El nou rei de Bhutan i el príncep de les tenebres

Hi havia una vegada un petit regne en un remot indret de l'Àsia on els seus governats mesuraven la riquesa del país en funció de la felicitat dels seus súbdits. No és perquè tingués un fructífer comerç interior, ni perquè fos un paradís per al turisme, ni tan sols destacava per la capacitat d'exportació de les seves empreses. Ben al contrari, es considerava una de les economies més febles del món. Però tant és, perquè el somriure dels seus ciutadans és el que feia pujar el seu particular PIB. Oi que sona a conte de fades? Doncs no, aquest regne existeix, es diu Bhutan. I és evident que Mariano Rajoy n'ha sentit a parlar. Només així s'explica que els seus compromisos per al 20-N es resumeixin a garantir que recuperarà la “felicitat de tots els espanyols” quan arribi a La Moncloa.

Això sí, qui vulgui continuar il·lusionat més val que no es llegeixi el programa electoral. Perquè llavors els sanglots no seran conseqüència d'un atac de riure sinó de plor. Falten vint dies per les eleccions i no queda gens clar com s'ho farà per crear ocupació, però en canvi es constata que l'ombra de José María Aznar continua perseguint un home que es declara “de centre”. I ja se sap que perquè el rovell de l'ou funcioni, la perifèria ha de seguir pencant i, al més, ha d'estar més vigilada.

En vista de la manca de feina i d'expectatives de trobar-ne en un futur immediat, el candidat del PP ha decidit oferir rialles. Al mal temps cal fer-li bona cara. Però, com en tots els contes de fades, sempre hi ha una bruixa dolenta que pretén espatllar-ho tot. I ja vindrà la senyora Merkel amb les seves exigències i els senyors mercats amb les seves turbulències per amargar-li la festa postelectoral. Serà l'hora de mirar-se al mirall i observar que poc que li ha durat el somriure. Però això ja serà una altra història. De moment, Rajoy ha començat a guarnir el balcó del carrer Gènova perquè, si les enquestes no s'equivoquen, la nit del 22-N podrà sortir a escoltar el famós cant de “Pujol, enano, habla en castellano.” Potser l'hauran actualitzat una mica... Tant és, perquè els actuals destinataris de l'estrofa podria ser que estiguessin celebrant la pròpia festa si finalment, i malgrat les retallades, CiU aconsegueix millorar els resultats del 2008. Però és possible que els bots d'alegria durin poc quan comprovin l'escàs pes que tindrà la seva nova representació al Congrés. I a la part fosca del mirall, què hi veu el rei de Bhutan? Aquell que a hores d'ara presenta com el príncep de les tenebres. Tant li fa que se l'anomeni Satanàs, Lucífer, dimoni o diable; sempre el mateix, encara que es canviï de nom o, en aquest cas, que es presenti amb un projecte nou. Un àngel caigut (en desgràcia, segons les enquestes) que apareix en forma de candidat que té respostes per a tot quan fa quatre dies participava de les decisions d'un Consell de Ministres que no han pogut solucionar res.

Les propostes d'Alfredo Pérez Rubalcaba han de competir amb titulars cada dia més sagnants –“Espanya voreja els cinc milions de desocupats”; “S'albira una nova recessió” –mentre el seu antic cap de files ja no sap què fer per intentar arreglar-ho. La nit de difunts, en l'únic acte de campanya que se li ha deixat fer des que es va anunciar la data electoral, Rodríguez Zapatero es feia acompanyar d'un altre àngel caigut –José Blanco– per proclamar que sí, que ell era l'únic culpable que l'atur –juntament amb el deute– es mengi la part més grossa del pastís pressupostari. Així que, per més floritures que es posin als programes electorals, per ara no hi ha diners per a res més.

Un cop de mà providencial, el de Zapatero, perquè ajuda a refrescar la memòria de l'electorat. No fos cas que algú hagués oblidat que Rubalcaba no només representa les sigles del PSOE sinó que les comparteix amb un president que encara té unes setmanes per fabricar uns quants desocupats més. I, qui ho sap, si l'assumpte de Grècia empitjora, potser també tindrà temps d'acomiadar-se amb més retallades.

I mentrestant, al balcó de Gènova tot serà gresca. I què faran a Ferraz? Doncs tancar-se als despatxos i començar a cremar papers. Mentre el líder, Rubalcaba, s'asseurà “a pensar”, tal com va confessar que faria en una entrevista. El que no s'entén és que no hagi avançat la feina. A hores d'ara ja hauria de tenir la resposta preparada i el dilema sobre el seu futur resolt. Si és que continua sent l'únic del PSOE que no fa cas de les enquestes... Imaginar que un home de ciència creu en els miracles sona a innocentada. Qui sap, potser Rubalcaba somia que és la Bella Dorment del bosc i que es despertarà al cap de 20 dies i trobarà les urnes plenes de butlletes vermelles. I serà feliç i menjarà perdius...