Amb segell Guardiola

Oriol Junqueras, el més que possible futur president d'Esquerra, i Pep Guardiola tenen moltes més similituds del que a primera vista pot semblar. La cultura de l'esforç forma part de la seva ideologia, del seu dia a dia. L'equip és el més important i ells en són un simple engranatge més.

Ahir, l'eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts va presentar en públic el seu nucli dur, la llista que l'acompanya en aquesta aventura per intentar domar una formació que sovint s'ha descontrolat i s'ha perdut en una infinitat de batusses fratricides. Durant la seva intervenció no va prometre res tangible. Només treball i treball. Fins i tot va reconèixer que potser decebria algú. “Faré el que podré”, va sentenciar entre els aplaudiments de la claca republicana. Unes idees que inevitablement t'evoquen a les de Pep Guardiola quan el 2008 es va dirigir per primer cop a l'afició blaugrana. L'entrenador va ser modest i no va voler mullar-se sobre si guanyarien títols, però sí que va assegurar que es deixarien la pell al camp. Aquella temporada el Barça es va endur el triplet. Segur que Junqueras estaria més que encantat de traçar el mateix camí.

Més comparacions. L'encara precandidat a la presidència d'Esquerra –el 18 de juliol s'acaba el termini per presentar els avals– va vertebrar la major part del seu discurs en la col·lectivitat, en el fet d'ajudar-se els uns als altres, en la constància, en el protagonisme que han de tenir tots els militants, des d'ell mateix fins a l'últim. Exactament els mateixos valors amb què Guardiola ha impregnat el Camp Nou.

Una frase de Junqueras resumeix a la perfecció aquest modest segell Guardiola. Les primeres paraules que ahir va pronunciar van ser exactament les mateixes que va dir quan va oficialitzar la candidatura per anar a Europa, el 2009. “Em dic Oriol Junqueras i sóc un bon noi”.

Ja en l'àmbit estrictament polític, va centrar l'estratègia de futur en el centralisme de l'esquerra i la transversalitat. “No som equidistants amb ningú, perquè la resta tampoc s'està quiet enlloc”, va aclarir. Eixamplar l'esquerra nacional des del centre. Però també salpebrat amb unes gotes d'independentisme, que al cap i a la fi és un dels leitmotiv d'Esquerra. I tot per aconseguir ser la “principal força política, social i cultural” del país. Per ambició, que no falti. En aquest cocktail que ha de ser ERC, s'hi ha d'afegir, segons Junqueras, el republicanisme i les grans famílies europees del liberalisme democràtic i de la socialdemocràcia. Les mirades cap a Europa no podien faltar. I tampoc les constants referències a Sant Vicenç dels Horts, un clàssic en les conferències de Junqueras.

I és que la posada en escena d'ahir es va assemblar més a una de les centenars o milers de xerrades que Junqueras ha fet pel territori parlant d'història que no pas a un míting electoral o de precampanya, com seria el cas. Va fer servir com a arma l'humor i la ironia i no les típiques i tòpiques andanades polítiques contra altres formacions.