La guerra eterna

Ha asso­lit Was­hing­ton els objec­tius que van por­tar els EUA a envair l'Afga­nis­tan? Segons el pre­si­dent nord-ame­ricà, Barack Obama, el país asiàtic ja no és una amenaça per a la segu­re­tat glo­bal, Al-Qaida ha per­dut impuls i el govern de Kabul està pre­pa­rat per assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats. La Casa Blanca ha començat a reti­rar el con­tin­gent extra de 33.000 sol­dats envi­ats el 2009, men­tre con­so­lida posi­ci­ons de força i dis­posa l'entre­na­ment de civils afga­ne­sos perquè for­min part de la poli­cia naci­o­nal. Al mateix temps, els ser­veis d'intel·ligència dels EUA tre­ba­llen per fer via­ble el diàleg amb els tali­bans, un movi­ment que implica que els insur­gents reco­ne­guin la Cons­ti­tució afga­nesa i, amb aquesta, els drets de les dones. Deu anys després, però, la guerra no s'atura. El 6 d'agost, una tren­tena de sol­dats nord-ame­ri­cans van per­dre la vida en la jor­nada més sag­nant des de l'inici del con­flicte, els tali­bans con­ti­nuen forts en les àrees tri­bals fron­te­re­res amb el Pakis­tan, els assas­si­nats de líders afga­ne­sos se suc­ce­ei­xen i gran part de la població civil con­ti­nua des­pro­te­gida. Alhora, Was­hing­ton ha por­tat la guerra con­tra Al-Qaida a altres països, amb assas­si­nats selec­tius que han escapçat el lide­ratge de la xarxa fun­dada per Ussama ben Laden, però que posen en qüestió la lega­li­tat inter­na­ci­o­nal i la neces­si­tat de roman­dre a l'Afga­nis­tan. Obama, obli­gat per urgències domèsti­ques, ha ini­ciat la reti­rada, però la situ­ació del país un cop marxi l'últim sol­dat nord-ame­ricà con­ti­nuarà sent una incògnita.