Per on peguem tisorada?

Tots els governs del món han agafat les tisores i s'han posat a retallar i això em sembla molt bé, perquè és més que evident que estàvem vivint molt per sobre de les possibilitats, gastant i malversant recursos, però, sobre tot, mantenint una classe política especialment sàtrapa, i una sèrie interminable de negocis bruts, a costa dels eraris públics. Tot això s'ha acabat, perquè s'ha arribat al màxim i ara toca desunflar els globus de la fantasia i de la corrupció, xafar terra, veure i viure la realitat. No m'estranya que s'haja arribat en aquest punt i ja fa temps que jo m'havia apuntat a la teoria més previsora i reclamava austeritat; de fet, quan he tingut la possibilitat, per exemple quan he estat alcalde de Silla, l'he practicada tant com he pogut. A continuació del meu govern (el famós quadripartit) i durant quatre fatídics anys, els socialistes baixaulistes han gastat i malversat fins que s'han cansat i és per això que el nou govern , que és del PP, ha d'agafar les tisores i veure per on tallen. Però, aquesta és la qüestió: per on tallen? Quines partides pressupostàries hem de retallar?

De moment, els populars, amb Serafí al front, han tingut poques possibilitats encara, poc de temps des de maig, amb les festes i l'estiu pel mig. Però, això ja ho sabien, perquè els governs entrants hereten la situació que hereten i, en el nostre cas, la caixa que s'han trobat estava buida, és cert. Però han hagut de fer front a la realitat, com el conflicte de la neteja de la ciutat i la reorganització de la plantilla municipal. La liquidació d'algunes fantasmagòriques contractacions de l'anterior alcalde, especialment la del supergerent, s'ha produït a mitges, però la del superarquitecte, o siga la del suposat nebot de Gonzàlez Pons, continua, perquè segons l'alcalde Serafí “ha d'acabar la Casa de la Cultura”, malgrat tots els errors tècnics que ha tingut l'única obra que ha dirigit en quatre anys. Caldrà que s'explique aquest misteri. Les contractacions han anat “liquidant-se” o no renovant-se, amb algunes excepcions de militants populars.

En el capítol de festes el nou equip ha arribat a temps de retallar un poc, encara que els bous els han incrementat, segurament per una promesa electoral. I no massa coses més, perquè tampoc han tingut massa temps, a no ser que anotem que a l'hora de pagar els únics regidors que cobren són els del govern, perquè els de l'oposició encara no han vist ni un euro, i això és molt poc honest: o cobren tots o que no cobre ningú. I una cosa que em dol especialment, com ja vaig explicar la setmana passada, és que els llauradors del Consell Agrari i els qui vigilen els camps per a evitar robatoris, s'han quedat enguany sense la paella tradicional, “perquè hi ha que tallar per algun costat”, segons em digué l'alcalde. Tallar, cal tallar, estic totalment d'acord, però el risc és que s'actue de manera interessada i paguen justos per pecadors.

Els sous dels polítics locals, per exemple, que és per on s'ha de començar, si hom vol ser coherent i honest, són alts. No basta que el de l'alcalde siga menor que el que cobrava Baixauli, perquè aquell cobrava un sou que no li corresponia, una indignitat, per tant si l'alcalde popular “se l'ha rebaixat” a 43.000 euros, ha rebaixat un terç la barbaritat, però continua essent alt. I el del tinent d'alcalde Zaragozà, que cobra el mateix que el seu predecessor socialista Vedreño, 40.000 euros, també és una barbaritat. I etcètera. Bé, vull dir-ho ben clar: em semblen uns sous excessius per a Silla (18.000 habitants), que no es justifiquen per la “responsabilitat” del càrrec. Jo he estat alcalde de Silla, no cobrava i tenia les mateixes responsabilitats, i perdonen la immodèstia.

De tota manera, el temps de desconcert inicial, que són els dos o tres mesos primers, han arribat a la seua fi i ara toca donar la cara de veritat, concretament el nou govern popular ha de presentar, d'ací no res, els pressupostos de 2012. Ara és quan es veurà exactament, primer que res on apliquen les tisores, quin concepte tenen de les coses justes i necessàries per a governar un poble i de quines coses caldrà prescindir, per innecessàries o prescindibles. I hauran de definir una política d'impostos i taxes, on es veurà a qui afavoreixen. I hauran de prendre decisions contra els morosos i hauran de prioritzar les poques inversions que es podran fer, poquíssimes...

I encara veurem una altra cosa: la reacció dels partits de l'oposició davant dels pressupostos que presenten els populars. L'anterior govern baixaulista no pot servir de model, perquè els aprovà amb l'aval dels verds, amb un pacte efímer i després amb el recolzament d'un trànsfuga. Ara veurem si hi ha algun pacte o no entre la dreta popular i l'extrema dreta, o repetim alguna maniobra de transvestisme o de transfuguisme. Evidentment, seria més positiu per a Silla que els polítics de l'oposició pogueren participar en l'elaboració dels pressupostos, de manera honesta i lleial, a cara descoberta, sincerament. Jo, que propicií pactes entre Bloc, EU, UV i PP, crec sincerament que un pacte així, per a fer els pressupostos, seria una bona cosa per a la ciutat.