“S'ha de contar al poble tota la veritat, sense demagògia”

A poca distància de la jubilació i amb una experiència que només donen els anys, el treball i la dedicació, Lluís Martínez fa un anàlisi del que han sigut els últims esdeveniments polítics a Silla i dona el seu propi punt de vista del que pot ser la pròxima legislatura, encapçalada pels populars.

Quina és la lectura de Lluís Martínez dels resultats de les eleccions a Silla?

La meua lectura... és que, bàsicament, s'ha produït un canvi en el mapa polític del poble, un canvi important per ser la primera volta que la dreta obté majoria. Però, això tampoc hem de prendre-ho d'una manera tremendista ni dramàtica, és una cosa normal i, després de 32 anys, no és tan extraordinari que haja un canvi polític municipal.

Com preveu aquesta nova legislatura?

En primer lloc, jo crec que serà una legislatura menys “crispada”, perquè la dreta ja té el que volia i ara jugaran a estar tranquils. En segon lloc, l'esquerra està molt dividida i, per tant, a l'hora de plantejar accions polítiques ho tenen més difícil. I, finalment, haver apartat alguns personatges de la vida política també tranquil·litzarà un poc la discussió i el debat. Apart del vessant polític, aquest poble està estancat econòmicament, prou desestructurat socialment i no hi ha un teixit capaç de marcar pauta i d'indicar per on hem d'anar... per tant, si algú no fa alguna cosa per millorar-ho, possiblement d'ací uns anys estarem pitjor.

Com s'explica la presència (a l'alça) d'un partit d'extrema dreta al poble?

Açò és, directament, un fracàs de l'esquerra. No s'han donat resposta als problemes que té un gran sector de la població i que, precisament, és un dels sectors menys afavorits en l'àmbit econòmic. És un sector que està passant-ho mal i en la mida que no apareix una bona resposta des de l'esquerra, apareix un demagog que diu quatre coses i rep els vots. Però si no ni ha treball, la culpa no és de l'immigrant que està més fotut que la gent d'ací, la culpa és dels que tenen els diners i que no estan actuant com toca.

Com veu la renovació de la llista del seu partit?

Jo crec que ha sigut profunda i amb força, una renovació que ha sigut possible després de diversos intents. El cicle polític de Baixauli s'acabà als anys 90, quan el partit va presentar a Romeu com a cap de llista, però el quadripartit va tancar-li el pas. Després de quasi dos dècades, Baixauli havia de tornar a ser alcalde perquè era l'única manera de que acabara com ha acabat: amb un fracàs estrepitós. Doncs, ara era el moment perquè ja no es podia impedir que haguera un canvi profund dins del partit.

Ha sigut partícip en la elecció de la “nova plantilla”?

No, no he tingut res a vore en aquest aspecte, encara que sí he sigut partícep en la renovació del Partit Socialista al poble. No he portat la iniciativa ni res per l'estil, sinó que he ajudat en tot el que he pogut als que han alçat la bandera i han començat a treballar. Jo els he tirat una mà (i les dos), he treballat amb ells però sense tindre cap responsabilitat ni càrrec. Finalment, açò ha sigut una renovació que, com una ona gegant, s'ha emportat tot allò que havia d'emportar-se i ha donat pas al que havia d'arribar més tard o més prompte.

Què pensa de la situació dels socialistes a l'Ajuntament amb només quatre regidors?

Que eixa és la voluntat del poble i s'ha manifestat com a conseqüència d'unes activitats que els veïns no volien. Això ho veig ara com el punt de partida, perquè no hem preocupa el passat ni el futur, hem preocupa el present, la situació que tenim i com la gestionem. El que cal fer és reaccionar i vore com podem canviar tot allò que funciona malament.

Quins són els canvis més significatius que ha donat el poble, des de la seua perspectiva personal, en aquestos últims 20 anys?

Jo he vist una evolució cap a la mediocritat, i això és conseqüència d'un parell de coses. Primerament, no han hagut projectes polítics globals, compartits pel govern municipal i la majoria social, perquè ningú els ha formulat; i, en segon lloc, s'han primat els interessos que no són del poble, com per exemple ha passat amb Baixauli, una persona que només volia mantindre's en el càrrec i portar-se els màxims beneficis possibles. També ha passat en els casos del quadripartit, primer amb Teresa Badenes i després amb Josep Pitarch, perquè formaven una composició tan heterogènia que era molt difícil acabar definint un projecte de ciutat. En aquest aspecte, jo sóc molt pragmàtic perquè, la societat està dividida en dreta i esquerra però a la política local crec que els interessos no estan tan dividits i si es fan les coses d'una manera sensata podem acabar participant tots i es poden portar endavant iniciatives que responguen a la majoria de la societat.

En quins aspectes creu que s'hauria de centrar el nou govern per transmetre positivitat i confiança?

El primer que s'hauria de fer, és contar la veritat de tot el que hi ha dins de l'Ajuntament, sense demagògia i dient la veritat: donar informació al poble. I, a partir d'ací, fer una proposta per canviar la situació. Des del meu punt de vista, ha de ser una proposta que hauria d'eixir del ple municipal per unanimitat, deurien d'estar tots els grups polítics conformes i deuria de ser també una proposta consensuada amb el sentiment de la societat. Una vegada s'haja sanejat l'economia municipal i s'haja adaptat l'estructura amb les possibilitats que té el poble, es pot marcar un pla de treball, unes accions polítiques i mirar molt bé “què és el que volem ser de majors”.

Quin consell li donaria al nou alcalde de Silla?

Consell no... jo li done la meua opinió i, de fet, ja li l'he donat perquè, com a tots els alcaldes que han hagut després de mi, l'he enviat una carta felicitant-lo. A Serafín vaig dir-li que el més important és la transparència, que traga tot el que n'hi ha i que ho traga ara, perquè d'ací a sis mesos, ja no servirà. Hauria de contar al poble, d'una manera senzilla, sense tremendismes ni derrotismes, tots els problemes que tenim ara per ara a l'Ajuntament. I, a partir d'això, fer un programa on “es xope” tot el món i endavant. És el que jo faria.