Rescat contra rellotge al ‘Concordia'
Troben els cossos de dos homes ancians, un dels quals és el mallorquí de 68 anys
Les autoritats redueixen el nombre de desapareguts a quinze
Els equips de bombers busquen supervivents dins de la nau
El balanç de víctimes del Costa Concordia s'eleva a cinc després que ahir es trobessin els cossos de dos homes d'edat avançada a dintre de la seva cabina, a la part de la popa de la nau. Els dos creueristes portaven l'armilla salvavides. Un és el mallorquí de 68 anys Guillem Gual, encara que alguns testimonis van assegurar que s'havia llançat a l'aigua. Amb aquestes dues noves víctimes ja són cinc les persones que han perdut la vida en l'accident del vaixell de creuer. El que sí que s'ha reduït de manera dràstica és el nombre de desapareguts: primerament es va parlar d'una setantena, després es va baixar fins als quaranta i ara les autoritats italianes parlen de quinze.
Cabina per cabina
Hi ha centenars de bombers i desenes de submarinistes que lluiten contra rellotge per trobar els viatgers que continuen desapareguts. De moment, s'ha començat per la part del vaixell que encara és a la superfície perquè els equips de rescat consideren molt difícil entrar a la part del vaixell que està enfonsada. “Seria com
entrar en un laberint fosc
i aquàtic”, comentaven ahir. Ajudats per gossos ensinistrats, la recerca de persones vives es fa cabina per cabina amb l'esperança que algú hagi quedat bloquejat i no hagi pogut sortir. I és que després d'anar-se'n la llum, els panys van quedar tancats i, segons fonts dels bombers, no es descarta que hi hagi gent a dins que encara no s'hagi pogut comunicar amb l'exterior. El pas de les hores és absolutament crucial en aquest tipus de rescats. De moment, tenen controlada una quarta part de la nau, segons va explicar el responsable dels bombers, Cosimo Pulito, que va considerar “difícil que hi hagi bosses d'aire” que hagin permès la supervivència dels ocupants de la part submergida del vaixell. “Hem començat per on hi ha més possibilitats de trobar gent viva. Continuarem la recerca fins que haguem recorregut tot el
vaixell”, hi afegia.
Passades 48 hores des de l'accident, els miracles comencen a sortir a la llum. Els que ja han estat rescatats són un parella sud-coreana de 29 anys que mai no oblidarà la seva lluna de mel. Els joves es van passar més de 24 hores tancats a la cabina. La parella havia pujat a Civitavecchia, a 70 quilòmetres al nord de Roma, poques hores abans del naufragi. L'altre heroi, segons els mitjans de comunicació italians, és el seu compatriota Marrico Giampetroni, comissari en cap a bord del Costa Concordia, que va ser localitzat en una zona totalment inundada a la qual els bombers van trigar molt a arribar, perquè en aquella planta hi havia material del vaixell que s'havia trencat –portes, finestres...– que feia molt difícil el rescat. Giampetroni té una fractura a la cama i va haver de ser rescatat en helicòpter.
El nombre de desapareguts s'ha reduït de manera dràstica en les últimes hores. Una de les explicacions seria que entre el caos i el descontrol molts passatgers van agafar els autobusos cap a Roma sense que ningú de la companyia ho controlés. És el cas d'una parella de japonesos, que es donava per desapareguda, i que ahir al matí va aparèixer a la capital italiana i va explicar que van pujar en un vehicle a Porto Santo Stefano amb un grup de compatriotes. Les armilles salvavides que encara hi ha a l'església de l'illa de Giglio, on van aparèixer la majoria dels nàufrags després de l'accident, són el rastre visible de les gairebé 4.000 persones que viatjaven en el Costa Concordia, i que gairebé multiplica per quatre el nombre d'habitants d'aquesta petita illa de la Toscana, que té poc més de 1.000 habitants.
Continuar el creuer
Una parella d'argentins acabats de casar prefereixen quedar-se a Roma i continuar el creuer “perquè van pagar per set dies”. “El nostre somni era fer el creuer i amb aquest naufragi se'n va anar en orris”, hi afegien. La parella només va disfrutar d'unes hores a bord perquè havien embarcat
a Civitavecchia.
Els dos argentins van assegurar que esperaran que la companyia Costa Cruceros els pugui recol·locar en un altre vaixell que faci la mateixa ruta i per aquest motiu han decidit quedar-se a Roma.
