Relleus municipals (im)previstos?

Aquesta setmana ha pres possessió de l'acta de regidora Pilar Díaz, en substitució de l'exalcalde Hereu, que s'ha retirat. La cerimònia ha tingut un component extraordinari a causa de les característiques físiques de la nova regidora. Es tracta d'una persona amb un 78% d'invalidesa que es desplaça amb cadira de rodes. La situació suscita diverses preguntes. La primera, que honora la feina dels anteriors consistoris –i suposem que continuarà amb el present–, és la constatació, segons ha comentat la mateixa regidora acabada d'estrenar, que Barcelona és la ciutat més accessible d'Espanya. La veritat, si ho comparem amb Madrid, sense anar més lluny, la diferència és espectacular. Però resulta que se'ns explica, de manera més o menys simpàtica que, tal com va passar aquesta legislatura al Parlament de Catalunya per la presència del diputat de CiU David Bonvehí i Torras, també caldrà fer la corresponent adaptació física als diferents espais i edificis de l'ajuntament. O sigui, que fins que no ha calgut, no s'ha fet. És normal, això?

En tercer lloc, no ens deixarà mai de sorprendre aquesta tàctica política tan propera a l'estafa que significa presentar-se a unes eleccions sense dir que, al cap de poc temps, te n'aniràs. Ho han fet per sistema els socialistes del PSC (també altres grups, però no tan descaradament ni tan sovint). Els alcaldes de Barcelona han deixat de ser-ho per tal de facilitar l'accés als seus successors. S'abusa d'una pràctica que hauria de reservar-se només a casos excepcionals, però a més, tal com hem dit, no es té el valor d'anunciar-ho a les eleccions. I l'exalcalde Hereu va lluitar a fons per l'alcaldia sense avisar-nos que la seva intenció era anar-se'n sense haver estat ni un any de regidor.

Encara recordem la famosa frase d'un dirigent socialista, prepotent, fa uns quants anys –creiem que era José Zaragoza– en el sentit que, fins i tot presentant un sofà de candidat, guanyarien l'alcaldia de Barcelona. Molt bé, però que després no ens vinguin amb la xerrameca que les eleccions municipals són diferents de les altres perquè votes “persones” i no pas sofàs.

En fi, en qualsevol cas, celebrem l'arribada de la senyora Díaz, una dona coratjosa, coneguda per la seva lluita pel reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat. Segur que, amb la seva cadira de rodes i la seva discapacitat del 78% circularà millor i a més velocitat que molts dels seus companys del consistori.