“La regió és el marc on es pot actuar enfront d'estats en crisi”

El que jo he defen­sat és que hem de tre­ba­llar en la pro­xi­mi­tat, per obte­nir un impacte directe i imme­diat sobre els ciu­ta­dans. Si no és així, si tre­ba­llem amb una pre­visió de vint anys, no té interès. El segon ele­ment és que la nos­tra ins­ti­tució s'enfor­teix. L'Euro­regió ja no és només una asso­ci­ació, és una AECT (agru­pació euro­pea de coo­pe­ració ter­ri­to­rial), és a dir que ens recol­zem en una estruc­tura sòlida des del punt de vista admi­nis­tra­tiu i finan­cer; tenim una eina potent per actuar amb Brus­sel·les i amb qui podem acon­se­guir finançaments. Junts, els qua­tre ter­ri­to­ris de l'Euro­regió, rea­gru­pem uns 500.000 estu­di­ants, més de 87 uni­ver­si­tats, i això és un pol d'enver­ga­dura euro­pea. La joven­tut és un dels sec­tors en els quals ja tre­ba­llem; també el de l'empresa, amb la cre­ació d'un plan­ter d'empre­ses que ens ha de per­me­tre con­fron­tar i com­par­tir les diver­ses mane­res que tenim de tre­ba­llar els uns i els altres.

Els superem; no hi ha diferència de plan­te­ja­ments sobre la neces­si­tat d'actuar, per exem­ple, en el camp de la uni­ver­si­tat. Tenim tan­tes coses en comú sobre les quals tre­ba­llar que no cal que ens atu­rem en les diferències.

Tenim una crisi mun­dial i ens enfron­tem a molts atzu­cacs, a Espa­nya i a França; però les regi­ons podem actuar i una de les solu­ci­ons és que tin­guem línia directa amb Brus­sel·les, a través de l'Euro­regió. Brus­sel·les ten­deix a tre­ba­llar amb les regi­ons, siguin autònomes o no; ho farà cada vegada més perquè hi ha un blo­queig amb els estats. I nosal­tres farem que es bene­ficiïn també els estats. A la meva regió tinc un endeu­ta­ment que és d'uns 250 euros per habi­tant, i el meu país està endeu­tat en 20.000 euros per habi­tant. En el meu pres­su­post, la inversió repre­senta un 43%; és la pro­porció més alta de França i con­tribuïm en el rellançament del país. L'Euro­regió també pot aju­dar Europa en les rela­ci­ons amb els països del sud de la Medi­terrània, Egipte, Tunísia, Líbia. Els cal aju­dar a tro­bar el camí de la pau i la democràcia, por­tant-los al desen­vo­lu­pa­ment econòmic. Els estats euro­peus estan enfan­gats en la crisi; nosal­tres, els ter­ri­to­ris, les regi­ons, som l'espai ade­quat per par­lar amb ells i tre­ba­llar econòmica­ment. Hem començat a plan­te­jar de quina manera podem fer-ho. Ens cal tre­ba­llar més sobre la Medi­terrània, en aquest sen­tit estem cre­ant al Llen­gua­doc-Ros­selló un par­la­ment del mar.

Segons si par­lem des de Per­pinyà o des de Mont­pe­ller. Des de Per­pinyà, hi ha una història comuna, una llen­gua, som cosins, i per tant hi ha una relació més pro­pera i forta. Però en el marc de l'Euro­regió no des­ta­quem la qüestió de la cata­la­ni­tat; si ho féssim exclouríem els occi­tans. Des de Mont­pe­ller, veiem el Prin­ci­pat de Cata­lu­nya com un par­te­naire econòmic fort, mal­grat la crisi. Quan actuo sobre el desen­vo­lu­pa­ment del port de Seta, ho faig tenint en compte Bar­ce­lona i Mar­se­lla. Sobre el tema del TGV i el cor­re­dor medi­ter­rani, tenim molt en compte la influència de Bar­ce­lona.

