Els pobles volen ser vius

En el marc del debat sobre opti­mit­zació de l'admi­nis­tració i orga­nit­zació ter­ri­to­rial, aquesta set­mana s'ha fet públic un estudi que pro­posa supri­mir els ajun­ta­ments que no arri­bin a cinc mil habi­tants. D'acord amb aquesta pro­posta, a les Ter­res de l'Ebre, actu­al­ment amb 52 ajun­ta­ments, en que­da­rien només 10. La pro­posta de l'Informe Roca (2001) era més pru­dent i par­lava d'uni­tats muni­ci­pals supe­ri­ors als dos mil veïns, cosa que vol dir que a la nos­tra demar­cació en que­da­rien 20. Encara hi havia un altre estudi que situ­ava el llin­dar en el miler de resi­dents, cosa que aug­men­ta­ria el nom­bre de sub­sis­tents fins als 30. Aquesta reducció de muni­ci­pis seria més gran a les regi­ons de la Cata­lu­nya Vella, on l'ato­mit­zació d'ajun­ta­ments, con­seqüència dels seus orígens històrics, fa que el nom­bre d'ajun­ta­ments amb menys de mil habi­tants sigui molt supe­rior. Amb la hipòtesi menys agres­siva (supri­mir ajun­ta­ments infe­ri­ors a mil veïns), més de la mei­tat dels de Cata­lu­nya des­a­pa­rei­xe­rien (487 sobre un total de 947). Les con­seqüències serien impre­vi­si­bles. Per no sor­tir de l'Ebre, s'ima­gi­nen que la gent de Tivenys o Beni­fa­llet, per exem­ple, pas­ses­sin a ser de Xerta; que els de la Galera o Godall que­des­sin ads­crits a Santa Bàrbara; els de Bot i Arnes a Batea; o els de Mira­vet, Ras­quera i Gines­tar a Mora?

Fa dos-cents anys, la Revo­lució Fran­cesa, per neu­tra­lit­zar el poder de l'Església, va deci­dir que cada poble on hi hagués un cam­pa­nar havia de tenir un ajun­ta­ment, “una rec­to­ria, una alcal­dia”. Així van néixer gai­rebé 37.000 muni­ci­pis (a Espa­nya, amb una superfície pare­guda n'hi ha poc més de vuit mil). Els fran­ce­sos, però, han tro­bat fórmu­les de man­co­mu­nar ser­veis en forma de con­sor­cis, man­co­mu­ni­tats, dis­tric­tes i altres, per aba­ra­tir, agi­lit­zar i garan­tir els ser­veis; això, però, cada poble té el seu con­sell i el seu alcalde.

Els ajun­ta­ments tenen una doble funció: la tècnica i admi­nis­tra­tiva, i la política i repre­sen­ta­tiva. En saber dis­tin­gir entre amb­dues rau la clau de l'èxit. És aquí on poden jugar un paper des­ta­cat les comar­ques, les man­co­mu­ni­tats muni­ci­pals i, fins i tot, les vegue­ries. És impres­cin­di­ble, però, pre­ser­var la per­so­na­li­tat dife­ren­ci­ada de cada poble. Això vol dir que l'alcalde de Prat de Comte (199 habi­tants), per esmen­tar el menys poblat de les Ter­res de l'Ebre, tin­gui el mateix reco­nei­xe­ment, la mateixa auto­ri­tat i un idèntic rang ins­ti­tu­ci­o­nal que els de Tor­tosa o Bar­ce­lona.