“Si no tens la majoria, has d'actuar sense imposar res”

És una estructura molt potent, i això ja ho sabíem, però sí que quedes parat quan entres i veus moltes coses que no pensaves que tinguessin una determinada magnitud. He descobert sales de la casa que no sabia ni que existien! L'alcalde també té un equip molt important, tot i que és veritat que també desenvolupen moltes tasques.

Això és el que hem d'anar veient. És cert que hi ha òrgans en què hi ha duplicacions de tasques o que estan per sobre de les necessitats, per això hem fet menys regidories o delegats. Després de 32 anys això s'ha anat inflant, i hem decidit prendre'ns-ho amb calma, estudiar el que hi ha, i a partir d'aquí decidirem. Una de les administracions més exemplars és la de Nova Zelanda, que és moderna, àgil, basada en una estructura d'agències, i té un important grau de descentralització.

És cert que aniran atrafegats, però han d'entendre que determinades coses no les poden fer ells. Caldrà una nova mentalitat a l'hora de funcionar. El tinent d'alcalde és qui marca les línies polítiques, i a sota té gent que és qui li fa la feina. Si un vol fer-ho tot, llavors és un embolic. Costarà que s'hi acostumin. Però hauran d'entendre que una cosa és dirigir, i l'altra, gestionar.

Doncs que cal desterrar determinades posicions i actituds. Per exemple votar contra una proposta de l'oposició pel simple fet que és qui la presenta. És un error. El que has de fer és valorar-la, estudiar-la i si és bona, aprovar-la. Aquest exercici de dir que “no” perquè sí al teu adversari polític és un disbarat.

És una convicció. Jo vaig entrar en política per això, i sóc un convençut de la ideologia de CiU, que té un component liberal en l'aspecte econòmic i més socialdemòcrata en el social. Aquesta barreja de sensibilitats diferents és el que ens fa ocupar un espai de centralitat. Però això no és una tàctica, és una convicció que els que em coneixen saben que tinc molt arrelada.

Desitjo que sigui així, en aquests temes però també en altres. Si hi ha voluntat, es pot arribar a acords. Què és el que els dificulta i que ha estat l'error de l'últim mandat? Doncs que qui tenia 14 regidors, manava com si en tingués 21. Això és el que no té sentit. Si no tens la majoria, has d'actuar entenent que no has d'imposar res. Has de fer les coses fruit d'un acord. I actuarem amb aquesta mentalitat. Buscarem l'acord en lloc de dir: “Hem decidit això, i ara suma-t'hi”. És una manera més complicada de funcionar, però dóna solidesa a les decisions.

No, perquè no hem de fer passes enrere en res, sinó endavant. El que estigui bé, ho mantindrem. Fins i tot el senyor Hereu va reconèixer, a les acaballes de l'anterior mandat, que hi havia coses que s'havien de canviar. I aquest canvi el farem nosaltres, però el volem fer col·laborant amb l'oposició. I no només amb el PSC, sinó amb la resta de partits.

És un gest important. Els estem agraïts per això i ho tindrem en compte. S'ha de valorar tothom, però, de la mateixa manera, tindrem especialment present qui ens vulgui ajudar a aprovar els pressupostos. A qui ho faci, se li reconeixerà l'esforç.

Sí, perquè s'ha de conèixer com es mou normalment el PP. Ells projecten una imatge determinada de cara a fora, amb els mitjans, però no és veritat que amb ells no es pugui arribar a acords en temes econòmics i, per què no, també socials.

Això no tindrà res a veure amb les eleccions. Els possibles pactes tindran a veure amb l'actitud que tinguin els grups municipals amb els pressupostos o amb temes importants de Barcelona. L'error seria plantejar aquestes decisions en funció del resultat, o la conjuntura, de les generals. És evident que, pel seu pes de vots, el PSC i el PP tenen una gran influència, i s'haurà de veure quina actitud tindran pel que fa als pressupostos. Perquè amb algú els haurem d'aprovar. I per això haurem de buscar pacte i col·laboració. I ho intentarem amb tothom.