La mobi­li­tat és una cosa essen­cial. Allà on poden arri­bar les mer­ca­de­ries l'eco­no­mia es desen­vo­lupa. El TGV can­viarà forçosa­ment la situ­ació. Jo porto ara totes les obres de Nimes a Mont­pe­ller: vull des­ta­car que la nos­tra regió finança una quarta part d'aques­tes obres. No és feina de les regi­ons a França finançar obres com aquesta, però ho fem i inver­tim dos mili­ards entre Nimes i Mont­pe­ller per aca­bar-ho el 2016. Entre Mont­pe­ller i Per­pinyà són set mili­ards, amb l'aca­ba­ment per al 2020. Però no n'hi ha prou amb el TGV. Cal can­viar tot el tema de la mobi­li­tat, aero­ports, TGV i també els lli­gams entre les ciu­tats. Per això vull que la gent pugui anar de Mont­pe­ller a Per­pinyà per un euro, i a Nimes, encara que sigui per anar a bus­car bolets. Això crearà un dina­misme intern. No és fàcil, perquè la com­pa­nyia fer­roviària SNCF no ho fa de bon grat. I és cert que costa diners però ja ho pagàvem perquè en el sis­tema francès, el cost de fer cir­cu­lar els trens regi­o­nals ja el paga la regió. Doncs si ja paguem m'estimo més veure trens plens que no pas buits.

Sí, i és un èxit. Vam ser els pri­mers a fer-ho a França. Per llei assumíem el trans­port en bus i ningú l'uti­lit­zava perquè els auto­bu­sos eren cars. La mit­jana del preu d'un tra­jecte era qua­tre o cinc euros. Vam dir, vagi on vagi li cos­tarà un euro. Des d'ales­ho­res els auto­bu­sos van plens. Ara ens ho hem que­dat direc­ta­ment. Delegàvem el ser­vei a empre­ses pri­va­des, mit­jançant un con­curs cada tres anys, però com que es va con­ver­tir en un èxit, hi havia el perill que ens aug­men­tin les seves tari­fes apro­fi­tant-se del fet que ja no en podíem pres­cin­dir. Per garan­tir-ne la con­tinuïtat, l'única solució ha estat ges­ti­o­nar-ho nosal­tres matei­xos, com­prar els auto­bu­sos i tenir per­so­nal a dis­po­sició. Fun­ci­ona i els auto­bu­sos van pin­tats amb aquest nom: “Bus a 1 euro”.

Jo hi estic a favor; crec que és la base del desen­vo­lu­pa­ment econòmic. Això ja seria un tema fran­co­es­pa­nyol, i m'agra­da­ria que en el debat de les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses els can­di­dats tre­guin aquest tema.

La com­petència no és sem­pre una mala cosa. Tots com­pe­tim, entre països o entre ter­ri­to­ris. En el meu cas, en el camp de la salut, com a pre­si­dent d'una regió, si no poten­cio Mont­pe­ller, seran Tolosa o Mar­se­lla que s'endu­ran els mer­cats. Pot exis­tir de la mateixa manera entre Sant Car­les i Vila­ma­lla. Però Sant Car­les té una història, es va crear en un con­text molt específic, abans de la democràcia a Cata­lu­nya i a Espa­nya. Una vegada un ha pres avan­tatge, si saps man­te­nir-lo és difícil que t'atra­pin. En molts camps la diferència no es fa sobre la tec­no­lo­gia uti­lit­zada sinó sobre la cele­ri­tat amb la qual es va enge­gar el procés.

Amb els aero­ports vull fer a escala de la regió Llen­gua­doc-Ros­selló el que teniu a Espa­nya. A França els aero­ports es feien com­petència entre ells, massa. Ara s'han tras­pas­sat a les regi­ons i he recu­pe­rat Per­pinyà i Car­cas­sona; no pas Mont­pe­ller, però vol­dria també cui­dar-me'n encara que sigui defi­ci­tari. El pro­blema és que l'aero­port de Mont­pe­ller com­pe­teix amb els de Per­pinyà i Car­cas­sona i això no està bé. No es demana a Girona de fer el mateix que ja fa Bar­ce­lona, i és el que pas­sava a França. El ter­ri­tori ade­quat per ges­ti­o­nar això és la regió. La com­petència pot ser bona però amb la con­dició de con­tro­lar-ho. Jo, amb els aero­ports de Mont­pe­ller, Per­pinyà i Car­cas­sona, sóc un com­pe­ti­dor per una banda de Mar­se­lla i Niça, i per l'altra, de Tolosa. No estem en com­petència amb l'aero­port de Girona; no cobreix Per­pinyà, o molt poc. Girona va lli­gat a Bar­ce­lona.

