Aixecar Catalunya, confiar en nosaltres mateixos

Podem dir sense embuts que aquest any 2011 ha estat, des del punt de vista polític, econòmic i social, el més dur dels últims trenta anys. Venim d'una època recent en què valors com el tre­ball, l'esforç, l'aus­te­ri­tat, la seri­o­si­tat s'havien anat difu­mi­nant empe­sos pel llarg període de bonança i pros­pe­ri­tat que havíem vis­cut. Venim d'una època en què hem esti­rat, tots ple­gats, més el braç que la màniga, i hem gas­tat el que no teníem. La crua rea­li­tat ens ha situat davant del mirall i ha dei­xat al des­co­bert els nos­tres exces­sos, a nivell indi­vi­dual i també col·lec­tiu. Però, a més, en el nos­tre cas, a Cata­lu­nya, hi hem d'afe­gir un greuge que esca­nya cada cop més el nos­tre progrés: l'herència del tri­par­tit i el dèficit fis­cal.

“Res tor­narà a ser com era”, diu el pre­si­dent Mas. Per tant, no s'hi val a lamen­tar-se pel que hau­ria pogut ser i no ha estat. Per aixe­car Cata­lu­nya ens cal un canvi de men­ta­li­tat, recu­pe­rar els valors que havíem gai­rebé obli­dat i tor­nar-los a donar sen­tit. De fet, el tre­ball, l'esforç, la seri­o­si­tat i l'aus­te­ri­tat són valors que havien estat pro­pis de la nos­tra manera de fer i de ser al llarg de la nos­tra història. Des del pri­mer dia aquest govern ha afron­tat amb coratge les dures cir­cumstàncies que estem vivint, expli­cant la rea­li­tat sense sub­ter­fu­gis ni cor­ti­nes de fum, trac­tant els ciu­ta­dans com a adults, sense tre­mo­lar-nos el pols a l'hora de pren­dre deci­si­ons, per com­pli­ca­des i dolo­ro­ses que fos­sin.

Però jun­ta­ment amb aquest canvi de men­ta­li­tat, per aixe­car Cata­lu­nya, neces­si­tem dis­po­sar d'ins­tru­ments que per­me­tin que el fruit del nos­tre tre­ball i esforç es quedi a Cata­lu­nya. Que puguem inver­tir en les infra­es­truc­tu­res, en for­mació, a fomen­tar l'empre­ne­do­ria, man­te­nir el nos­tre estat del benes­tar, etc. Els recur­sos que tenim són escas­sos i les res­pon­sa­bi­li­tats envers els nos­tres ciu­ta­dans són mol­tes. Al nos­tre país cada cop tenim més gent que ho passa mala­ment i els hem de poder aju­dar. Per això recla­mem un pacte fis­cal que ens per­meti recap­tar tots els impos­tos sense haver d'espe­rar anys que l'Estat ens torni els diners que són nos­tres perquè té la clau de la caixa. Pagar i callar s'ha d'aca­bar. Però ens cal un gran con­sens polític a Cata­lu­nya per poder plan­te­jar el nos­tre full de ruta fis­cal. El 2012 serà, doncs, un any cru­cial per tre­ba­llar en aquesta direcció. El govern s'hi esmerçarà de valent.

Cata­lu­nya és un país fort, que té futur i que se'n sor­tirà. No pot ser d'una altra manera. Podem con­fiar en nosal­tres matei­xos i en les nos­tres for­ta­le­ses. Ho devem als que ens han pre­ce­dit en la història, als nos­tres fills i a les futu­res gene­ra­ci­ons. El tra­jecte serà dur, però aquest govern hi està ple­na­ment com­promès. Amb tre­ball, esforç, aus­te­ri­tat i seri­o­si­tat, la bata­lla d'aixe­car Cata­lu­nya la gua­nya­rem.