Política

Compte enrere

Queda constituïda l'Assemblea Nacional Catalana, on guanyen pes els territoris

Aproven el 2013 com l'any de les consultes i el 2014 per proclamar la independència

S'iniciarà per Sant Joan i acabarà l'11 de setembre

La cons­ti­tució ahir de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana vol donar res­posta a la pre­gunta que va sor­gir el 10 de juliol del 2010 després de la mani­fes­tació mul­ti­tu­dinària con­tra la sentència de l'Esta­tut de Cata­lu­nya. I ara què?

Amb 4.000 per­so­nes adhe­ri­des, 269 assem­blees ter­ri­to­ri­als i 26 de sec­to­ri­als més uns set mil sim­pa­tit­zants, va començar el compte enrere per al 2014, el que hau­ria de ser l'any de la decla­ració de la inde­pendència. Aquesta vegada la força la pren la soci­e­tat civil, cons­ci­ents, però, que neces­si­ta­ran l'acom­pa­nya­ment de la Gene­ra­li­tat. Per asso­lir la fita, l'assem­blea, amb els esta­tuts apro­vats i el full de ruta mar­cat des d'ahir, s'ha pro­po­sat pri­o­rit­zar actes rei­vin­di­ca­tius i cam­pa­nyes for­ma­ti­ves com un pri­mer pas que començaran a orga­nit­zar-se des d'ara mateix.

El pri­mer acte més rei­vin­di­ca­tiu i pro­per es farà l'11 de setem­bre amb una marxa a Bar­ce­lona per recla­mar la inde­pendència. Una marxa, però, que començarà el 24 de juny, amb la cele­bració de Sant Joan, quan hi ha pre­vist que deu colum­nes de per­so­nes sur­tin dels seus ter­ri­to­ris en direcció a tots els muni­ci­pis adhe­rits fins a arri­bar el dia 11 a Bar­ce­lona.

Amb les cam­pa­nyes infor­ma­ti­ves també es vol arri­bar arreu del país i molt espe­ci­al­ment a l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona per expli­car el procés que se seguirà i con­vi­dar els ciu­ta­dans a par­ti­ci­par-hi. Amb el benentès que el movi­ment inde­pen­dent és inte­gra­dor, l'assem­blea es vol fer escol­tar arreu i expli­car les raons d'aquest canvi de sis­tema sota un mateix argu­men­tari polític, econòmic, social i cul­tu­ral.

Fer­mesa democràtica

“Ser català no és anar en con­tra de res ni de ningú, es pot fer de forma pacífica, no és cap enfron­ta­ment, sinó una mos­tra de fer­mesa democràtica”, rei­vin­di­cava ahir l'actor Sergi López, que va par­ti­ci­par com un dels con­duc­tors de l'acte que es va fer al Palau Sant Jordi amb el repte asso­lit de con­cen­trar unes set mil per­so­nes. Per López, “de raons per dema­nar la inde­pendència n'hi ha de tot tipus, fins i tot d'econòmiques”, etzi­bava als par­ti­ci­pants en un dels dis­cur­sos més core­jats i aplau­dits que es van sen­tir al pavelló. “No podem fer marxa enrere”, recla­mava López, acom­pa­nyat a l'esce­nari pels també actors Txe Arana, Jaume Comas i Mercè Mon­talà.

“Això és el prin­cipi”

Amb la cons­ti­tució de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana també que­dava clar que es trac­tava del pri­mer pas dels molts que han de venir a par­tir d'ara i fins al 2014. “La inde­pendència és el prin­cipi, no el final”, asse­gu­rava López per segui­da­ment mar­car un dels objec­tius que ha de per­se­guir aquest canvi de model d'estat: “Una soci­e­tat més igua­litària, justa i cohe­si­o­nada.”

Pes dels ter­ri­to­ris

A més de donar el vis­ti­plau als pròxims actes que ha d'orga­nit­zar l'assem­blea, es va donar llum verd a l'estruc­tura amb què s'haurà de regir el tre­ball del grup. De fet, aquesta és una de les prin­ci­pals apor­ta­ci­ons de l'acte del Palau Sant Jordi i que van can­viar el pri­mer model més cen­tra­lit­zat pel qual apos­tava el secre­ta­riat. “Gua­nyen pes les agru­pa­ci­ons dels ter­ri­to­ris”, asse­nya­lava ahir Jordi Manyà, un dels mem­bres del secre­ta­riat. L'orga­nit­zació havia apos­tat per un nucli més homo­geni per faci­li­tar l'orga­nit­zació dels actes i les cam­pa­nyes, però final­ment no serà així. També, tal com estava pre­vist, es va fixar la data del 31 de març per esco­llir el nou secre­ta­riat, i es va rati­fi­car la volun­tat dels par­ti­ci­pants que l'assem­blea no esde­vin­gui un par­tit polític.

L'acte de cons­ti­tució va ser seguit per nom­bro­ses per­so­na­li­tats que van voler donar suport al compte enrere que han ini­ciat els seus mem­bres. Els doc­tors Moisès Broggi, Oriol Domènec i Antoni Badia van ser rebuts amb el public dem­peus i amb crits d'inde­pendència en home­natge als seus anys de lluita a favor de l'Estat propi. També van ser molt ben rebuts els filòsofs Josep Maria Ter­ri­ca­bras i Xavier Rubert de Ventós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.