Jo no entraré en un debat intern vos­tre. A França, som encara molt cen­tra­lit­zats. Ara tin­drem elec­ci­ons pre­si­den­ci­als al maig i sigui quin sigui el resul­tat, 2012 serà un any de canvi. Si gua­nya Sarkozy, vol supri­mir el poder local; ell con­si­dera que tot s'ha de deci­dir a París. Jo crec que cal anar més enllà en la des­cen­tra­lit­zació i que fer-ho con­tri­buirà en el rellançament econòmic. Això és el pro­jecte de François Hollande i el meu, i ho hem estat expe­ri­men­tant a la regió Llen­gua­doc-Ros­selló, perquè inver­tim en sec­tors que en prin­cipi per­to­quen a l'Estat: donem un ordi­na­dor a cada alumne, finan­cem part del TGV, inver­tim en els nos­tres ports. Estem a punt. Però no es tracta d'anar cap a un con­cepte d'auto­no­mia. El fet de ser una república ens ho pro­hi­beix. La vos­tra auto­no­mia a França és ini­ma­gi­na­ble. Però el que pro­po­sem ja és una revo­lució per a França.

El que em van fer dir a la premsa no és el que vaig dir. Les meves decla­ra­ci­ons eren una res­posta al que havia dit el dia abans Jean-Paul Alduy –pre­si­dent de l'aglo­me­ració de muni­ci­pis Per­pinyà-Medi­terrània–. No anava con­tra les uni­ver­si­tats. El senyor Alduy ens diu des de fa 20 anys que és genial de tre­ba­llar amb el Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, però no en veiem cap resul­tat. Això, ja n'hi ha prou. Si Alduy tingués aquest dis­curs amb Tolosa li diria el mateix; no té res a veure amb Cata­lu­nya. I tam­poc té a veure amb el fet que ell sigui de dreta i jo d'esquerra. Pel que fa a la Uni­ver­si­tat, jo tre­ba­llo per l'unió de totes les uni­ver­si­tats del Llen­gua­doc-Ros­selló. N'hi ha tres a Mont­pe­ller, una a Nimes i una a Per­pinyà. Uni­des repre­sen­ten 100.000 estu­di­ants. Vin­dria a ser el pri­mer pol de França després de París, i avui no són capa­ces de posar-se d'acord i em dema­nen totes el mateix. Això no pot durar. No tinc cap obli­gació de finançar les uni­ver­si­tats, nor­mal­ment ho fa l'Estat. A Per­pinyà els he dit que si no s'unei­xen amb Nimes no tin­drien diners de la regió. I quan em con­tes­ten que ells ja tre­ba­llen amb Girona, jo els dic no serà Girona que els vindrà a arre­glar la Uni­ver­si­tat. I si a més hi ha un PRES entre les uni­ver­si­tats de Per­pinyà i Girona en el qual tre­ba­llen con­jun­ta­ment, és genial; per cert, el vaig fir­mar jo ara fa un any. Si es fan coses amb Girona és un plus i cal ser­vir-se'n, però no és sufi­ci­ent, perquè som a França, i només tin­dran força si es recol­zen sobre la regió. Això no treu res a tot el que he anat fent entre Cata­lu­nya del Nord, Girona i la Gene­ra­li­tat, no he can­viat d'opinió; només, però, vull ser rea­lista. Per­pinyà sola al davant de la Gene­ra­li­tat no repre­senta res. Només recol­zant-se sobre la potència de regió, Per­pinyà obtindrà coses con­cre­tes per a la uni­ver­si­tat i per a la resta.

És simbòlic, però el pro­blema de fons és real. És la res­tricció que hi ha actu­al­ment a França en l'ense­nya­ment. S'han supri­mit en total 100.000 llocs d'ense­nyants a França. Hi ha una con­tes­tació molt forta. Si es trenca aquest prin­cipi bàsic de la República que és l'edu­cació, de què ser­veix con­ti­nuar sent a França? Crec que és això que s'ha expres­sat a Font-romeu. Hollande pro­posa recu­pe­rar 60.000 llocs d'ense­nyants.

François Hollande té avui for­tes pro­ba­bi­li­tats de gua­nyar; encara fal­ten dies, però la tendència és forta. Hi ha molt de rebuig a Sarkozy. A banda de les opci­ons polítiques i del debat dreta-esquerra hi haurà un vot de rebuig, perquè ha estat massa inter­ven­ci­o­nista. Ho feia tot, el paper del pri­mer minis­tre i dels minis­tres. Feia la sen­sació que si teníem un pro­blema de cale­facció a casa havia de venir Sarkozy a arre­glar-lo. Ho volia fer tot i deci­dir-ho tot des de París i la gent li està dient que ja n'hi ha prou; això no cor­res­pon a la cul­tura fran­cesa. Crec que la segona volta serà un mena de referèndum, més enllà d'adhe­rir-se o no a la política de François Hollande.