Mas reclama el vot «rebel» per censurar el PSOE i el PP

Fa una crida a reaccionar contra els que volen «dinamitar» el país

Mas va tor­nar a recórrer al dis­curs naci­o­nal per engres­car l'elec­to­rat de CiU, més mobi­lit­zat amb vista a les elec­ci­ons cata­la­nes que a les euro­pees de demà. Davant d'unes 2.500 per­so­nes al Pavelló Com­plex Espor­tiu de l'Hos­pi­ta­let Nord i amb la plana major de la fede­ració, Mas va recla­mar el vot pel seu can­di­dat, Ramon Tre­mosa, per «cen­su­rar» les «con­duc­tes hos­tils» cap a Cata­lu­nya de soci­a­lis­tes i popu­lars. «No podem dei­xar tren­car el somni català», va aler­tar Mas, que va situar els comi­cis euro­peus com una opor­tu­ni­tat perquè els cata­lans demos­trin que són «una nació» que es com­porta dife­rent, també elec­to­ral­ment, a les comu­ni­tats autònomes espa­nyo­les. Tre­mosa va defen­sar que CiU no pot que­dar, com en les dar­re­res euro­pees, com a «ter­cera força» a Cata­lu­nya «per sota» del PSC i el PP. I hi va afe­gir que són els cata­lans els que han de defen­sar «direc­ta­ment» i sense medi­a­ci­ons els seus interes­sos a Brus­sel·les.

Cons­ci­ent de la rea­li­tat del seu elec­to­rat, Mas va tor­nar a situar les elec­ci­ons euro­pees com el pre­ludi de la «victòria escla­tant» que va garan­tir que CiU acon­se­guirà en les pròximes elec­ci­ons al Par­la­ment si es manté la «mobi­lit­zació» dels seus. El líder de la fede­ració va augu­rar que seran els socis del tri­par­tit els que, a par­tir del 2010, tas­ta­ran «el fred» que es passa a l'opo­sició.

Vot «mas­siu»

El secre­tari gene­ral de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va insis­tir en l'argu­men­tació de Mas con­tra soci­a­lis­tes i popu­lars dema­nant una res­posta «mas­siva» con­tra la cam­pa­nya «anti­de­mocràtica» que al seu cri­teri han fet les últi­mes set­ma­nes. Una cam­pa­nya, va dir, basada en la «men­tida» i l'«odi» i que «ha minat» la ja fràgil «con­fiança de la gent en la política». Duran també va aler­tar que el PSOE i el PP, que han riva­lit­zat per reduir el debat a l'eix esquerra-dreta, coin­ci­dei­xen a voler «una Europa a l'espa­nyola», amb pre­do­mini dels estats. «Es posen d'acord per fotre'ns», va subrat­llar, com Mas.

L'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Jordi Pujol, que es va posar el públic a la but­xaca amb un to mar­ca­da­ment distès, va renyar els 80.000 votants tra­di­ci­o­nals de CiU que, per haver-se abs­tin­gut en les cata­la­nes del 2006, no van per­me­tre a la fede­ració fer el «tomb» al tri­par­tit. Amb aquest pre­ce­dent i també a l'estela de la tesi que les elec­ci­ons de demà tin­dran «incidència» sobre l'esce­nari català, Pujol va fer una crida als votants de la fede­ració a concórrer als col·legis elec­to­rals per defen­sar els interes­sos del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.