Socioliberal

L'entorn fami­liar va ser deter­mi­nant en la seva car­rera política. Fill d'un indus­trial empre­ne­dor d'Olot i molt actiu en l'etapa de la tran­sició par­ti­ci­pant en el Congrés de Cul­tura Cata­lana, també es va dedi­car a la política com a regi­dor de l'Ajun­ta­ment d'Olot, en l'etapa de l'alcal­dia de Pere Macias. Curi­o­sa­ment, Jordi Xuclà anys després es troba Macias com a cap de files i por­ta­veu de CiU al Congrés dels Dipu­tats. A casa, no li va fal­tar el debat polític: per una banda el pare, que defen­sava el naci­o­na­lisme de Jordi Pujol, i per l'altra, un germà mili­tant actiu dels pri­mers anys del PSC. Tot ple­gat, va influir en el fet que Jordi Xuclà, de molt jove, optés més per les cre­en­ces del pare, s'impliqués en la política activa i entrés a for­mar part de la Joven­tut Naci­o­na­lista de Cata­lu­nya (JNC), la branca jove de CDC, de la qual anys després va arri­bar a ser pre­si­dent. Entén que durant aquells anys vivint aquell ambi­ent fami­liar i par­ti­ci­pant també en movi­ments com ara l'escol­tisme, es va anar cre­ant un pòsit. És allò que ara ano­me­nen la mot­xi­lla, en la qual porta aquell refe­rent soci­o­li­be­ral, que després li ha ser­vit de molt en la seva tra­jectòria política. Ha demos­trat una gran pre­o­cu­pació en defensa dels drets humans a tot el món, una tasca que desen­vo­lupa en el si del Con­sell d'Europa, en el qual ha estat vice­pre­si­dent del grup libe­ral euro­peu. Recorda els pro­ble­mes que va tenir en la Cuba cas­trista pre­ci­sa­ment per defen­sar la democràcia i les lli­ber­tats, i les vega­des que ha actuat com a obser­va­dor en diver­ses pro­ces­sons elec­to­rals arreu del món.

Xuclà pre­senta unes mane­res dig­nes d'un fill de la meri­tocràcia olo­tina, com alguna vegada li ha agra­dat defi­nir-se. Alumne dels esco­la­pis i lli­cen­ciat en dret, no ha dei­xat mai d'estu­diar i de for­mar-se en la seva espe­ci­a­li­tat. Ha tin­gut una tra­jectòria pro­fes­si­o­nal espec­ta­cu­lar com a pro­fes­sor de dret admi­nis­tra­tiu a la UdG i en la seva car­rera política. No es vol per­pe­tuar en la política, i per això es manté sem­pre en con­tacte amb la seva pro­fessió per a quan arribi el dia que s'hi hagi de rein­cor­po­rar.

Afirma que encaixa les crítiques rao­na­des, però s'enerva i replica aque­lles que qua­li­fica de demagògiques. De la seva vida política des­taca la ver­sa­ti­li­tat, que li ha permès tre­ba­llar en temàtiques tan diver­ses com ara la llei de medi­ca­ment, la llei de la memòria històrica i tex­tos con­su­lars. “És una feina que enri­queix molt intel·lec­tu­al­ment.”

Casat i amb dues filles, passa tres dies a la set­mana a Madrid, on, can­sat de viure d'hotel, ha llo­gat un petit apar­ta­ment, que asse­gura que és més econòmic i més con­for­ta­ble. És en la seva vida madri­le­nya que s'ha rea­fir­mat com a polític, però també ha rea­fir­mant la seva consciència naci­o­na­lista.