L'enèsim intent d'unitat

Sense can­di­dat

El gran mal­de­cap per als repu­bli­cans és que tot aquest procés els ha aga­fat amb el pas can­viat. Per un cantó, hi ha una cúpula interina que s'ha de reno­var entre els mesos de setem­bre i octu­bre i, per l'altre, que encara no saben qui serà el can­di­dat pel 20-N. Aquest últim aspecte és el quid de la qüestió en el debat sobre si hi ha alguna pos­si­bi­li­tat, tot i que sigui remota, d'impul­sar una gran coa­lició sobi­ra­nista.

L'escrip­tor i antic por­ta­veu de la con­sulta de Bar­ce­lona, Alfred Bosch, i l'actual secre­tari gene­ral, Joan Ridao, es dis­pu­ta­ran amb tota pro­ba­bi­li­tat el pri­mer lloc de la llista en unes primàries el 17 de setem­bre. Bosch, l'home que ha esco­llit Oriol Jun­que­ras, és par­ti­dari de cons­truir ponts inde­pen­den­tis­tes i hi ha alguns sec­tors del món sobi­ra­nista que inter­pre­ten que el paper de con­sens que va exer­cir durant la con­sulta pot afa­vo­rir l'entente cor­di­ale amb Soli­da­ri­tat i Rea­gru­pa­ment. Men­tres­tant, Joan Ridao pre­fe­reix ampliar l'espai de l'esquerra naci­o­nal i no limi­tar-se a un “front patriòtic català”. Dues visi­ons com­ple­ta­ment opo­sa­des.

Però si Bosch surt esco­llit can­di­dat, tam­poc no hi ha la cer­tesa que es pugui arri­bar a una entesa. Ara tot són bones parau­les i flo­re­tes cap als uns i els altres, però aquest esce­nari s'ha reproduït mol­tes altres vega­des i, quan ha arri­bat l'hora de nego­ciar, tot s'ha esquer­dat, ja sigui perquè hi havia uns egos molt grans o perquè hi havia massa distàncies en certs punts del pro­grama.

Tot i això, hi ha alguns diri­gents d'Esquerra que són més que opti­mis­tes. Un d'aquests és l'excon­se­ller de Cul­tura, Joan Manuel Tres­ser­ras, que abans-d'ahir va augu­rar que Esquerra aca­barà tor­nant a aglu­ti­nar Soli­da­ri­tat i Rea­gru­pa­ment.

En aquest marasme sobi­ra­nista, una de les posi­ci­ons que més han virat és la del por­ta­veu de Soli­da­ri­tat, Alfons López Tena, que es plan­teja concórrer ple­gats amb ERC quan en les muni­ci­pals va ser un dels que s'hi va opo­sar més vis­ce­ral­ment, perquè con­si­de­rava que era una força que havia col·labo­rat molt estre­ta­ment amb l'“auto­no­misme”, en referència al seu pas pel tri­par­tit.

L'apa­rició d'Oriol Jun­que­ras pot haver faci­li­tat aquest rela­xa­ment. Això sí, López Tena defensa que l'essència de Soli­da­ri­tat con­ti­nua ben viva i que mai s'inte­gra­ran a Esquerra com pro­nos­tica Tres­ser­ras. En tot cas, només es trac­ta­ria d'un acord pun­tual. Soli­da­ri­tat, però, deixa la decisió sobre si han de par­ti­ci­par en els comi­cis a les mans dels seus adhe­rits i per això han posat en marxa una con­sulta a la seva pàgina web. Dilluns que ve se'n sabran els resul­tats, però fins ara gua­nya fol­ga­da­ment l'opció d'anar en coa­lició i, si no fruc­ti­fica, la de no pre­sen­tar-se el pro­per 20-N.

A l'altra banda hi ha Rea­gru­pa­ment, que va néixer com un cor­rent intern dins d'Esquerra i que el 2009 va començar el seu tra­jecte en soli­tari. Es va auto­e­ri­gir en les elec­ci­ons cata­la­nes com l'alter­na­tiva a ERC, però no va acon­se­guir cap dipu­tat i pocs dies després el seu pre­si­dent, Joan Car­re­tero, reco­nei­xia que el veri­ta­ble pal de paller de l'inde­pen­den­tisme havia de ser ERC. En les muni­ci­pals van fer un acos­ta­ment als repu­bli­cans i ara Car­re­tero ha fet un pas més quan ha anun­ciat que està dis­po­sat a pac­tar-hi una coa­lició.

El par­tit de Joan Laporta, Democràcia Cata­lana, es manté a l'expec­ta­tiva. L'expre­si­dent del Barça sem­pre afirma que va entrar en política per “sumar” i no es pot des­car­tar cap movi­ment seu si al final es cons­tru­eix una can­di­da­tura con­junta. Però les rela­ci­ons amb Soli­da­ri­tat són nul·les després que Laporta aban­donés l'orga­nit­zació i s'albira molt com­pli­cat que puguin com­par­tir un mateix espai. Només s'ha de veure com en cada ple al Par­la­ment Laporta evita coin­ci­dir fins i tot amb la mirada amb Alfons López Tena o Uriel Ber­tran, tot i que seuen a la mateixa filera.

Laporta-Car­re­tero

En les elec­ci­ons al Par­la­ment, Soli­da­ri­tat i Rea­gru­pa­ment van ser dues de les for­ma­ci­ons que més van mare­jar la per­diu en aquest via­cru­cis en què alguns cops s'ha con­ver­tit la uni­tat inde­pen­den­tista. Laporta ja havia fes­te­jat amb el par­tit de Car­re­tero abans de crear Soli­da­ri­tat i aquests con­tac­tes es van mul­ti­pli­car després. Durant set­ma­nes va haver-hi un estira-i-arronsa i un cons­tant inter­canvi de decla­ra­ci­ons sobre com es podia cris­tal·lit­zar un pacte comú, que mai va aca­bar de reei­xir.