Els vuit capítols de la democràcia

Vuit periodistes tarragonins, un per a cadascuna de les vuit eleccions municipals que hi han hagut a la ciutat de Tarragona des de l'any 1979 i fins al 2007. En el llibre La represa democràtica. 30 anys d'eleccions municipals a Tarragona, impulsat pel mateix Ajuntament de Tarragona, els professionals del periodisme que van viure directament cadascun dels comicis en donen la seva visió. Es tracta de Tomàs Carot (legislatura 1979-83), Griselda Pastor (1983-87), Ferran Gerhard (1987-91), Xavier Abelló (1991-95), Francesc Xavier Bas (1995-99), Carles Abelló (1999-2003), Salud Muñoz (2003-07) i Sara Sans (2007-09); vuit professionals de diferents generacions que «tenen una perspectiva del temps que permet valorar la rellevància dels fets que relaten», segons va dir el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, durant la presentació del volum, ahir a la tarda.

Cada capítol es divideix en tres apartats. El primer, titulat La campanya i les eleccions, conté set documents de propaganda electoral i deu fotografies que il·lustren sobre la campanya i el dia en què es van celebrar les eleccions. El segon, Els resultats electorals, aplega les dades generals de les eleccions, els gràfics dels resultats, la relació dels candidats elegits, la seva distribució en el saló de plens i els membres del cartipàs municipal. I en el tercer apartat, sota Una visió retrospectiva, s'inclou l'article que aporta la visió personal de cadascun dels periodistes que va tenir relació amb el període corresponent, tot i que no s'endinsen en una anàlisi profunda dels respectius governs: «Fan un relat amb voluntat d'objectivitat però no és un relat ni fred ni distant, perquè els periodistes ens sentim ciutadans i en aquests trenta anys ens hem sentit implicats en la democràcia», afirmava ahir Rius, que va voler «reivindicar» tant el paper dels polítics com el dels periodistes: «Durant aquests trenta anys els polítics han liderat el procés democràtic, i els periodistes l'hem explicat i hi hem fet la crítica sempre que ha estat necessari.» Uns i altres, segons Rius, «s'han de reivindicar com a servei públic i servei a la ciutadania». El degà del Col·legi de Periodistes va destacar també la importància de llibres com La represa democràtica: «És útil per explicar a les següents generacions la importància del camí recorregut en aquests anys perquè podríem acabar oblidant l'esforç que ha costat.» Però com que «res està guanyat per sempre», per Rius cal no baixar la guàrdia i fer front «als nous reptes que hi ha, trenta anys després, amb una societat més plural i diversa».

Per Jordi Piqué, director de l'Arxiu Municipal i coordinador del volum, el títol del llibre, La represa democràtica, «fa referència a l'acció de prendre allò que ens havia estat pres, que havíem perdut: la llibertat d'elecció dels nostres representants a l'Ajuntament que des de l'any 1934 ja no s'havia pogut celebrar més». «Hem estat 45 anys sense poder exercir el dret a vot en unes eleccions», reiterava Piqué.

La presentació del llibre es va fer coincidir ahir amb la inauguració d'una exposició, al pati del Rei Jaume I, que, sota el mateix títol i també estructurada en vuit apartats, fa un repàs de les vuit eleccions municipals a través de documents de propaganda, fotografies, gràfics i portades de diaris que es van fer ressò dels diferents resultats electorals. Aquesta exposició farà un recorregut posteriorment per diversos centres cívics i també es posarà a disposició dels instituts de batxillerat de la ciutat.