Submergits en la crisi

Sub­mer­gida en la pit­jor recessió des que va aca­bar la II Guerra Mun­dial, Europa votarà diu­menge vinent en les sete­nes elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu. Si la tendència històrica es manté, menys de la mei­tat de l'elec­to­rat hau­ria d'acu­dir a les urnes entre el 4 i el 7 de juny.

Des que es van cele­brar les pri­me­res elec­ci­ons euro­pees direc­tes, la par­ti­ci­pació glo­bal no ha dei­xat de caure: 61,99% el 1979; 58,98% el 1984; 58,41% el 1989; 56,67 el 1994; 49,51% el 1999 i 45,47% el 2004. La par­ti­ci­pació va ser espe­ci­al­ment baixa el 2004 en els estats d'Europa cen­tral i ori­en­tal que aca­ba­ven d'incor­po­rar-se a la Unió: 16,97% a Eslovàquia –mínim abso­lut– i tot just un 20,87% a Polònia.

La publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal s'ha con­cen­trat per això a cri­dar gai­rebé des­es­pe­ra­da­ment al vot. Un anunci con­ce­but ini­ci­al­ment per You­tube, en el qual una jove presa del pànic, per­se­guida per un san­gui­nari assassí, acu­deix a un col·legi a votar entre xis­cles, ha tin­gut tal èxit que les tele­vi­si­ons comer­ci­als ho han emès en els seus infor­ma­tius de major audiència, segons des­ta­cava recent­ment el direc­tor de Comu­ni­cació i por­ta­veu del Par­la­ment Euro­peu, el català Jaume Duch.

L'excep­ci­o­nal crisi econòmica repre­senta un fac­tor nou que podria tenir com a efecte impre­vist la mobi­lit­zació dels ciu­ta­dans, que exi­gei­xen dels seus governs i de les ins­ti­tu­ci­ons supra­es­ta­tals solu­ci­ons urgents a l'atur i mesu­res con­cre­tes per recu­pe­rar la con­fiança.

Segons l'últim son­deig faci­li­tat la set­mana pas­sada pel Par­la­ment Euro­peu, el nom­bre de gent que ha pla­ne­jat votar està pujant con­forme s'acos­ten els comi­cis: 49% a prin­cipi de maig con­tra el 34% del gener-febrer.

L'altre ele­ment que pot con­tri­buir a dopar la par­ti­ci­pació és la coin­cidència d'altres pro­ces­sos elec­to­rals en diver­sos estats: Bèlgica (regi­o­nals); Dina­marca (referèndum sobre la suc­cessió al tron); Ale­ma­nya (locals en set lands); Hon­gria (par­la­mentàries i locals par­ci­als); Irlanda (locals); Itàlia (comu­nals i pro­vin­ci­als); Letònia (muni­ci­pals); Luxem­burg (gene­rals); Malta (locals), i el Regne Unit (locals).

En gene­ral, els dife­rents son­de­jos pre­di­uen un vot gene­ra­lit­zat de càstig als par­tits gover­nants –excepte a Polònia– i un enfor­ti­ment de les opci­ons naci­o­na­lis­tes i escèpti­ques en països rics com ara Àustria, el Regne Unit i Holanda. A Polònia, el par­tit de cen­tre dreta gover­nant, la Pla­ta­forma Cívica (PO) pre­senta com a líder l'expri­mer minis­tre Jerzy Buzek, amb pos­si­bi­li­tats de con­ver­tir-se en el pròxim pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu si el PO acaba sent una de les pri­me­res dele­ga­ci­ons esta­tals del PPE euro­peu. En l'hemi­ci­cle d'Estras­burg, un cop com­pu­tats els guanys i les pèrdues pre­vi­si­bles dels uns i els altres, els resul­tats esta­tals podrien tra­duir-se en una reta­llada de la distància que separa els dos grups prin­ci­pals, el con­ser­va­dor PPE-DE (actu­al­ment, 37% del total de dipu­tats) i el soci­a­lista PSE (28%). Una segona con­seqüència seria la pro­ba­ble cre­ació d'un grup euro­escèptic reu­nit entorn dels con­ser­va­dors britànics, el líder dels quals, David Came­ron, ha anun­ciat la sor­tida dels euro­di­pu­tats tories del prin­ci­pal grup de l'Euro­cam­bra, el PPE. Molt més que en ante­ri­ors cam­pa­nyes, les qüesti­ons estric­ta­ment euro­pees han des­a­pa­re­gut del debat públic i la lluita par­ti­dista se cen­tra en polèmiques esta­tals domi­na­des per la dolenta situ­ació econòmica. A Ale­ma­nya el vot del dia 7 es con­si­dera un test de les elec­ci­ons fede­rals que tin­dran lloc el 27 de setem­bre i que podrien obrir la via a una nova coa­lició entre demo­cra­ta­cris­ti­ans (CDU-CSU) i libe­rals. En el Regne Unit, els con­ser­va­dors espe­ren donar el cop de gràcia als labo­ris­tes, que pre­fi­guri la seva volta al poder en les elec­ci­ons gene­rals del 2010. Només a Roma­nia, on la coa­lició libe­ral­so­ci­al­demòcrata (PD-L/PSD) cons­tituïda el desem­bre pas­sat con­ti­nua dis­po­sant del favor popu­lar; a Polònia, i a França –dos anys després de l'elecció de Nico­las Sarzkozy com a pre­si­dent– els son­de­jos pre­di­uen que les pèrdues dels par­tits en el poder seran mínimes o nul·les.