Les accions al carrer marquen l'obertura del curs municipal

Probablement com mai abans en democràcia, i encara que els finestrals dels salons de plens es mantinguessin tancats per no haver d'escoltar el xivarri de la plaça, ahir el descontentament del carrer va penetrar en les sessions de constitució dels ajuntaments. Hi ha polítics locals que ho van intentar ignorar o fins i tot ridiculitzar, n'hi ha que ho van combatre per fer una legítima reivindicació de les institucions i n'hi ha que ho van introduir en els seus discursos (el PSC i ICV a Tarragona) com a element de reflexió i autocrítica. El que és indiscutible és que els “indignats” van fer sentir la seva veu, probablement la de l'abstenció, que no eren ben bé quatre gats –tot i que tampoc no són cap majoria– i que no van defallir durant tot el temps que van durar els plens a Tarragona, Reus i Tortosa.

El moviment va marcar la jornada d'obertura del mandat municipal pel seu paper de denúncia de la gestió d'una crisi que empaita especialment els consistoris i per la seva condició d'acció al carrer, a què es va sumar, per motius diferents, el desplegament del moviment per la convivència al Vendrell.

A la capital del Baix Penedès, centenars de persones van aplaudir en aquest cas el que s'estava cuinant dins de l'ajuntament: un pacte que ha servit per marginar el discurs xenòfob de PxC, que en canvi ja es pot dir que és a dins de les institucions a Roquetes, Tortosa i Amposta. A Tortosa les protestes al carrer van pujar de to incomprensiblement i la tensió es va convertir en la protagonista de la jornada quan la nova gran majoria de Ferran Bel no havia de deixar lloc a cap pedra a la sabata.

En general, la resta d'ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, excepte els de Roda de Berà i de la Vilella Alta –una junta gestora designada pel departament de Governació se n'haurà de fer càrrec en el cas prioratí–, es van constituir amb relativa normalitat, o com a mínim no va transcendir el contrari. Un total de 182 ajuntaments, inclòs el nou consistori de ple dret de la Canonja –Roc Muñoz, socialista, n'és el primer alcalde– arran del procés d'independència de Tarragona, ja haurien d'estar constituïts.

Això sí, en l'àmbit estrictament polític, CiU i PP són des d'ahir molt més forts, després de fer-se efectius els resultats del 22 de maig. Exceptuant-ne Tarragona, CiU té l'alcaldia de tots els ajuntaments de 21 regidors de la demarcació, a més a més de les de la Ràpita, Torredembarra, Cunit, la Selva del Camp, Gandesa o Móra d'Ebre. El PP hi té connivència en la majoria de casos i això li reportarà si més no un tast d'alcaldies com les de Salou o Gandesa.

En general, no hi va haver sorpreses de darrera hora. L'última gran incògnita que quedava per resoldre penjava sobre l'Ajuntament d'Alcanar, en què finalment ERC ha fer valer la seva majoria relativa i conservarà l'alcaldia gràcies a un pacte amb el PSC. Una entesa bipartida que ja només resisteix, també, d'entre els pobles més importants, a Deltebre.