Compromís

Un par­tit polític és una ampla repre­sen­tació de l'espècie humana que el vota i sus­tenta. El PP està fent un exer­cici de coherència en donar suport als par­tits de govern. Aquest és el marc on comença i arriba el meu pen­sa­ment. Entenc que el pacte sobre els pres­su­pos­tos és un com­promís i que amb­dues parts afir­men que “pro­por­ci­o­nal­ment” tenen el tros de pastís més gran. La senyora Camacho ho diu a Madrid i el senyor Mas no diu res i governa. És clar que hi ha per­so­nes dins del PP que vol­drien Cata­lu­nya i la majo­ria de cata­lans engar­jo­lats a gale­res, reci­tant salmòdies en llatí o cas­tellà de per vida; però, afor­tu­na­da­ment, no són majo­ria i sem­bla que hi ha un sen­tit del com­promís més ample per part de la jerar­quia dels popu­lars a Cas­te­lla. Tot i que no cal refiar-se'n, ja que, pro­ba­ble­ment, els pri­mers a remar siguin els d'Òmnium, després l'aba­dia de Mont­ser­rat, ja que hi tenen pràctica, i final­ment la Masia, que es dirà El Caserío. La resta de cata­lans, a seguir. O pot­ser tot és un estira-i-arronsa en matemàtica i core­o­gra­fia, men­tre tots els impli­cats saben que si no hi ha com­promís no es poden retor­nar els valors que, encara que siguin només els econòmics, ens dona­ran una mica de marge i evi­tar que les mul­tes s'hagin de pagar a Brus­sel·les o a Berlín. Ales­ho­res, en comp­tes de cas­tellà, tots hau­rem d'apren­dre ale­many, fins i tot els bigo­tis.