Munició floral

La plaça de Catalunya no és la plaça Tahir, malgrat que el moviment hagi batejat un dels punts de trobada del campament amb el nom d'aquest indret que passarà a engrossir els anals de la història. Tampoc ho és, tot i que els seus membres advoquessin ahir per adoptar una estratègia utilitzada en el cas de la república àrab davant les forces de l'autoritat: flors. Flors contra la violència, flors per a la pau i flors contra un hipotètic desallotjament que avui planava sense treva pel quarter dels “indignats”. Un simulacre de desnonament amb atrezzo policial inclòs (uniformes, escuts i porres), una reunió de la recentment creada comissió de justícia amb advocats voluntaris disposats a aclarir els dubtes que, aleshores, envoltaven l'arribat el moment de la veritat i proclames del tipus “No ens mouran”, que es passejaven d'una banda a l'altra d'aquest bivac ciutadà que ja té nom de pila: la plaça lliure.

La consigna: si hi ha intervenció policial, resistència passiva. “Ni insults, ni actituds agressives, agafeu-vos de les mans ben fort, si som molts trigaran mil hores”, assegurava una jove brandant un megàfon i sostenint una criatura amb l'altre braç en una imatge embolcallada de certa domesticitat.

Però si una sola cosa comparteixen les places de Tahir i Catalunya és la d'haver esdevingut l'escenari on la voluntat social va prendre i pren forma. Al campament barceloní, el comptador de suport va revolucionat i és que, fins ara, els membres de Democràcia Real Ja! han recollit més de 20.000 signatures. Ahir, els encarregats de cuina preparaven un banquet per a unes 1.500 persones i noves comissions per organitzar l'estada reivindicativa apareixien de sota les pedres relegant a l'obsolescència els mapes del campament encastats als fanals.

A última hora de la tarda, el quarter era un autèntic formiguer de ciutadans de les més diverses edats i condicions. Jubilats, parelles joves amb nens que xuclaven indiferents els seus xumets, indòmits adolescents amb acne i carpetes folrades de tòtems revolucionaris... N'hi havia que, entre tanta fressa, es lliurava a una protesta silenciosa. És el cas de Magí Ribas, un home de mitjana edat que amb un pal d'escombra en mà assenyalava la pancarta que coronava el bastó multitasques i duia la inscripció “Corrupció judicial. No gràcies”.

La programació de la jornada, més enllà de parlaments espontanis, va incloure xerrades del president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i dels professors d'antropologia Manel Delgado i Alberto López Bargados, entre d'altres. Uns debats centrats en qüestions com ara l'assemblearisme o bé en el com donar resposta a la colossal pregunta del: “Com construir a partir d'això?”

Les mostres de suport nodrides per la prohibició de la Junta Electoral Central (JEC) de vetar les concentracions durant aquest cap de setmana no ha fet res més que enfortir aquest eclèctic moviment que rebutja qualsevol jerarquia i majoritàriament dóna l'esquena a l'actual sistema polític, amb una expressa condemna a la perversió de la democràcia i la denúncia de les retallades socials, sobretot en temps de crisi. Diverses entitats, com ara la Federació de Veïns de Barcelona, la Federació Catalana d'ONG, el Consell d'Associacions de Barcelona, el Consell de Joventut de Barcelona i el col·lectiu Ca la Dona van demanar ahir als barcelonins que desobeïssin la JEC i fessin cap a plaça de Catalunya (i si és amb flors, millor, és clar!).