Política

l'entrevista

“Els bolivians hem de fer-nos un vestit a mida”

L'any2005 vostè i Jorge Qui­roga van per­dre con­tra Evo Mora­les i Álvaro García Linera. Sis anys després, com veu la situ­ació boli­vi­ana?

El fet que Evo Mora­les sigui pre­si­dent de Bolívia vol dir que la democràcia ha tri­om­fat, s'ha aca­bat el domini d'un esta­blish­ment que gràcies als pac­tes, la cor­rupció o les influències feia molts anys que mono­po­lit­zava el poder i s'ha tren­cat un apart­heid, no decla­rat, que mar­gi­nava una població indígena que gràcies a la dis­cri­mi­nació posi­tiva ha gua­nyat drets. Crec que en la pròxima gene­ració es podrà par­lar d'una soci­e­tat amb una major igual­tat d'accés al poder i desen­vo­lu­pa­ment per­so­nal.

Una situ­ació política com­pli­cada?

Al llarg d'aquest període hem vist una extrema sug­gestió de l'econòmic en el dis­curs polític. Per una banda, la mani­o­bra d'acos­ta­ment de Mora­les a les elits ha estat molt bar­ro­era; per l'altra, la dreta no troba el lide­ratge ade­quat que la pugui tor­nar al poder. Al mig, el govern no es pot esca­par de la pressió de les bases i, per exem­ple, quan va voler treure les sub­ven­ci­ons als car­bu­rants, les mani­fes­ta­ci­ons el van fer recu­lar, cosa que va anar en con­tra de les clas­ses popu­lars ja que, tot i les sub­ven­ci­ons, es va dis­pa­rar la inflació de la cis­te­lla bàsica fami­liar. El gaso­li­nazo va fer que Mora­les deixés de ser un semidéu i tornés a ser una per­sona de carn i ós. La història del nos­tre país està demos­trant que els extrems no són bons, anar d'un abso­lut esquema neo­li­be­ral a una abso­luta eco­no­mia d'estat no fun­ci­ona i els boli­vi­ans no tenim cap més sor­tida que fer-nos un ves­tit a mida.

Va dei­xar la política per tor­nar a fer de comu­ni­ca­dora?

Tot i que la tec­no­lo­gia hagi can­viat el con­cepte del que és notícia i hagi modi­fi­cat el pano­rama, no podem pas­sar per alt que a Bolívia el des­gast polític va pro­vo­car una falta de lide­ratge que, cons­ci­ent­ment o incons­ci­ent­ment, va ser ocu­pat per uns mit­jans de comu­ni­cació que quan van esde­ve­nir actors prin­ci­pals i inten­ta­ven expli­car el que pas­sava es van tro­bar que ja fos a través d'ins­pec­ci­ons d'hisenda, audi­to­ries o lleis anti­dis­cri­mi­nació el govern inten­tava posar-los la mor­dassa. El fet es va por­tar davant la Cort Intera­me­ri­cana de Drets Humans que es va pro­nun­ciar dient que hi havia res­tricció a la lli­ber­tat d'expressió i d'infor­mació.

Que l'ha por­tat a Cata­lu­nya?

M'ha con­vi­dat Ajuda en Acció com a pre­si­denta de la fun­dació Nues­tra Espe­ranza que lluita per la igual­tat entre sexes. La nos­tra és una orga­nit­zació que intenta can­viar una soci­e­tat vio­lenta i per­mis­siva amb el mal­trac­ta­ment, on juguen un paper fona­men­tal tant l'alco­hol, com el com­plex d'infe­ri­o­ri­tat d'algu­nes dones que pen­sen que qui més les pica més les estima i el sotra­gueig els sem­bla nor­mal. Cal posar fi a això, la solució ha de venir de tots els seg­ments soci­als i per fer-ho cal tre­ba­llar dura­ment i con­jun­ta­ment tant per part dels polítics, com de la soci­e­tat civil, les per­so­nes que a la bata­lla hi posen l'ànima, el cor i la vida o els mit­jans de comu­ni­cació perquè es reco­ne­gui la igual­tat entre sexes i es canviï la men­ta­li­tat d'unes noves gene­ra­ci­ons que aju­din a edu­car tota una soci­e­tat. A Bolívia la violència pot tenir dife­rents ros­tres però és trans­ver­sal, la prac­ti­quen tant els indígenes, els cri­olls o les clas­ses més aco­mo­da­des. He vin­gut a Cata­lu­nya a bus­car suport, seria desit­ja­ble que les reta­lla­des no afec­tes­sin ONG com Ajuda en Acció que ens donen suport ja que, si aquí es viu una rea­li­tat, en països com el meu aquesta ajuda és necessària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.