Política

opinió

Com fer la pau amb paraules

Un lector aliè al context basc i espanyol poc entendria, en llegir aquests dies la premsa, la conferència de Sant Sebastià i el document final, curt i vague, de redacció aparentment poc curosa en alguns punts. Per què? Perquè la conferència internacional i el document s'han de llegir, seguint la teoria pragmàtica dels actes lingüístics d'Austin i Searle, com actes de parla, plens d'enunciats que volen ser performatius, orientats a generar fets. Aquests actes depenen del context: tan important com el que es diu és qui i com ho diu i el que s'espera que diguin altres, les respostes dels receptors. El seu impacte real, doncs, no es pot valorar fins a saber què han causat.

Analitzem l'acte de parla, el document, des de la idea d'Austin: parlar implica sempre actuar, fer coses amb paraules. Els actes de parla tenen un component locutiu (el que es diu), un d'il·locutiu (què es busca) i un de perlocutiu (els efectes en els receptors). Són indirectes, com en aquest cas, quan el que es diu i el que es busca no coincideixen plenament en el temps. Es busquen reaccions (cessament definitiu de l'activitat armada, diàleg entre ETA i França i Espanya sobre les conseqüències del conflicte, treball de reconciliació per a totes les víctimes, eventuals taules de diàleg, un comitè de seguiment), però es deixa un gran marge de maniobra, progressivament més gran del punt 1 al 4, sobre què cal fer, quan i per part de qui. Una sola cosa és unívoca: la fi de l'activitat armada d'ETA, a la qual es condicionen la resta de punts. En suma, una invitació a una fi ordenada de la violència, amb una successió d'actes unilaterals posteriors, que posi en el centre el més important: la reconciliació. De moment, l'èxit perlocutiu és innegable: ningú ha restat indiferent ni callat.

La resta depèn en primer lloc del que digui ETA. L'oportunitat és clara, fins i tot esperançadora: estem més a prop que mai d'una fi de la fase violenta del conflicte per dues raons. Una d'objectiva: la inviabilitat de la violència per l'impacte combinat del rebuig social i polític de la societat basca (amb un paper cabdal de la societat civil), la pressió policial i judicial i l'acceptació per part de les forces abertzales que el terreny de joc ja és polític. La segona raó, subjectiva, permet a ETA, i a la seva base social legitimadora, salvar la cara, respondre unilateralment, mostrant que segueixen el previst a la declaració d'Anoeta. En suma, permet tancar una etapa per centrar-se en la resolució política del conflicte (dret a decidir), on el protagonisme correspon a la ciutadania i les seves organitzacions socials i polítiques. I en la reconciliació, on també tindran protagonisme totes les víctimes i els presos. Per tant, hom pot pensar que tot és possible, és un fet important i positiu. Però té una feblesa: la valoració final depèn dels actes performatius que provoqui. Es poden fer i aconseguir coses amb paraules, fins i tot la pau, però calen també fets.

(*) President de l'Institut Català Internacional per a la Pau



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
DRETS HUMANS

Israel, a la llista de l'ONU de responsables de morts de nens en conflictes el 2023

BARCELONA
tribunals

Més revisions del TSJC: Buch, l’exescorta de Puigdemont i fins a vuit agents

barcelona
rússia

La Fiscalia russa envia a judici el periodista nord-americà acusat d’espionatge

barcelona
Estat espanyol

Sumar planteja una direcció col·legiada interina per substituir Díaz

Barcelona
estats units

El Suprem dels EUA desestima el cas contra la píndola abortiva

barcelona
POLÍTICA

El govern de Cambrils defensa unitat davant l’amenaça de plegar que fa el regidor dels Comuns

Cambrils
política

El TC abordarà dimarts el recurs del PP contra el vot delegat de Puigdemont i Puig

barcelona
Guerra a Europa

El G7 arriba a un preacord per prestar 46.000 milions d’euros a Ucraïna

Barcelona
estat espanyol

Sumar s’obre a la reflexió i contempla un lideratge més col·lectiu

barcelona