Els gals d'Esquerra

La caiguda d'Esquerra ha estat generalitzada. Ha estat una patacada a quasi tot el país, i el Maresme i el conjunt de l'àrea metropolitana no en són una excepció. A la comarca, els republicans han deixat de ser la primera força més votada a Teià i Cabrera de Mar, i han perdut la representació en municipis estratègics com Premià de Mar o Mataró. Enmig d'aquesta davallada política, però, una alcaldia ha resistit. Per història política, pels resultats de les eleccions al Parlament, per la seva ubicació tan a prop de Barcelona o per les condicions socioeconòmiques dels seus habitants. Eren molts els motius que podien dur a pensar que seria un altre municipi perdut més per ERC, però a Alella, la llista encapçalada pel president comarcal de la formació, Andreu Francisco, ha repel·lit els embats de l'oposició com aquell poble gal ho feia amb l'exèrcit de l'imperi romà.

La candidatura alellenca també ha hagut de lluitar contra el desgast que suposa estar vuit anys al govern i contra la dissolució de la seva coalició amb La Garnatxa, un col·lectiu ciutadà que els acompanyava en els anys de més èxit de la formació a Alella. Tot i això, no només no van baixar sinó que diumenge van augmentar en 86 simbòlics vots. En van treure un total de 1.588, que els ajudarà a continuar al capdavant del govern municipal amb certa comoditat. “La gent ha fet reconeixement a una feina feta i a un projecte que encara és viu”, resumeix Francisco, que afegeix que a les municipals compten molt més les persones i les propostes que no pas les marques polítiques. La seva teoria queda totalment refermada pels resultats electorals. A les eleccions al Parlament, fa mig any, CiU va arrasar. Va obtenir 2.416 vots pels 372 d'ERC. Ara, sis mesos més tard, els republicans li han donat la volta a la truita i han aconseguit 1.588 suports mentre que CiU s'ha quedat en 868. “Nosaltres tenim molt clar el nostre model de municipi i segurament es premia aquest lideratge”, destaca l'alcalde.

La candidatura republicana va irrompre amb força a les eleccions del 2003, coincidint amb la presentació d'Andreu Francisco com a cap de llista. En aquells comicis, els republicans van doblar els regidors –de dos a quatre– i, el 2007, en van guanyar-ne dos més, cosa que els va permetre governar amb tranquil·litat.

Aquests vuit anys han estat marcats pel desenvolupament d'un model urbanístic que preserva bona part de l'entorn, i que es va veure concretat en la redacció del pla general urbanístic, votat per quasi tots els partits.

“Ara volem quatre anys més per aprovar definitivament el pla i consolidar aquest model de poble”, conclou el batlle.