Brega al PP balear pel català

“No con­sen­ti­rem que dei­xin la llen­gua cas­te­llana com l'única llen­gua en ús a Bale­ars. Ja ho va pro­var Franco i no se'n sortí.” Aquesta és l'advertència que el dipu­tat de la coa­lició naci­o­na­lista PSM-IV-ExM, Antoni Alorda, va llançar al con­se­ller d'Edu­cació, Rafel Bosch (PP), en la cam­bra par­la­mentària. Just s'acaba de repren­dre el període de ses­si­ons plenàries.

La política lingüística que està impul­sant el pre­si­dent balear, José Ramón Bauzá (PP), no sols està des­per­tant indig­nació entre els sec­tors més naci­o­na­lis­tes i aca­de­mi­cis­tes de la soci­e­tat balear, sinó també dins el mateix Par­tit Popu­lar. La tesi de la dreta més extre­mista, encapçalada pel con­se­ller de Turisme, Car­los Del­gado, i pel pre­si­dent Bauzá mateix, s'ha impo­sat a l'exe­cu­tiu insu­lar, no així entre els bat­les del PP de la Part Forana de Mallorca. El govern de Bauzá ha redac­tat un avant­pro­jecte de llei per modi­fi­car la norma de funció pública i bui­dar de con­tin­gut l'ofi­ci­a­li­tat del català. L'avant­pro­jecte modi­fica la norma marc, la llei de nor­ma­lit­zació lingüística que va ser impul­sada pel pre­si­dent Biel Cañellas (PP) i que es va apro­var el 1986 per con­sens de totes les for­ces par­la­mentàries.

Ara l'exe­cu­tiu ha tirat pel tros dret: ha pre­sen­tat les modi­fi­ca­ci­ons sense con­sul­tar els ajun­ta­ments, tam­poc els bat­les del seu propi color polític i menys encara la Uni­ver­si­tat o l'Obra Cul­tu­ral Balear. La reacció no s'ha fet espe­rar. A Bauzá ja l'han incre­pat a sa Pobla, la nit de la revet­lla de Sant Antoni, i a Fela­nitx, on va anar a cele­brar el con­sell de govern tot i saber que s'havia con­vo­cat una con­cen­tració. Sa Pobla i Fela­nitx són pobles on governa el PP amb majo­ria abso­luta. “La política lingüística ha de tenir el con­sens sufi­ci­ent per per­du­rar en el temps i si hem de modi­fi­car la llei no ho hem de fer de forma traumàtica sinó reco­llint el sen­ti­ment majo­ri­tari de la població”, sen­ten­cia el batle de Mana­cor i dipu­tat del PP, Antoni Pas­tor. La pas­sada legis­la­tura, Pas­tor era el por­ta­veu del grup par­la­men­tari popu­lar. Aquesta és l'ove­lla negra del par­tit. Pas­tor lidera l'opo­sició a la política lingüística de Bauzá. Està “con­vençut” que la majo­ria de la gent, fins i tot la del PP, pensa com ell mateix.

L'Ajun­ta­ment de Mana­cor va pre­sen­tar al·lega­ci­ons a un avant­pro­jecte de llei que ja n'ha rebut més de 10.000. Mana­cor és el segon muni­cipi més gran de l'Illa, amb més de 40.000 habi­tants, i on Pas­tor governa des de fa tres man­dats, i ara amb majo­ria abso­luta. Pollença i sa Pobla, amb bat­les del PP, també n'han regis­tra­des. “A nosal­tres l'avant­pro­jecte ens va arri­bar a través de la Felib” (Fede­ració de Muni­ci­pis de les Illes Bale­ars), es lamenta el batle de Pollença, Tomeu Cifre.

Des del par­tit han avi­sat Pas­tor que si vota en con­tra de la modi­fi­cació de la llei l'expe­di­en­ta­ran. Ho han fet a través dels mit­jans de comu­ni­cació; direc­ta­ment no li han dit res. “És un tema de prin­ci­pis. No hi haurà cap amenaça que em faci tor­nar enrere”, sen­ten­cia. Després deixa anar “una reflexió i una autocrítica”: “Alguna cosa hem fet mala­ment si vint-i-sis anys més tard ens tro­bam en aquesta situ­ació.”