Compromís per Paiporta denuncia que l'alcalde gasta milers d'euros en promoció personal
Apareix una empresa d'assessorament que ha facturat 9.500€ el mes previ a les eleccions municipals
Compromís per Paiporta denuncia que entre les factures que l'Ajuntament ha presentat al Ministeri d'Hisenda, arrel del Reial Decret Llei 4/2012 de 24 de febrer, han aparegut desenes de factures de diferents televisions i empreses de comunicació que pugen més de 30.000€. Entre aquestes factures apareixen algunes de les televisions i ràdios en les que l'alcalde Vicente Ibor participa habitualment.
Així, tal i com avança Compromís, entre eixes factures han aparegut 4 del mes d'abril de 2011 (un mes abans de les eleccions municipals) d'una empresa d'assessorament en comunicació municipal, per un muntant de 9.507,60€.
Aquesta empresa fa recomanacions als seus clients sobre com traure rèdit polític a les pàgines institucionals, a les notes de premsa i als butlletins municipals. Per a la síndic portaveu de Compromís per Paiporta, Isabel Martín, aquest fet és molt greu “Ibor no només gasta diners dels seus veïns en promocionar la seua imatge en televisió, ara veiem també com fa servir diners de l'Ajuntament per guanyar eleccions”. I per això demanen “una explicació immediata de l'alcalde”.
A més, des de Compromís recorden que a aquestes xifres desorbitades s'ha d'afegir els 20.000€ que cobra també la periodista que actualment té contractada Ibor per dur el facebook de l'Ajuntament i preparar-li les tertúlies en la televisió” (tal i com està estipulat en el contracte amb la periodista).
El poder ens fa inútils
Pere RossellSempre s'ha dit que el poder anul·la la voluntat de les persones, des de l'època dels faraons i dels emperadors romans que la humanitat ha viscut els excessos d'aquesta gent que en veure's al cadiral més gran i més alt de la política, s'han cregut els “reis del mambo” i han fet i desfet sense trellat.
Ara ho veiem a Paiporta, on l'alcalde es pensa que val tant i quant, però que ni el seu partit troba que ha d'ocupar algun lloc més enllà d'un diputat del muntó, útil tan sols per a premer el botó del seu escó i sota l'ordre del seu cap de files per polsar l'1, el 2 o el 3, segons es tracte d'un vot afirmatiu, negatiu o abstenció.
Per les factures que s'han conegut, sabem que la primera autoritat del municipi surt a la televisió, perquè paga la productora que anima aquest mitjà de comunicació i no per la seua vàlua personal. Ell s'ha cregut el rei del mambo en veure's als mitjans de comunicació, però no s'ha parat a pensar que quan surt no és per dir-li “bonic” la major part de les vegades.
Ja passa que, quan una persona té el seu “ego” sota els peus, sortir a uns papers o a unes pantalles d'Internet, li fa pensar que val tant i quant i la major part de les ocasions solen caure (aquests personatges) en un claríssim Principi de Peter. Doncs això; a pagar les factures i si no s'està d'acord, a la propera no cal votar aquesta gent.