El problema espanyol

1Espanya té un problema: l'organització territorial de l'Estat, que implica la distribució del poder polític. Aquest problema ha marcat la història espanyola, fins al punt que, cada cop que Espanya ha recuperat la llibertat (Segona República i Transició postfranquista), la gran qüestió ha estat aquesta.

2La resposta de la Constitució de 1978 va ser la configuració d'un estat autonòmic, inicialment de dues velocitats, però que aviat va ser generalitzat (café para todos). Fou la mica d'estat federal que llavors era possible; però no va ser desenvolupat quan va mostrar les seves limitacions: absència d'una cambra territorial operativa (Senat) i necessitat de bastir un sistema de finançament autonòmic just.

3Des de Catalunya es va intentar superar aquest bloqueig constitucional, mitjançant una reforma estatutària realitzada prescindint de la mitja Espanya representada pel Partit Popular, amb resultats negatius.

4Aquest fet, lligat a la creixent consciència d'un buidatge de recursos a causa del sistema de finançament vigent, ha augmentat el nombre de catalans agreujats, que pensen que l'encaix de Catalunya en Espanya no és possible. I, d'altra banda, la permanent reivindicació catalana –així com el convenciment que aquesta reivindicació tan sols es satisfarà amb la independència–, provoca l'hastío dels espanyols.

5En conseqüència, tan sols hi ha dues sortides a aquesta situació: o federalisme (reforma del Senat i del sistema de finançament) o autodeterminació. Deixar les coses com estan portarà a la frustració i a l'enfrontament.