­tit dels Soci­a­lis­tes Cata­lans.

José Mon­ti­lla no va assis­tir ni a l'engan­xada de car­tell de Jordi Hereu i en plena cam­pa­nya només s'ha dei­xat veure a la capi­tal en un acte al Cer­cle d'Eco­no­mia, i amb entu­si­asme total­ment des­crip­ti­ble. Miquel Iceta, per la seva banda, ha par­ti­ci­pat en poc més que un parell d'actes d'Hereu. I en canvi a qui sí que l'equip de cam­pa­nya ha vist força al seu cos­tat ha estat a Joan Fer­ran, el de “la crosta naci­o­na­lista”. No deba­des, ell va ser en el seu dia un dels padrins de l'actual alcalde, des de la pode­rosa Fede­ració de Bar­ce­lona del PSC. Ara la divisió entre la fede­ració i la cúpula de Nica­ra­gua és pro­funda com mai. I només els anti­cos­sos que un hipotètic lide­ratge de l'alcalde de Lleida genera en els homes de Mon­ti­lla podria apro­par posi­ci­ons entre aquests i Hereu. El dia després d'avui dirà.

Men­tres­tant, Hereu s'ha cui­dat de man­te­nir alguns ponts amb la seu cen­tral de Nica­ra­gua. I això és el gran estra­teg i comu­ni­ca­dor de la seva cam­pa­nya: Enric Casas, direc­tor de l'àrea d'alcal­dia. Publi­ci­tari que ja tre­ba­llava per a l'Ajun­ta­ment en temps de Pas­qual Mara­gall, és una de les ments que va estar rere cam­pa­nyes com el Bar­ce­lona posa't guapa, en l'àmbit de ciu­tat, o el Si tu no vas ells tor­nen, en l'àmbit de PSC. Ell sem­pre torna, de fet perquè mai no acaba de mar­xar. Sem­pre hi és. Ha estat con­si­de­rat tra­di­ci­o­nal­ment molt afí a Miquel Iceta, però diu d'ell un gat vell del PSC: “L'Enric té la gran habi­li­tat de saber posar-se sem­pre de per­fil”. És a dir, que d'altres pas­sen i ell va fent. A la sala de màqui­nes. Al coman­da­ment de l'indret, per a ser més exac­tes. Des d'allà ha conduït l'actual cam­pa­nya d'Hereu, amb suport des­ta­cat de Joan Ariza, direc­tor adjunt (just per sota de Casas) en publi­ca­ci­ons de l'Ajun­ta­ment com els suple­ments infor­ma­tius per barri que tan sovint ens podem tro­bar a les bústies. Ariza ha tin­gut espe­cial cura del món on-line. De fet, tots dos han tin­gut força cura d'una cam­pa­nya que ha fet remun­tar el seu can­di­dat mol­tes posi­ci­ons res­pecte d'on par­tia fa tot just unes set­ma­nes i algun mes. Casas, mili­tant soci­a­lista, va estar en el seu dia amb Mara­gall, va ser res­pon­sa­ble de la publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal amb Joan Clos, i final­ment va desem­bar­car el novem­bre de 2009 com a coor­di­na­dor de l'àrea d'Alcal­dia amb Hereu, “per mirar de posar-hi ordre”, com adme­ten des de Nica­ra­gua. D'aquí, cam­pa­nyes com la del Visc a Bar­ce­lona o idees com els Jocs Olímpics d'hivern. En bona coor­di­nació amb José Zara­goza, amb el qual manté una bona relació, ha pilo­tat una cam­pa­nya d'Hereu on el seu segell s'ha dei­xat notar per exem­ple amb l'estratègia de rela­ci­o­nar CiU i PP via la imatge junts de Xavier Trias i José María Aznar. “Quin gol!”, deien eufòrics Casas i el seu equip quan Hereu final­ment va mos­trar la foto de tots dos l'any 2000, en el debat de TV3. Les reta­lla­des i la Bar­ce­lona pro­gres­sista ver­sus el pos­si­ble pacte PP-CiU. Amb Casas, la soferta apel·lació al “vot de la por” ha tor­nat. Tra­di­ci­o­nal­ment al PSC li ha fun­ci­o­nat. Avui sabrem si una vegada més haurà mar­cat tendència entre l'elec­to­rat. En moda diuen que tot torna. Veu­rem.

@toni­aira

aaira@​avui.​cat