‘Lideressa' jubila ‘baró'
Aguirre digereix que el monopoli de contrapoder femení autonòmic és ara compartit amb De Cospedal i potser amb Rudi
El PSOE enterra la segona dinastia de ‘barons' amb Fernández Vara com a espècie en extinció
Ana Botella podria emergir com a alcaldessa de Madrid a mitjan mandat si Gallardón segueix Rajoy a La Moncloa
d'un PP al·lèrgic a quotes
“Els manxecs ens vam aixecar un matí i ja érem una autonomia, sense que ningú no l'hagués demanada!” És el sorneguer relat de l'exbaró manxec i actual president del Congrés, José Bono, sobre el cafè per a tothom. Entre
les runes del 22 de maig, però, el PSOE es disposa ara a recollir la seva segona dinastia de barons autonòmics i a cedir places monopolitzades des de la Transició, com Castella-la Manxa. Per a un partit que ha abanderat la igualtat i la paritat, paradoxalment, serà la generació de lideresses d'un PP al·lèrgic a les quotes de sexes qui jubili l'estirp de barons territorials que naixia amb Bono (1983-2004), l'extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra (1982-2007) i l'andalús Manuel Chaves (1990-2009).
El triomf de Dolores de Cospedal a Castella-la Manxa té la doble virtut per a Mariano Rajoy d'expulsar el PSOE per primer cop després de 30 anys i de diluir el protagonisme d'Esperanza Aguirre, que des del 2003 es va enrocar a Madrid per edificar un contrapoder autonòmic femení en ser la primera –i fins ara única– presidenta de comunitat. A Aguirre, fervent liberal, la ressaca del 22-M li deixa el tràngol de pair que no només perdrà el monopoli de ser l'única lideressa, sinó que haurà de compartir tro amb la mà dreta de Rajoy, De Cospedal, amb qui no hi té amistat tot i que va ser ella qui la va enfilar en política fitxant-la de consellera de Transports a Madrid. Alhora, el tro de lideresses del PP s'ampliarà a tres amb l'ascens a Aragó de Luisa Fernanda Rudi, que ja va trencar barreres el 1996 com a primera presidenta del Congrés. Un pacte amb el PAR permetria a Rudi imposar-se a Eva Almunia, relleu de l'exbaró Marcelino Iglesias.
Dos nous ‘ariets' plenament fidels
Amb De Cospedal i Rudi assentades, Rajoy guanyarà en l'últim any de la legislatura dos ariets autonòmics contra Rodríguez Zapatero que, a diferència d'Aguirre, són aliades plenament fidels i sense anhel de destronar-lo. Significativament, en el discurs d'ahir davant el comitè executiu del PP, Rajoy només va elogiar pel seu nom De Cospedal.
I ni una paraula d'Aguirre, que s'anota la proesa d'augmentar la majoria absoluta a Madrid passant de 67 a 72 escons, davant els 36
escons d'un PSOE que queda, per primer cop, per sota del 30% dels vots. Aguirre ja es va cobrar la venjança preventiva la nit abans amb la gosadia d'exigir amb vehemència eleccions anticipades a Zapatero des del balcó del carrer Gènova i amb Rajoy mut al costat.
Curiosament, el firmament de les lideresses populars pot acollir una nova convidada a mitjan mandat: l'esposa d'Aznar i regidora de Medi Ambient a l'Ajuntament de Madrid, Ana Botella. En les tertúlies de la capital es dóna per fet que
l'alcalde, Alberto Ruiz Gallardón, plegarà aviat per seguir Rajoy en l'assalt a La Moncloa el març del 2012. En aquest supòsit, Gallardón cediria el timó a Botella imitant
l'estratègia patentada pel PSC a Barcelona amb el relleu entre
Maragall i Clos.
Amb Barreda exclòs i la derrota previsible de l'andalús José Antonio Griñán al març, l'extremeny Guillermo Fernández Vara és l'espècie protegida dins la saga de barons que va posar límits al federalisme del PSOE el 2004 en la cèlebre cimera de Santillana del Mar. Si la localitat càntabra conviu amb resignació amb l'acudit que, tot i el seu nom, “ni es santa, ni llana, ni tiene mar”, des de diumenge tampoc no té ni un baró per recordar més enllà d'un Vara en perill d'extinció.