JAUME TORRAMADÉ
PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA I ALCALDE DE SALT (CIU)
Els polítics gironins aposten per suprimir les diputacions
Les diputacions són, pels polítics gironins, una institució obsoleta que cal suprimir o, arribat el cas, redefinir juntament amb altres, com ara els consells comarcals
Destaquen la duplicitat de serveis entre institucions
Les diputacions, com la de Girona, s'han de suprimir, igual que els consells comarcals, aquests darrers amb més matisos. Aquest és, si més no, el criteri que defensen polítics, parlamentaris i diputats gironins. I, en aquest sentit, tots els consultats per aquest rotatiu estan d'acord en la necessitat d'aprimar l'administració. Uns són més radicals que d'altres. Per exemple: l'alcalde de Figueres i diputat al Parlament de Catalunya per CiU, Santi Vila, va fins i tot un pas més enllà i considera que no només s'ha de suprimir la Diputació, sinó que cal agregar municipis i mancomunar serveis: “No té cap sentit. Ens hauria d'avergonyir després de fer discursos patriòtics no haver-ho resolt abans”, va dir Vila. El mateix pensa Àlex Sáez, diputat al Congrés (PSC), que creu que es podrien suprimir a favor d'un consorci o comunitats de municipis, igual que els consells comarcals.
Pere Macias, portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats i expresident de la Diputació de Girona en el període 1994-1996, també defensa que ja no tenen sentit: “Estic d'acord a suprimir la Diputació, però el que jo suprimiria primer és el Senat, que no serveix absolutament per res”, va dir, i hi va afegir: “El model de Catalunya no són les diputacions.” Pel senador de l'Entesa Miquel Bofill (ERC), una assignatura pendent del catalanisme és la supressió de les diputacions: “Els òrgans importants del país són els ajuntaments, el Parlament de Catalunya i la Generalitat”, va remarcar, i considera que en cas que les diputacions continuïn han de quedar despullades de poder polític.
I, a l'altra cara de la moneda, l'alcalde de Roses i expresident de la Diputació, Carles Pàramo, que creu que, en tot cas, el que s'ha de fer és potenciar-les, especialment pel gran servei que han fet al país i als ajuntaments. Pàramo sí que defensa la supressió dels consells comarcals: “Ni consells comarcals ni vagueries, aquí el que s'ha de fer és tenir unes diputacions ben governades.”
“Crec que és una institució anquilosada”
Vostè és ara el nou president de la Diputació de Girona. El seu govern s'ha plantejat el repte d'estalviar, especialment en sous i càrrecs de confiança. Tot això està molt bé, però creu que, a més, cal iniciar un procés per suprimir les diputacions?
Jo el que defensaré és tot el que representi simplificar les relacions entre les administracions i els administrats. Amb tot allò que contribueixi a millorar la gestió hi estaré sempre d'acord. Ara mateix em sembla molt bé que es plantegi el futur d'institucions com ara les diputacions. Jo sincerament penso que és una institució anquilosada, amb uns plantejaments que, i això és una realitat, no s'adapten al seu temps. I crec que ara mateix les diputacions també necessiten adaptar-se. Ara, també cal tenir més perspectiva, una visió més global. Insisteixo que també cal fer aquesta reflexió amb altres institucions que segurament ens cal replantejar, com ara els consells comarcals o el mateix Senat.
Defensa el criteri del candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, doncs?
Miri, les declaracions del senyor Rubalcaba s'han d'emmarcar dins d'un clima estrictament preelectoral. Pensi que el senyor Rubalcaba quan ha tingut responsabilitats de govern no ho ha fet. I ara no em sorprèn que ho digui precisament quan els socialistes han perdut les grans diputacions al conjunt de l'Estat, i no al llarg de la seva la seva dilatada etapa de ministre.
Un ple de la Diputació de Girona suposa de mitjana un cost de 17.000 euros
Els diputats que no tenen dedicació plena cobren uns 1.000 euros per assistència al ple
Dels 27 diputats, 10 tenen dedicació plena
Joan Trillas
La Diputació de Girona està formada per 27 diputats, comptant-hi el president, que n'és el màxim representant. El seu funcionament polític està controlat pels òrgans de govern col·legiats. Ara mateix, i segons fixen les dedicacions, retribucions i indemnitzacions dels membres de la corporació aprovades per a aquest nou mandat, un plenari tindrà un cost polític –el que percebran els diputats sense dedicació– de 17.000 euros.
És a dir: els membres que no tenen dedicació plena tenen dret a percebre una quantitat per assistències i cobrar 1.000 euros per la concurrència efectiva a les sessions d'òrgans col·legiats de la corporació. Aquests són el ple, la junta de govern, les comissions informatives, la comissió especial de comptes, el consell de presidència i la junta de portaveus. L'abonament d'aquestes assistències es porta a terme amb un pagament mensual, amb caràcter de bestreta, derivat de dividir la quantitat en 12 pagues.
Aquest és el cas dels alcaldes de Forallac (CiU), Platja d'Aro (CiU), Palamós (PSC), Vilabertran (ERC), Vilafant (PSC), l'Escala (PSC), Santa Coloma de Farners (CiU), Riudarenes (PSC), Maçanet (CiU), Blanes (PSC), Olot (CiU), Salvador Ros Porqueres (ERC), Puigcerdà (CiU), i el primer tinent d'alcalde de Sant Feliu de Guíxols (PSC) i els regidors de Llagostera (CiU) i Tossa de Mar (CiU).
Dedicacions plenes
La resta són dedicacions. Ara mateix, la diputació té 10 dedicacions plenes: el president, Jaume Torremadé; els vicepresidents Xavier Soy, Miquel Noguer i Miquel Calm; el portaveu adjunt a la presidència, Pere Vila; la presidenta de l'organisme autònom Xaloc, Marta Felip; Josep Blanch, per la delegació específica de Xarxa Viària i, finalment, Pia Bosch, Lluís Sais i Roger Torrent, per exercir les tasques que porten a terme com a diputada i diputats de l'oposició.