Coscubiela suma els millors resultats d'ICV des dels 90

Iniciativa va aconseguir ahir el millor percentatge de vot de l'era post-PSUC en unes eleccions espanyoles. Tres diputats i més d'un 8% del vot. Multiplicant per tres respecte al març del 2008 i assolint el mateix sostre de l'any 1993. El problema, fins i tot admès pels mateixos dirigents ecosocialistes, és que el creixement assolit per Joan Coscubiela xoca amb un context de victòries per majoria dels seus arxirivals: el PP a l'Estat i CiU a Catalunya. Èxit, sí, però agredolç.

Coscubiela, emocionat, aclaparat i agraït, va subratllar que se li barrejaven sentiments: “Tinc una gran satisfacció pels molt bons resultats d'ICV-EUiA” i “Sento inquietud per la victòria de les dretes espanyola i catalana”. Els diputats de la coalició –a més de Coscubiela, l'ecosocialista Laia Ortiz i el comunista Joan Josep Nuet– podran multiplicar la seva veu, però la majoria absoluta del PP barrarà el pas de qualsevol iniciativa legislativa alternativa a Madrid.

Coscubiela va millorar els resultats del seu amic i gran avalador Joan Herrera a les últimes espanyoles de fa quatre anys –quan es va quedar en un exigu 4,9%– i, fins i tot, supera el de les catalanes del novembre del 2010 –un 7,3%–. Als anys noranta, però, IC, quan encara no existia la coalició actual, havia aconseguit percentatges similars: el 1993, un 7,4% i el 1996, un 7,6%. L'últim cop que Iniciativa va sumar els tres diputats d'ara proposava com a cap de cartell Rafael Ribó. Temps era temps.

Ahir Coscubiela va sorprendre reivindicant la figura de Joan Saura com a artífex del cicle electoral de creixement iniciat el 2003 i que continua avui. La primera abraçada de la nit va ser, doncs, entre Coscubiela i Saura. Després, l'eufòria ecosocialista seguiria tota la nit. L'última abraçada, ja fora de càmera i a la zona dels periodistes, la protagonitzaven Joan Herrera –líder d'ICV– i Jordi Miralles –d'EUiA–. “Encara no ens hem abraçat, company”, li deia un eufòric Miralles. EUiA aconseguia ahir diputat al Congrés per primer cop des de la seva fundació, l'any 1999.

El més probable hores d'ara és que els tres congressistes d'ICV-EUiA i els vuit diputats més assolits per Izquierda Unida formin un sol grup al Congrés dels Diputats. Sobretot després que Equo a Madrid no aconseguís escó. Junts o separats, el cert és que, com va destacar Joan Herrera, “hi haurà una veu forta d'esquerres, catalanista i ecologista al Congrés”. Aquest creixement exponencial, tant d'ICV com d'IU, posa en relleu, en paraules de Coscubiela, que el seu discurs antiretallades i neokeynesià està “molt més legitimitat que abans” d'aquestes eleccions. ICV-EUiA també va mostrar alegria per haver millorat resultats a Girona –5,5%–, Tarragona –5,3%– i Lleida –3,8%–. No va obtenir escó a cap d'aquestes tres demarcacions, tal com era previsible, però va seguir sumant vots com en els últims comicis.

A més, l'ecosocialista Jordi Guillot mantindrà quatre anys més la seva acta de senador gràcies als vots aconseguits per l'Entesa entre el PSC i ICV-EUiA. Al Senat l'acompanya Joan Saura.