XIPRE

Xipre, l'illa dividida entre turcs i grecs

Xipre, a mig camí entre Europa i Àsia, pertany a la Unió Europea i utilitza l'euro, però l'illa continua dividida. El fet que els grecoxipriotes optessin, el mes d'abril del 2004, pel «no» al pla de l'ONU per a la reunificació del país, amb què s'intentava posar fi a trenta anys de divisió a l'illa, va impedir que la República Turca del Nord de Xipre, només reconeguda per Turquia, es pogués adherir juntament amb la República de Xipre a la Unió Europea un mes després.

Xipre està dividida des del 1974, quan Turquia va envair la part nord en resposta a un cop d'estat a Nicòsia dels nacionalistes grecoxipriotes amb el suport d'Atenes.

La UE, que va lamentar la decisió grecoxipriota, ha deixat la porta oberta per a l'ingrés de la part nord, molt més empobrida i menys desenvolupada, en el moment que s'aconsegueixi la reunificació. Els grecs van considerar que el pla de l'ONU per a la reunificació feia massa concessions amb relació a les condicions imposades per Turquia. Tot i que després d'aquest referèndum, que va ser aprovat pels turcoxipriotes amb el 64,91 per cent dels vots, es van donar per fallits els intents de reconciliació, l'any passat, després de la victòria electoral del comunista Dimitris Christofias en les eleccions presidencials de la part sud de Xipre, es va reprendre el procés de negociació. La reunió entre Christofias i el dirigent turcoxipriota, Mehmet Ali Talat, els quals mantenen una sòlida amistat personal, va ser considerada històrica i la millor oportunitat en anys per aconseguir la reunificació.

Però la majoria aconseguida pel conservador Partit de la Unitat Nacional, liderat per Dervis Eroglu, al nord de l'illa l'abril passat complica les negociacions. El derrotat Ali Talat continuarà sent president fins a l'abril de l'any que ve, però ara no té ni el suport del govern ni del Parlament i difícilment podrà negociar amb els grecoxipriotes. Entre els temes més complicats hi ha decidir si el futur estat federal de les dues comunitats serà una evolució de la República de Xipre, com volen els grecs, o una entitat nova, com pretenen els turcs; les quotes de poder de cada comunitat dins de l'estat, i la presència de colons i de milers de soldats turcs al nord de l'illa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Colòmbia

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona