Dir les veritats

Una de les promeses electorals de tots els partits és que seran transparents en la gestió, honrats i desinteressats, i a partir de la crisi actual, que també seran austers; com la gent s'ho creu,, va i els vota. Quan molts polítics arriben al govern, però, aquelles promeses es queden en res, i, per tant, estafen el poble i estafen la democràcia. En efecte, comencen a parlar confusament, o no donen explicacions, o ho fan a mitges; practiquen l'amiguisme més descarat afavorint a uns i perjudicant els altres; comencen a posar-se uns sous elevadíssims (com els sous de torero que estrenà Baixauli i la quadrilla); fins i tot, a alguns se'ls en va la mà i s'escudellen sense mesura, fent fortuna.

Una introducció tan llarga me l'ha inspirada la carta que ens ha lliurat l'alcalde de Silla, on ens diu que la caixa se l'ha trobada buida i que devem més de 18 milions d'euros! En efecte, devem tant, però no ho diu tot, sinó sols el que l'interessa, perquè no diu que la Generalitat i la Diputació, on governen els del PP, ens deuen milions d'euros; ni diu res dels que ens deu el govern central, o siga el PSOE; ni diu res dels euros que ingressaran per contribucions i taxes. Tampoc no diu quants diners dels que devem els hem de pagar enguany i quants durant els propers, perquè molts d'aquests deutes venen d'anys enrere, perquè així és la dinàmica de l'administració, que els alcaldes van fent i després els que venen darrere ja pagaran. En aquest cas, el problema és si l'endeutament ha estat suficientment justificat, o no, i si s'ha fet dins dels marges que marca la llei. Així que de transparència, li pose un zero (0) a l'alcalde, perquè no ha dit tota la veritat o l'ha dita a mitges.

La promesa de ser honrats implica un compromís ètic excepcional, perquè la gent que els vota espera d'ells un comportament exemplar. La millor prova que els polítics són honrats és la nòmina que cobren, perquè un sou digne i suficient és acceptable i just, però els sobredimensionats i exagerats d'alguns polítics no tenen cap justificació. Altra prova de moralitat la donen els governants amb el tema de les contractacions a dit i amb els plusos i “complements de productivitat” que assignen arbitràriament als seus amics per raons polítiques. No és ètic contractar a ningú pel fet de ser del partit, o per ser nebot o cosí d'un conseller, d'un bisbe o d'un general. Una de les coses que s'han d'explicar ací és perquè continua contractat un arquitecte innecessari, nomenat a dit per Baixauli, per a fer res, que ens ha costat un dineral i al qual se li ha renovat el contracte.

Pel que fa a la promesa d'austeritat, jo estic molt d'acord i de fet ja la practiquí quan em tocava de fer-ho, quan fiu alcalde, perquè pense que els governants administren els diners públics, que no són d'ells sinó de la societat i precisament ara no estem per a tirar coets. Ara bé, no es pot aplicar l'austeritat castigant les partides de benestar social, d'educació i de sanitat i mantenint les ajudes a les associacions esportives, taurines, falleres i folklòriques, o fent ranxaes. Ha d'haver unes prioritats i en la manera que peguen tisorada a unes coses i a altres no, els polítics es delaten. A Silla estem a les envistes de veure les intencions del govern, quan coneixerem el projecte de pressupostos de l'any que ve: qui pagarà el pato? El camp? Les ajudes socials? Les falles? Els bous? Ací és on veurem que hi ha darrere de Serafín.

Aprofite per a fer una crida als partits perquè espavilen, ja que estan senzillament inactius, o ho semblen. La informació és necessària i al veïnat se l'ha d'informar cada dia, perquè sàpiguen el que hi ha i puguen opinar i manifestar la seua opinió, perquè si les actituds crítiques dels ciutadans es manifesten, els governants posen més cura amb el que fan. Els partits saben que ja no es retransmeten els plens, ni es publica cap butlletí municipal i per tant sols hi ha, com a mitjans de comunicació, la premsa escrita i els butlletins dels partits, que pràcticament han desaparegut, i això que ja portem quatre mesos de legislatura!

Finalment vull fer una reflexió sobre la supressió dels actes commemoratius del 9 d'Octubre, que em sembla aberrant, si és per raons econòmiques: no poden commemorar res, sense gastar ni un euro? Doncs la Lírica sí que manté el seu concert de la Simfònica, commemoratiu de la festa nacional dels valencians, el proper dissabte, a les 19'30; i les Dones en Bloc ho faran amb una sessió de cine-fòrum, El dia 7, sobre la crisi econòmica. Aquests són dos bons exemples, perquè prenguen nota els responsables, l'alcalde i la regidora de festes, com oportunament han denunciat els Joves del Bloc, que són els únics que han obert la boca, que jo sàpiga.