El Senat

Per les xar­xes soci­als cir­cula la pro­posta de votar en blanc al Senat. Men­tres­tant, els defen­sors argu­men­ten que s'hi ele­gei­xen per­so­nes con­cre­tes amb noms i cognoms. Això, a diferència del Congrés, on tan sols es pot ele­gir una llista tan­cada.

Els que cri­ti­quen el Senat ho fan con­vençuts que no ser­veix per a res. Sos­te­nen que es tracta d'una cam­bra de segona lec­tura sense com­petències que només pot demo­rar l'apro­vació d'algu­nes lleis i que ha ser­vit per man­te­nir “vius” alguns càrrecs.

Al llarg d'anys ha estat refugi de per­so­nat­ges polítics com ara Fraga i, dar­re­ra­ment, d'alts càrrecs autonòmics que han per­dut pes al seu ter­ri­tori. Aquest és el cas de Joan Lerma, Juan José Lucas, Álva­rez Are­ces, Mar­cel·lí Igle­sias i José Mon­ti­lla, que hi arri­barà després d'haver dei­xat la secre­ta­ria gene­ral del PSC. Hau­ria d'estar qüesti­o­nat que un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat tin­gui escó al Senat. Tard o d'hora, el dia a dia l'obli­garà a bai­xar a l'arena política i serà fàcil obli­dar el seu pas­sat a la ins­ti­tució.

Els par­tits com­bi­nen les figu­res polítiques amb joves perquè els repre­sen­tin al Senat. Això es com­pleix. Mirant les llis­tes, és fàcil veure com en nom­bro­sos casos es tracta de gent reco­ma­nada i paga­ments de favors.

Al seu moment, l'any 1977, va tenir de prin­ci­pal ava­la­dor Alfonso Guerra. Sos­te­nia la tesi que algun dia hi hau­ria color polític dife­rent al Congrés i al Senat, i pre­te­nia crear com un con­tra­po­der legis­la­tiu. Tal com està la situ­ació, ben segur que després del 20-N s'haurà de bus­car un paper per al Senat que vagi més enllà de l'actual, d'un lloc on es dis­cu­teix i es tre­ba­lla sense saber per què.