Continuar. O un convit a fer 'més compromís'

No sé ben bé si el que toca ara és fer una crida o un balanç. “Perquè no es tracta de convéncer els joves perquè participen de Compromís; hem de fer Compromís amb una nova mesura: més flexible, més participativa, amb més capacitat de rebre les opinions de la gent, més democràtica...” i deixar que entre tots muntem el projecte comú. Amb estes paraules, els meus companys Carles i Alícia presentaven la setmana passada, a Gandia, el congrés del Bloc Jove i la web mescompromis.com (on hi ha plasmats els esforços de l'organització per fomentar-ne la participació).

Els objectius del Bloc Jove per als propers anys intenten donar resposta a les necessitats d'uns i unes joves que, tot i formar part de les generacions més preparades de la història del nostre país, es troben amb una crisi econòmica i de valors d'una gran magnitud. La insatisfacció, la indignació, la precarietat i els anhels individuals i col·lectius han d'anar acompanyats d'accions valentes i en positiu, de passos endavant. I, en aquest context, el Bloc Jove no pot eludir eixa responsabilitat.

Moltes de les personetes que hem passat pel Bloc Jove i per Compromís venim del món associatiu i som conscients que cal canviar moltes coses per fer de la política una ferramenta més útil, més democràtica i més propera a la ciutadania. Ho vaig començar a tastar amb el desig d'acabar amb la irrespirable vida pública i política al meu poble; i ben aviat els companys de la comarca m'acolliren i em donaren nous motius per a treballar. Laura, Jaume, Sandra i Alícia; Llàcer i Jordi; Carles, Maria i el col·lectiu de l'Alqueria al complet; Helena, Ferran i tota la colla d'Oliva; i molts més que em deixaré vam recollir un testimoni que ens havia cedit Lorena Milvaques, i hem acabat implicats fins a l'os en tasques de representació que ens omplin.

Fran, Miquel, Enric, Lourdes, Dàmaris, Maria, Beteta... (i de nou una llarga llista de companys i companyes) no solament han ampliat el meu horitzó geogràfic. Amb ells, he aprés el treball en equip, les complicitats i el valor d'un café; he conegut molts indrets del país, i he aprés que allò que val la pena és la gent que els habita. I ho he fet amb la mateixa desimboltura, amb la mateixa llibertat, que quan ho feia a la meua associació.

Ho deia al principi i em referme en el dubte: ara no sé si cal convocar un congrés, o tant sols donar les gràcies. Tal volta, solament, estendre la mà; tal volta, compartir l'esforç i encomanar la il·lusió, que es convertirà en noves forces per continuar fent poble, comarca i país. Per continuar fent més compromís.

El proper 18 de febrer és la data del congrés, i alguns hem de deixar pas als companys i companyes més joves. Ho fem des de la certesa que haguérem pogut dur endavant molta més faena, i que ho haguérem pogut fer millor; però també conscients que ens hem deixat la pell en aquella irrefrenable necessitat de servei públic.

Ho fem des de la certesa que els i les companyes que vénen darrere ho faran millor. I amb el desig que cada vegada ho fem més; perquè en som més dels que ells volen i diuen.

Des d'aquell “país futur” que dibuixàrem, quan encara hi surava un cert pessimisme, fins a aquest “més compromís” tan sols han passat poc més de dos anys. Tot i això, tot ha canviat: la realitat ens ha adelantat per l'esquerra i davant nostre tenim un país que busca referents i que vol tornar a ser un territori de persones que es miren a la cara i que exigeixen la dignitat que uns certs polítics els han furtat.

Què farem nosaltres? Aquí queda un nou dubte, en la mà de cada persona. Solament per resoldre'l val la pena continuar.