És una posició de coherència. En l'anterior mandat ja vam oferir al senyor Hereu aquesta possibilitat. La situació econòmica del país és difícil i creiem que seria bo tenir pactada, d'una manera estable, l'evolució que volem fer a la ciutat. I ara veurem qui s'hi apunta. Si algú ens diu només un any, doncs molt bé. Però si se'ns posa la condició dels dos anys, que és la demanda que jo vaig fer a l'anterior alcalde, serem coherents amb el que vam oferir en el seu dia.

Potser m'equivoco, però temo que ens trobarem en una situació en què les inversions ja estaran compromeses, tot i que la situació econòmica de l'Ajuntament és probable que no sigui dolenta. Hem de veure exactament quina és la situació, i veure com ens podem moure en aquests dos primers anys, en què pot ser que estiguem lligats de mans i peus.

Ho haurem de fer però des del convenciment, creient que les coses es poden fer d'una manera diferent. Hi ha qui li agrada negociar amb propostes tancades. A mi m'agrada fer-ho a priori. Un exemple molt típic és el del pla d'ocupació. A tu et poden convidar a ser-hi per aplaudir només l'alcalde o perquè puguis presentar plantejaments que, després, seran tinguts en compte. Són actituds diferents. I nosaltres apostem perquè la resta de partits ens aporti coses per poder-les fer nostres.

En el fons, quan vaig prometre això, parlava del respecte per la democràcia. Quan de manera majoritària uns demanen una cosa, n'has de fer cas. El que sobta, és la posició contrària, que és quan s'obvia o no es tenen en compte els plantejaments d'una majoria. I això no ho farem. Aquesta mesura és una manera, si es vol testimonial, de demostrar que tindrem una altra actitud a l'hora de governar. De la mateixa manera que la sessió plenària no la presidirà l'alcalde.

Ho estem discutint, però no seré jo. La funció de l'alcalde no ha de ser presidir plens. És un exercici de democràcia diferent, perquè hi haurà un regidor que farà aquesta tasca i la resta estarem per respondre i actuar. I si es fan preguntes a l'alcalde, les ha de respondre. El que no pot fer és no fer-ho i, alhora, presidir el ple, tenir veu sempre, i intervenir quan vulgui i que la resta no tinguin dret a la rèplica.

No ho sé, és un via que s'ha d'explorar. Ja he parlat amb el senyor Chaves i ja hem quedat per veure'ns i començar a treballar en aquests aspectes. Per nosaltres aquesta és una qüestió bàsica, ja que el sistema que tenim ara va fatal. Com a ajuntament hem de poder tenir una participació, ja es veurà quina, en determinats impostos, ja que en el moment actual serà molt difícil que ens donin diners.

No actuarem a la contra, ni farem la vida impossible a la Generalitat. No és el nostre paper. El que hem de fer és aconseguir que Barcelona tingui el que li correspon. I és veritat que això, en determinats moments, pot generar picabaralles. I si cal, les tindrem. A mi el que em fa gràcia és que, ara, es desperta gent que, de cop, és molt exigent, però fa uns mesos no ho era gens. S'ha de ser coherent.

Sobre Tres Turons ens hem manifestat reiteradament que tirar a terra moltes de les cases afectades és un disbarat. El parc s'ha de fer, però ha de tenir una multiplicitat d'usos. El que no val és fer grans plans, explicar que tiraràs a terra tot això, però després no fer-ho.

Exacte. És una qüestió molt important, bàsica. Volem que la nostra policia sigui exemplar, un referent, i que doni respostes ràpides. I per això cal aquesta coordinació entre cossos.

Si ho fem bé si. Les coses es guanyen cada dia. El president Pujol sempre ho deia. Les eleccions es comencen a guanyar l'endemà d'una cita electoral. Has de treballar, ser autèntic, actuar amb normalitat i transparència. I això la gent ho valora. El que no s'ha de fer mai, és comèdia.