Política

El cas nord-català

Els dirigents polítics dels partits estatals francesos a la Catalunya del Nord duen la contrària als respectius candidats a la presidència de la República

L'estatut legal del català i la ratificació francesa de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries són tema de discòrdia entre París i els dirigents nord-catalans

“En la futura Europa federal,la Catalunya Nord i la del sud tornarem
a estar unides”

Hi ha una cosa que salta als ulls si algú s'interessa, des de Perpinyà, per la campanya electoral francesa. Es tracta de l'excepció, el particularisme nord-català en gairebé totes les formacions polítiques estatals franceses. Tots els partits amb seu a París tenen dirigents a Perpinyà que diuen i fan el contrari del que defensen oficialment els respectius candidats a l'elecció presidencial, en el tema de la defensa de la llengua i la identitat catalanes. Hi ha dues excepcions, l'extrema dreta del Front Nacional de Marine Le Pen i el partit trotskista LO (Lluita Obrera) de Nathalie Arthaud. En tots dos casos els militants a la Catalunya del Nord no s'aparten gens de la posició oficial del seu partit dictada “a la capital”.

Nicolas Sarkozy, l'actual president i candidat conservador de la UMP, considera que “qui s'estima França no pot estar d'acord amb la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries”. Ho va dir ben clar el 19 de febrer en un míting a Marsella. El líder del partit sarkozysta a la Catalunya del Nord és el senador, antic diputat i batlle de la població rossellonesa del Soler, François Calvet, que actua en sentit totalment contrari. Al Soler hi ha una escola primària i l'institut de secundària de la Bressola, que Calvet va inaugurar el 2008 al costat de Josep-Lluís Carod Rovira. És un dels artífexs de les relacions transfrontereres, sobretot a la Cerdanya, on ha agermanat el seu poble amb Puigcerdà i on ha batallat per obtenir l'hospital transfronterer. Es va reunir el 9 de març passat a Figueres amb Artur Mas –en una reunió que no figurava en l'agenda oficial del president– per negociar futurs acords electorals –sobretot a Perpinyà– entre la UMP i la secció nord-catalana de CDC, presidida per Jordi Vera. Sortint d'aquella reunió declarava en aquest diari que, “en la futura Europa federal, la Catalunya Nord i la del Sud tornarem a estar unides.”

El cas del Partit Socialista és a l'inrevés. El candidat François Hollande es mostra favorable a la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, cosa que significaria l'accés a l'administració i als mitjans de comunicació públics d'aquestes llengües, després de modificar la Constitució francesa. El seu representant a la regió del Llenguadoc-Rosselló, el nord-català Christian Bourquin, que la presideix, tractava el 27 de febrer de fadas (‘tocats del bolet') els responsables universitaris perpinyanesos i els polítics nord-catalans que desenvolupen relacions transfrontereres amb les comarques gironines. Això no li ha impedit d'anunciar, en plena campanya electoral, que ha aconseguit que el Canigó ja no sigui oficialment Canigou i ho ha fet conèixer amb cartells publicitaris per totes les carreteres de la Catalunya del Nord.

El cas més flagrant de posicions antagòniques és el del Front d'Esquerra de Jean-Luc Mélenchon, candidat trànsfuga del partit socialista –aliat amb el partit comunista– i que és un exemple típic del jacobinisme francès d'esquerra, amb el seu rebuig a qualsevol reconeixement oficial d'altres llengües que no sigui el francès. El que dirigeix la campanya de Mélenchon a les comarques nord-catalanes és Nicolas Garcia, alcalde comunista d'Elna, que afirma sense embuts que ell és partidari de l'oficialitat del català a la Catalunya del Nord i que “la independència de Catalunya va en el sentit de la història”. A Elna ha instaurat una política lingüística valenta en favor del català, amb empleats municipals bilingües, i és el que ha gestionat i ha promogut la recuperació històrica de la Maternitat d'Elna.

Llegint els programes electorals es fa evident que la candidata més favorable a les anomenades langues régionales és l'ecologista Eva Joly, que arriba a parlar de cooficialitat amb el francès. Va ser acusada, per cert, de voler “dislocar França” per la UMP quan va declarar que defensarà l'“autonomia i la reunificació” per a bascos i catalans. Joly va participar el setembre passat a la universitat d'estiu de Regions i Pobles Solidaris (RPS), una coalició de nou partits “regionalistes i autonomistes” d'arreu de l'Estat francès, on trobem les seccions nord-catalanes de CDC i d'ERC. Agnès Langevine, portaveu d'Europa Ecologia-Els Verds a la Catalunya del Nord, no ha demostrat –malgrat el que pugui dir la seva candidata– que aquest tema la preocupi gaire. Els partits catalanistes, que a través dels compromisos signats haurien de fer campanya per Eva Joly, no diuen ni piu. ERC ja anunciava l'estiu passat: “Amb l'experiència que tenim, als Verds de la Catalunya Nord no ens els acabem de creure”, fent referència a passades coalicions electorals. I CDC està, com hem dit més amunt, negociant amb la UMP sarkozysta. A títol personal, la presidenta del grup municipal de CDC a Perpinyà, Clothilde Ripoull, ha anunciat el seu suport a François Bayrou. Un altre partit catalanista, Unitat Catalana –aliat de SI i Democràcia Catalana a la Catalunya autònoma i, al mateix temps, de la UMP al govern municipal de Perpinyà–, sembla que s'encamini també cap a l'opció centrista del candidat bearnès Bayrou, ja que Brice Lafontaine, secretari general d'Unitat Catalana, fa campanya activa pel centrista gascó.

22
d'abril
tindrà lloc la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Quinze dies després, el 6 de maig, hi haurà la segona, només amb els dos primers candidats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.