Romeu torna a casa

Encara que Romeu no ha deixat mai de costat els socialistes de Silla, el ben cert és que fins que el partit no s'ha desempallegat de Baixauli i la seua cort dels miracles, Romeu ha actuat amb molta prudència i a distància, ja que aquell, que controlava el partit amb mà de ferro, tant que pràcticament havia fet fugir una gran part de militants, li havia declarat la guerra, amb denúncies de tota mena. Finalment, morta la fera s'ha acabat el verí i el divendres passat es reuní amb el seu partit, en un sopar que se celebrà quan finalitzà l'assemblea, a la qual no havia assistit. A l'assemblea, que bàsicament era per a analitzar les eleccions, el secretari local, Vicent Zaragozà, féu una autocrítica sincera reconeixent en part la seua responsabilitat i atribuint també part de la responsabilitat a la crisi general que ha afectat els socialistes de tot l'Estat. Quan entrà a analitzar la part de responsabilitat que hi tenien Baixauli i el seu equip, és quan explotà la carcassa.

Fou Roser Saborit la qui, desaparegut el capo Baixauli, que no assistí, demanà la paraula per a defensar el subgrup baixaulista. En primer lloc féu una anàlisi històrica, o millor dit psicoanàlisi, invocant la seua particular vinculació política, “de tota la vida”, amb Silla. La seua intervenció encengué la metxa i se n'hagué de sentir de tots els colors: tu el que has fet és viure de la política, canviant-te de camisa quan t'ha convingut; tu no ets socialista, sinó baixaulista; no teniu vergonya... Finalment Roser abandonà la sala, seguida fidelment de tres o quatre persones, que són les que encara els queden fidels: Elvira Catalán, Ana Manrique, la parella Maribel; algú romangué a la sala, com Antonio Benaches i Roman...

L'assemblea, que presidia el veterà Lluís Martínez, ja sense aquesta facció estrafolària, continuà amb molta sensatesa i sense tensió. Els socialistes han après la lliçó i han reconegut els errors comesos i ara la feina que tenen és treballar per a rescabalar-se dels danys soferts en la legislatura passada. El partit ha de recuperar el seu ritme, si volen recuperar la confiança popular.

Posteriorment a l'assemblea, al voltant de 200 militants i simpatitzants del PSPV de Silla (la seu del partit era plena de gom a gom i amb taules al carrer) es reuniren a sopar amb Francesc Romeu. En un ambient de festa i companyonia, Lluís Martínez, per encàrrec del Secretari General, Vicent Zaragozà, va invitar Romeu a recuperar la seua condició de militant de l'Agrupació Socialista de Silla, que va deixar obligat per la persecució organitzada per Bauxauli fa vuit anys.

Romeu, visiblement emocionat, va acceptar de bon grat i va dir que tramitaria immediatament el trasllat de la seua fitxa de militant a la seu de Silla. A continuació, va pronunciar un discurs en què qualificà de greus errors polítics la renúncia a la identitat del PSPV, tant en haver abandonat la defensa dels interessos de les persones que constitueixen la seua base social, treballadors, empleats, jubilats, joves que intenten obrir-se camí, autònoms, petits empresaris, com en eliminar les senyes pròpies d'un partit valencià, arrelat al País Valencià.

El nucli més important del discurs de Romeu el formava l'anunci de la seua intenció (de fet, ja fa mesos que s'hi dedica) d'impulsar i articular un projecte de regeneració i refundació del PSPV (o també del PSOE?) fins convertir-lo en un instrument útil per a la societat i capaç de desplaçar la dreta del govern de la Generalitat.