Les comparacions amb el ‘Titanic'
Des del naufragi del Costa Concordia les comparacions amb el llegendari Titanic han estat inevitables. Primerament, pel tipus d'accident: un xoc amb un element que va omplir els vaixells d'aigua i els va començar a enfonsar. El segon paral·lelisme fa referència a la falta de bots salvavides. En el vaixell anglès no n'hi havia prou i en l'italià, la mala gestió de la tripulació (segons els testimonis) també va provocar que alguns anessin sobreocupats. El Costa Concordia, amb 114.500 tones, superava en capacitat i dimensions el Titanic, engolit per les aigües de l'Atlàntic la nit del 14 al 15 d'abril de 1912. El llegendari vaixell, que va ser el mitjà de transport més impressionant de la seva època amb més de 40.000 tones, podia transportar 3.500 persones, entre passatgers i tripulació (que no arribava a 900 membres). El Titanic es va concebre com un autèntic vaixell de luxe. Un bitllet de primera classe es calcula que podria superar els 4.000 euros actuals, tres vegades més que un viatge en una zona idèntica en qualsevol dels vaixells que operen avui dia. De fet, el Costa Concordia havia rebaixat de manera substancial el seu preu –per ser temporada baixa–, dels 1.119 euros a uns 369 per persona. Unes quantitats irrisòries si es té en compte el cost del vaixell, fabricat a Itàlia per 450 milions d'euros. El Costa Concordia tenia un balneari que ocupava dues plantes i diverses suites que donaven al mar, piscines i gimnasos. Afortunadament, el nombre de víctimes no ha estat el mateix. En l'accident del Titanic
van morir 1.515 persones.
Acusat d'homicidi involuntari
El comandant del vaixell, Francesco Schettino, de 52 anys, va ser detingut dissabte i acusat d'homicidi múltiple, naufragi i abandonament de la nau mentre molts passatgers encara es trobaven a dins. Schettino continua a la presó. Segons el seu advocat, Giulio Leporatti, la fiscalia de Grosseto va negar la seva posada en llibertat
en vista del perill que fugi d'Itàlia. Segons el fiscal
de Grosseto Francesco
Verusio, el comandant es va acostar massa a l'illa, va fer una maniobra “inexperta”
i la nau va xocar amb un
escull per la part esquerra.
LES CLAUS DEL NAUFRAGI
1
El Costa Concordia anava en una posició equivocada, segons la informació dels satèl·lits. La nau
estava situada a només 150 metres d'un illot, entre el port i la platja, a una distància “increïblement propera”, segons el fiscal de Grosseto Francesco Verusio, si es té en compte la mida del vaixell de creuer. En aquest punt de l'illa, utilitzat pels habitants de Giglio per saludar els vaixells de pesca, ni tan sols passen les patrulleres. Segons els especialistes, la maniobra és massa perillosa, fins i tot amb el mar en calma.
2
Els afectats es queixen que la tripulació no va reaccionar d'una manera adequada. Pels altaveus es repetia fins a la sacietat que no passava res, que es tractava d'una avaria elèctrica. És a dir, que durant molta estona es va estar donant informació falsa als passatgers. Alguns testimonis asseguraven que els tripulants van pujar als bots salvavides sense importar-los que en el vaixell quedessin nens. El capità, segons el fiscal, va arribar a l'illa de Giglio, cap a quarts de dotze de la nit, quan el rescat del vaixell
es va allargar fins a les tres de la matinada.
3
Un altre dels punts que investiga la fiscalia de Grosseto és si el vaixell “saludava”, amb tots els llums encesos i al toc de les sirenes, l'illa de poc més de 1.000 habitants. El capità, Francesco Schettino, nega
de moment totes les acusacions. Aquesta pràctica és
habitual, però quedaria demostrat que el comandant hauria comès una “greu imprudència”.
4
no va detectar les roques?
El capità va assegurar en un primer moment que no s'havia detectat cap obstacle i que no estaven detallades en el mapa. “Érem a 300 metres i no haurien d'haver estat allà”, es defensava. Tot i això, alguns mitjans de comunicació italians especulaven amb la possibilitat que el comandant s'hagués acostat tant a l'illa “perquè els turistes la poguessin admirar”.
5
Un expert en sistemes de salvament marítim
assegurava ahir que caldrà esperar l'anàlisi de la caixa negra del vaixell per aclarir les causes del naufragi. Tot i això, assenyalava la complexitat tecnològica i la
falta de formació de la tripulació. Antonio Salgado comparava l'accident del Costa Concordia amb el del Sea
Diamond, que va tenir lloc el 2007 a Santorí (Grècia).
“Hi ha hagut sort, perquè el naufragi es va produir prop de la costa, però en el cas que hagués estat més lluny
estaríem parlant d'una gran catàstrofe marítima, amb
la pèrdua de centenars de vides”, assegurava.
